Latrappita

Latrappita
	; Cub brillant de latrapita de 6 mm incrustat en una matriu blanca, especimen de la localitat tipus
Fórmula química	Ca₂NbFe3+O₆
Epònim	Abbey of Notre-Dame du Lac (en)
Localitat tipus	Bond zone (propietat de Quebec Columbium Ltd. and Columbium Mining Products), complex Oka, Oka, Deux-Montagnes RCM, Laurentides, Quebec, Canadà
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.30
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CC.30
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.07
Dana	4.3.3.2
Heys	18.1.13
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,44Å; b = 7,77Å; c = 5,55Å;
Duresa	5,5
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1964-019
Any d'aprovació	1964
Símbol	Ltp
Referències

La latrappita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al subgrup de la vapnikita. Rep el seu nom en honor de la petita comunitat de La Trappe (Quebec, Canadà), situada a prop de la mina on es van extreure els primers cristalls del mineral.^[2]

El material es va descriure per primera vegada com una varietat de perovskita rica en niobi del complex de carbonatita d'Oka (Quebec, Canadà) i es va nomenar perovskita niobiana. Més endavant es va demostrar que el contingut de niobi era major que el de titani que es troba en la perovskita (CaTiO3), per la qual cosa es va definir i aprovar com un nou mineral.^[1]

Característiques

La latrappita és un òxid de calci, niobi i titani de fórmula química Ca₂NbFe³⁺O₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls pseudocúbics, de fins a 0,5 mm.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la latrappita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

La latrappita es forma en zones de sovita en complexos de carbonatita.^[2] A més del lloc on va ser descoberta també ha estat descrita en la mina propera de St Lawrence Columbium.^[2]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, apatita, diòpsid, biotita, piroclor, magnetita, niocalita, dolomita, nefelina i monticel·lita.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Latrappite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Latrappite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 9 gener 2018].

[Mindat-1] 1,0 ^1,1 «Latrappite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

[Handbook-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Latrappite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 9 gener 2018].

[1]

[2]