Loparita
Loparita | |
---|---|
Fórmula química | (Na0,5REE0,5)TiO₃ |
Epònim | samis |
Localitat tipus | mont Maly Mannepakhk, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.35 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.07 |
Dana | 4.3.3.3 |
Heys | 18.2.11 |
Propietats | |
Duresa | 5,5 |
Color de la ratlla | marró |
Densitat | 4,765 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
Codi IMA | IMA1987 s.p. |
Símbol | Lop-Ce |
Referències | [1] |
La loparita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la perovskita. Rep el seu nom en honor dels pobles indígenes Samis o lapons, Lopar en rus, de la península de Kola i el seu contingut de ceri.[1] Fins el mes d’agost de 2024 s'anomenava loparita-(Ce) amb el modificador Levinson que indicava la terra rara dominant.[2] Aquests canvis es van efectuar després de l'aprovació de l'informe sobre el supergrup de la perovskita al demostrar que les terrers rares no són un constituent dominant a cap lloc.[3]
Característiques
[modifica]La loparita és un òxid i la seva fórmula química podria escriure's (Na0,5REE0,5)TiO₃, en la qual les terres rares (REE) són cations subordinats al lloc A i només apareixen a la fórmula per als requisits del balanç de càrrega.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És de color negre a gris fosc i pot aparèixer gris a blanc amb la llum reflectida en una capa prima i polida amb reflexos interns marró vermellós.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.
Formació i jaciments
[modifica]La loparita apareix en la fase primària en massissos diferenciats de sienita de nefelina i pegmatites alcalines; també apareix reemplaçant perovskita en carbonatites.[5] Va ser descoberta al mont Maly Mannepakhk, al massís de Khibini (Península de Kola, Rússia). També ha estat descrita al Brasil, el Canadà, Cap Verd, Egipte, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, Groenlàndia, Noruega, el Paraguai, Romania, altres indrets de Rússia, la Xina i Zimbàbue.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Loparite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 80». European Journal of Mineralogy, 36, 4, 15-08-2024, pàg. 599–604. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-599-2024 [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ Mitchell, Roger H.; Welch, Mark D.; Chakhmouradian, Anton R. «Nomenclature of the perovskite supergroup: A hierarchical system of classification based on crystal structure and composition». Mineralogical Magazine, 81, 3, 6-2017, pàg. 411–461. DOI: https://doi.org/10.1180/minmag.2016.080.156 [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ «Loparite-(Ce)» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 17 gener 2018].
- ↑ «Loparite-(Ce)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 gener 2018].