Macedonita

Macedonita
Fórmula química	PbTiO₃
Epònim	Macedònia del Nord
Localitat tipus	Crni Kamen, Prílep, Macedònia del Nord
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.35
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CC.35
Dana	4.3.6.1
Heys	7.11.26
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 3,90(1) Å; c = 4,18(2) Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	negre amb un feble tint marronós; groc marronós amb tint verdós en secció prima
Tenacitat	molt fràgil
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Diafanitat	opaca
Densitat	7,82 g/cm³ (mesurada); 8,09 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1970-010
Any d'aprovació	1971
Símbol	Mce
Referències

La macedonita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la perovskita. Rep el nom de Macedònia del Nord, on va ser descoberta.

Característiques

La macedonita és un òxid de fórmula química PbTiO₃. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. Va ser publicada per primera vegada l'any 1971.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la macedonita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

És un mineral accessori poc freqüent, que es pot trobar als filons de pegmatita sienita de quars i microclina i com a inclusions en fases d'òxid en un cos de ferro-magnesi metamorfosat. Va ser descoberta a Crni Kamen, a la municipalitat de Prílep, a Macedònia del Nord, on sol trobar-se associada a altres minerals com: zircó, rútil, quars, microclina, arfvedsonita i aegirina. També ha estat descrita a les mines de Las Herrerias, a Cuevas del Almanzora (Almeria, Espanya), així com a les mines Jakobsberg i Harstigen, pertanyents al complex minera de Långban, a la província de Värmland (Suècia).