Luis Alberto Lacalle

36è President de l'Uruguai
	1r març 1990 – 1r març 1995 ; ← Julio María Sanguinetti Coirolo – Julio María Sanguinetti Coirolo →

Luis Alberto Lacalle Herrera
Nom original	(es) Luis Alberto Lacalle de Herrera
Biografia
Naixement	13 juliol 1941 (83 anys); Montevideo (Uruguai)
36è President de l'Uruguai
	1 de març de 1990 – 1 de març de 1995
	← Julio María Sanguinetti Julio María Sanguinetti →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de la República
Activitat
Ocupació	Advocat i periodista
Partit	Partit Nacional
Membre de	Club de Roma (membre honorari)
Família
Cònjuge	María Julia Pou Brito del Pino
Fills	Luis Alberto Lacalle Pou
Pares	Carlos Pedro Lacalle Nuñez i María Hortensia de Herrera Uriarte
Premis
	(2017) doctor honoris causa per la Universitat de Tel Aviv; (18 maig 2011) Medal of Military Merit (en) ; (1994) Medalla d'Or de Galícia; (1992) doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid; (1992) Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1991) gran collar de l'Orde del Cóndor dels Andes; (1991) Gran creu de l'Orde de la Creu del Sud; Orde de San Martín; Orde Nacional al Mèrit; Cavaller Gran Creu de l'orde de sant Miquel i sant Jordi; Orde al Mèrit de Xile; Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia; doctor honoris causa per la Universitat Hebrea de Jerusalem ;
	Signatura
36è President de l'Uruguai
	1r març 1990 – 1r març 1995 ; ← Julio María Sanguinetti Coirolo – Julio María Sanguinetti Coirolo →

Luis Alberto Lacalle (de) Herrera (Montevideo, 13 de juliol de 1941) és un advocat, periodista i polític uruguaià. Va ser president de la República Oriental de l'Uruguai entre 1990 i 1995. Net del polític uruguaià Luis Alberto de Herrera, està casat amb María Julia Pou Brito del Pino, amb qui té tres fills, Pilar, Juan José i Luis Alberto, actual diputat de la República pel Partit Nacional.

Biografia

Va estudiar dret a la Facultat de Dret i Ciències Socials de la Universitat de la República i des de 1961 va exercir la professió de periodista. El 1971 va ser elegit diputat pel Partit Nacional (Blanc), en el qual militava des dels disset anys. Va ocupar el càrrec fins i tot el cop d'Estat del 27 de juny de 1973. Quan es va restaurar la democràcia el 1984 va ser elegit senador, i vicepresident del Senat el 1987. Va ser elegit president de l'Uruguai el 26 de novembre de 1989, càrrec que va assumir l'1 de març de 1990 per al quinquenni 1990-1995.

Durant el seu govern va implementar el programa del lliure mercat, sent cofundador del Mercosur, junt amb els seus col·legues de Brasil, Paraguai i Argentina, el qual va ser constituït pel tractat d'Asunción el 26 de març de 1991. El 1992 la seva política econòmica va rebre el rebuig popular, en un referèndum en el que no va ser acceptat el seu programa de privatitzacions.

El 1999, després de vèncer en les eleccions internes del Partit Nacional (en castellà, Partido Nacional) a Juan Andrés Ramírez, va repetir la seva candidatura a la presidència, però alguns dirigents blancs (entre ells el mateix Ramírez) el van acusar d'haver tolerat la corrupció durant el seu mandat, quedant en tercer lloc amb el 22,3% dels sufragis. En les eleccions internes de 2004 va resultar derrotat per Jorge Larrañaga, qui es va presentar com a candidat únic del partit. Actualment Lacalle és líder del sector nacionalista denominat "Herrerisme".

Finalment, el 2009 es va presentar novament com a candidat a la presidència, acompanyat, en aquesta oportunitat, per Jorge Larrañaga.

Ministres

Ministeri	Nom	Període
Interior	Juan Andrés Ramírez	1990-1993
	Raúl Iturre	1993-1994
	Ángel María Gianola	1994-1995
Defensa Nacional	Mariano Brito	1990-1993
	Daniel Hugo Martins	1993-1995
	Ricardo Otoneli	1995
Relacions Exteriors	Héctor Gross Espiell	1990-1993
Relacions Exteriors	Sergio Abreu	1993-1995
Economia i Finances	Enrique Braga	1990-1992
	Ignacio de Posadas	1992-1995
	Daniel Hugo Martins	1995
Educació i Cultura	Guillermo García Costa	1990-1992
Educació i Cultura	Antonio Mercader	1992-1995
Salut Pública	Alfredo Solari	1990-1991
	Carlos Delpiazzo	1991-1992
	Guillermo García Costa	1992-1995
Treball i Seguretat Social	Carlos Cat	1990-1991
	Álvaro Carbone	1991-1993
	Ricardo Reilly	1993-1995
Habitatge, Ordenació Territorial i Medi Ambient	Raúl Lago	1990-1992
	José María Mieres Muró	1992
	Manuel Antonio Romay	1992-1995
Ramaderia, Agricultura i Pesca	Álvaro Ramos	1990-1993
	Pedro Saravia	1993-1994
	Gonzalo Cibils	1994-1995
Indústria, Energia i Mineria	Augusto Montesdeoca	1990-1992
	Eduardo Ache	1992-1994
	Miguel Ángel Galán	1994-1995
Transport i Obres Públiques	Wilson Elso Goñi	1990-1993
	Juan Carlos Raffo	1993-1994
	José Luis Ovalle	1994-1995
Turisme	José Villar	1990-1994
Turisme	Mario Amestoy	1994-1995
Secretari de la Presidència	Pablo García Pintos	1990-1995
Prosecretari de la Presidència	Augusto Durán Martínez	1990-1995

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Alberto Lacalle