Aeroport de Londres-Heathrow
Aeroport de Londres-Heathrow | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (en) London Heathrow Airport | ||||||||||||||||||||||
Epònim | Londres i Heathrow (en) | ||||||||||||||||||||||
Dades | |||||||||||||||||||||||
Tipus | Aeroport internacional, aeròdrom de tràfic comercial i organització | ||||||||||||||||||||||
Obertura | 31 maig 1946 | ||||||||||||||||||||||
Cronologia | |||||||||||||||||||||||
31 octubre 1950 | 1950 Heathrow BEA Viking accident (en) | ||||||||||||||||||||||
8 abril 1968 | BOAC Flight 712 (en) | ||||||||||||||||||||||
3 juliol 1968 | BKS Air Transport Flight C.6845 (en) | ||||||||||||||||||||||
17 gener 2008 | incident vol 38 de BA | ||||||||||||||||||||||
Dona servei a | Londres | ||||||||||||||||||||||
Característiques | |||||||||||||||||||||||
Estat d'ús | en funcionament | ||||||||||||||||||||||
Altitud | 80 ft | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Localització geogràfica | |||||||||||||||||||||||
Entitat territorial administrativa | Hillingdon (Anglaterra) | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Format per | Heathrow Terminal 1 (en) Heathrow Terminal 4 (en) terminal 5 de l'Aeroport de Londres-Heathrow Heathrow Terminal 3 (en) Heathrow Terminal 2 (en) Heathrow pod (en) | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Propietat de | BAA Limited | ||||||||||||||||||||||
Gestor/operador | BAA Limited | ||||||||||||||||||||||
Passatgers | 61.611.838 (2022) | ||||||||||||||||||||||
Lloc web | heathrow.com | ||||||||||||||||||||||
L'Aeroport de Londres-Heathrow (codi IATA: LHR; codi OACI: EGLL) (en anglès: London Heathrow Airport) està localitzat al barri de Hillingdon, en els suburbis de l'oest de Londres. Aquest és el quart aeroport més ocupat del món en tràfic de passatgers, després de l'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson d'Atlanta, l'Aeroport Internacional de Pequín i de l'Aeroport Internacional O'Hare de Chicago, segons estadístiques de l'any 2010.[1] És el primer aeroport d'Europa en termes de passatgers i és el primer aeroport del món pel que fa al trànsit internacional (per davant de l'Aeroport de París-Charles de Gaulle i de l'Aeroport Internacional de Hong Kong), amb prop de 60 milions de passatgers internacionals durant el 2009. Pel que fa al nombre d'operacions, l'aeroport ocupa el 12è lloc en el rànquing mundial, amb 466.393 enlairaments i aterratges (2009), però ocupant el segon lloc a Europa per darrere de París-Charles de Gaulle.
És un dels cinc aeroports internacionals de l'àrea metropolitana de la ciutat de Londres i és gestionat per BAA Limited que, a part de Heathrow, també s'encarrega de cinc aeroports més del Regne Unit. L'aeroport de Londres-Heathrow és també el principal centre de connexions de diverses aerolínies britàniques com és el cas de British Airways o Virgin Atlantic.
Història
[modifica]Abans que arribessin els anys 30, l'aeroport de Heathrow no oferia vols de cap mena i els terrenys on es troba actualment no eren res més que un seguit de cases de camp aïllades a la rodalia de Londres anomenades Heath Row. A partir de la Primera Guerra Mundial va ser quan va començar a oferir alguns vols tot i que tots eren de caràcter militar. A partir del 1930, la pista d'aterratge era propietat privada de la companyia Fairey Aviation, la qual l'utilitzava com a centre per al muntatge d'aeronaus i zona de proves.
L'aerport de Heathrow, llavors anomenat aeròdrom de Great Western, va quedar sota el control del Ministeri de l'Aire britànic que el desenvolupà com una estació de transferència de la Royal Air Force. L'any 1944 va començar la construcció de les pistes d'aterratge i, abans que comencés la guerra, un nou aeroport va ser construït sobre els terrenys de l'antic poblet de Heathrow. L'1 de gener del 1946 es va traspassar el gestionament de l'aeroport al Ministeri d'Aviació Civil i el 16 d'abril del mateix any va aterrar el primer avió estranger provinent de Rio de Janeiro. El 31 de maig de 1946, l'aeroport va ser obert completament per a l'ús civil.
L'any 1953 va començar la construcció de la primera pista d'aterratge moderna i el 1955 es va inaugurar l'edifici Europa (ara l'anomenada terminal 2), una cerimònia portada a terme per la Reina Isabel II. L'1 d'abril d'aquest mateix any es va inaugurar una nova torre de control, substituint a l'antiga torre original. Sis anys més tard es construeix la terminal Oceànica (ara coneguda com a terminal 3), una infraestructura pensada per albergar vols de llarg radi. Finalment i durant el 1968, es va concloure la construcció de les terminals originals de Heathrow situades al centre de l'aeroport amb l'obertura de la terminal 1. Així mateix, l'aeroport va superar els 14 milions de passatgers.
L'any 1970 es va ampliar la terminal 3 amb l'addició d'un edifici d'arribades. També es van dur a terme les ampliacions de les dues principals pistes d'aterratge (la 09L-27R i la 09R-27L) per tal de poder rebre grans aeronaus com els Boeing 747. Les altres pistes van ser tancades per facilitar l'expansió de la terminal. A més, durant aquesta mateixa dècada, es va ampliar la Piccadilly Line del metro de Londres, que permet connectar l'aeroport amb el centre de Londres amb menys d'una hora.
A principis del 1980, el nombre de passatgers havia augmentat fins a arribar als 30 milions anuals i, com a conseqüència, es va decidir construir una nova terminal 4 lluny de les altres tres. El 1986 es va completar l'autopista orbital de Londres (la M25), un nou enllaç directe cap a gran part del país. Entre el 1980 i el 1990, la BAA Limited (operador de l'aeroport) va dur a terme diferents obres per tal d'augmentar la capacitat de les terminals, potenciant la creació de nous espais comercials. El 23 de juny de 1998, Heathrow Express va començar les seves operacions a Heathrow amb una nova línia de ferrocarril directe des de l'estació londinenca de Paddington fins al recinte aeroportuari.
El dia 26 de juny de 2018, la Cambra dels Comuns del Regne Unit va aprovar una expansió[2] per a l'aeroport, que permetrà construir una tercera pista i ampliar l'aeroport fora del seu recinte actual, incrementant la seva capacitat fins als 130 milions de passatgers anuals i capacitat per a més de 740.000 operacions anuals.[3]
Terminals
[modifica]- Terminal 1, és la base d'operacions de les aerolínies Aer Lingus i de les que formen part de Star Alliance.
- Terminal 2, actualment es troba en construcció i es preveu que no obri les seves portes fins al 2014.
- Terminal 3, és la base d'operacions de Virgin Atlantic i altres aerolínies de Oneworld tot i que també hi operen algunes companyies d'altres aliances.
- Terminal 4, és la base d'operacions de l'aliança SkyTeam.
- Terminal 5, és la terminal utilitzada massivament per British Airways tot i que alguns vols els realitza des de la terminal 3.
-
Vestíbul d'arribades internacionals de la terminal 1.
-
Un Airbus A380 de Singapore Airlines aparcat a la terminal 3.
-
Torre radar situada a la zona centre de l'aeroport.
-
Mostradors de facturació de British Airways a la terminal 5.
Aerolínies i destinacions
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Rànquing d'aeroports mundials en tràfic de passatgers durant l'any 2010». Arxivat de l'original el 2011-01-11. [Consulta: 26 desembre 2010].
- ↑ «MPs back Heathrow airport expansion» (en anglès). BBC News, 26-06-2018.
- ↑ «Facts and Figures» (en anglès). [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Air China suspend Zurich, renforce Heathrow, ouvre Phnom Penh» (en francès). Air Journal, 07-08-2018. [Consulta: 10 novembre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Air India closes London – Newark reservation; adds Bangalore – London from Nov 2018» (en anglès). Routes Online, 05-10-2018. [Consulta: 18 octubre 2018].
- ↑ «Azerbaijan Airlines increases Baku-London service» (en anglès). Business Traveller, 15-10-2016. [Consulta: 13 novembre 2018].
- ↑ «Marseille : British Airways ajoute un 4ème vol quotidien vers Londres Heathrow» (en francès). Actualité aéronautique francophone, 17-10-2018. [Consulta: 18 octubre 2018].
- ↑ «British Airways estrenará vuelo Londres-Durban, África» (en castellà). Noticias Aéreas, 10-05-2018. [Consulta: 12 novembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ «British Airways to increase Heathrow-Inverness service» (en anglès). Business Traveller, 08-11-2018. [Consulta: 10 novembre 2018].
- ↑ «British Airways to increase Nashville service» (en anglès). Business Traveller, 10-10-2018. [Consulta: 11 octubre 2018].
- ↑ «British Airways ajoute Pittsburgh à son réseau» (en francès). Air Journal, 26-07-2018. [Consulta: 19 octubre 2018].
- ↑ «BA announces Heathrow-Kefalonia route» (en anglès). Travel Weekly, 29-11-2017. [Consulta: 13 novembre 2018].
- ↑ «British Airways links London Heathrow to Kefalonia» (en anglès). Airline Network News & Analysis, 22-05-2018. [Consulta: 13 novembre 2018].
- ↑ «British Airways part en Caroline du Sud» (en francès). Air Journal, 19-10-2018. [Consulta: 19 octubre 2018].
- ↑ «British Airways to launch Heathrow-Charleston route» (en anglès). Business Traveller, 18-10-2018. [Consulta: 19 octubre 2018].
- ↑ «Delta boosts Heathrow services to Detroit and Portland» (en anglès). Business Traveller, 01-10-2018. [Consulta: 12 octubre 2018].
- ↑ «Etihad to add fourth daily London service over Christmas period» (en anglès). Business Traveller, 10-10-2018. [Consulta: 11 octubre 2018].
- ↑ «Philippine Airlines to upgrade Manila-London route» (en anglès). Business Traveller, 03-07-2018. [Consulta: 12 octubre 2018].
- ↑ «Royal Brunei Airlines upgrades London-Brunei service to nonstop» (en anglès). Business Traveller, 24-05-2018. [Consulta: 12 octubre 2018].
- ↑ «Thai Airways celebrates 45 years in London» (en anglès). Business Traveller, 28-10-2018. [Consulta: 29 octubre 2018].
- ↑ «Tianjin Airlines déménage son Xi’an – Londres vers Heathrow» (en francès). Air Journal, 12-03-2018. [Consulta: 10 novembre 2018].