Vés al contingut

Skutterudita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSkutterudita

Skutterudita de Bou Azzer, Marroc
Fórmula químicaCoAs₃
EpònimSkutterud mines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSkutterud mines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.EC.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.EC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.17.1
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lícristalls cúbics, octaedrals, dodecaedrals, rarament prismàtics; creixements esquelètics; massiu i granular
Estructura cristal·linaa = 8.204 Å, Z = 8
Grup puntualisomètrica 2/m 3
Colorgris acer clar
Maclesen {112} en formes complexes
Exfoliaciómolt imperfecta
Fracturaconcoidal, desigual
Duresa5,5 a 6
Lluïssormetàl·lica forta
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Gravetat específica6,5
Densitat6,8
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSkt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La skutterudita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al subgrup de la skutterudita.[2] Va rebre el seu nom per Wilhelm Karl von Haidinger del lloc on va ser descoberta el 1845, Skutterud (Noruega).

Característiques

[modifica]

La skutterudita és un arsenur de cobalt amb quantitats variables de níquel i ferro, les quals reemplacen el cobalt, amb una fórmula general: CoAs₃. Fins a l'any 2017 la fórmula química per a la niquelskutterudita era CoAs3-x, però un article publicat a l'American Mineralogist proposava la fórmula actual, sent aprovada durant el mateix any per l'Associació Mineralògica Internacional.[3] Cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls cúbics, octaedrals o dodecaedrals, rarament prismàtics. S'extreu com un mineral de cobalt i níquel amb un subproducte d'arsènic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5 a 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb la niquelskutterudita.[4]

Formació i jaciments

[modifica]

És un mineral mineral de formació hidrotermal trobat en els filons de moderada a alta temperatura amb altres minerals de níquel-cobalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, eritrita, annabergita, niquelina, cobaltita, sulfosals de plata, bismut natiu, calcita, siderita, barita i quars. Les aparicions notables inclouen cobalt (Ontario, Canadà), Skuterud (Noruega), Franklin, als Estats Units. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),[5] a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)[6] i a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[7]

Varietats

[modifica]

La smaltita és una varietat de skutterudita deficient en arsènic, sovint emprada com a sinònim seu.[8] Una varietat de smaltita que conté bismut s'anomena bismutosmaltina.[9]

Grup skutterudita

[modifica]

El grup skutterudita està integrat per quatre espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Ferroskutterudita CoAs3-x
Kieftita CoSb₃
Niquelskutterudita NiAs3-x
Skutterudita CoAs3-x

Referències

[modifica]
  1. «Skutterudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 «Skutterudite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  3. Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, pàg. 209–213. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
  4. «Nickelskutterudite-Skutterudite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  5. Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 5 febrer 2024].
  6. Canet, C.; Alfonso, P.; Melgarejo, J.-C.; Jorge, S. «PGE-BEARING MINERALS IN SILURIAN SEDEX DEPOSITS IN THE POBLET AREA, SOUTHWESTERN CATALONIA, SPAIN». The Canadian Mineralogist, 41, 3, 01-06-2003, pàg. 581–595. DOI: doi:10.2113/gscanmin.41.3.581 [Consulta: 5 febrer 2024].
  7. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 5 febrer 2024]. 
  8. «Smaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  9. «Bismutosmaltin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].