Vés al contingut

Latrappita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLatrappita

Cub brillant de latrapita de 6 mm incrustat en una matriu blanca, especimen de la localitat tipus
Fórmula químicaCa₂NbFe3+O₆
EpònimAbbey of Notre-Dame du Lac (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBond zone (propietat de Quebec Columbium Ltd. and Columbium Mining Products), complex Oka, Oka, Deux-Montagnes RCM, Laurentides, Quebec, Canadà
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CC.30
Nickel-Strunz 9a ed.4.CC.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.3.2
Heys18.1.13
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 5,44Å; b = 7,77Å; c = 5,55Å;
Duresa5,5
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1964-019
Any d'aprovació1964
SímbolLtp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La latrappita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al subgrup de la vapnikita. Rep el seu nom en honor de la petita comunitat de La Trappe (Quebec, Canadà), situada a prop de la mina on es van extreure els primers cristalls del mineral.[2]

El material es va descriure per primera vegada com una varietat de perovskita rica en niobi del complex de carbonatita d'Oka (Quebec, Canadà) i es va nomenar perovskita niobiana. Més endavant es va demostrar que el contingut de niobi era major que el de titani que es troba en la perovskita (CaTiO3), per la qual cosa es va definir i aprovar com un nou mineral.[1]

Característiques

[modifica]

La latrappita és un òxid de calci, niobi i titani de fórmula química Ca₂NbFe3+O₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls pseudocúbics, de fins a 0,5 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la latrappita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

[modifica]

La latrappita es forma en zones de sovita en complexos de carbonatita.[2] A més del lloc on va ser descoberta també ha estat descrita en la mina propera de St Lawrence Columbium.[2]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, apatita, diòpsid, biotita, piroclor, magnetita, niocalita, dolomita, nefelina i monticel·lita.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Latrappite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Latrappite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 9 gener 2018].