Vés al contingut

Mónica Oltra Jarque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mónica Oltra i Jarque)
Plantilla:Infotaula personaMónica Oltra Jarque
Imatge
Oltra, el 2019, junt a la seu de Coalició Compromís. (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Neuss (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana
30 juny 2015 – 29 juny 2022 (dimissió)
← José Císcar Bolufer – Aitana Mas i Mas →


Nomenada per: Ximo Puig
16a Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives
30 juny 2015 – 29 juny 2022 (dimissió)
← Asunción Sánchez Zaplana – Aitana Mas i Mas →


Nomenada per: Ximo Puig
Portaveu del Consell
30 juny 2015 – 29 juny 2022 (dimissió)
← María José Català Verdet – Aitana Mas i Mas →


Nomenada per: Ximo Puig
Síndica del Grup Parlamentari Compromís
16 juny 2015 – 2 juliol 2015
← Enric Morera i Català – Francesc Xavier Ferri Fayos →
Portaveu de Compromís
18 juliol 2012 – 29 novembre 2014 – Mireia Mollà i Herrera →
Portaveu d'Iniciativa del Poble Valencià
29 octubre 2007 – 29 novembre 2014 – Mireia Mollà i Herrera, Miquel Real Antequera →
Síndica del Grup Parlamentari Compromís
27 juliol 2007 – 21 desembre 2009
← Glòria Marcos i Martí – Enric Morera i Català →
Diputada a les Corts Valencianes
14 juny 2007 – 23 juny 2022 (dimissió) – Ferran Barberà Cabrera →

Circumscripció electoral: València

Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada, política Modifica el valor a Wikidata
PartitIniciativa del Poble Valencià (2007–)
Partit Comunista del País Valencià (1984–2007) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Facebook: monicaoltra X: monicaoltra Instagram: monicaoltra_ Modifica el valor a Wikidata

Mónica Oltra Jarque (Neuss, 20 de desembre de 1969)[1] és una política valenciana.[2] Entre 2015 i 2022 va ser la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, la portaveu del Consell i la Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives. També va ser diputada per València a les Corts Valencianes des de 2007 i coportaveu de Compromís. Va deixar els seus càrrecs institucionals i el seu escó en 2022 en ser imputada per un suposat cas de negligències de la seva conselleria en una causa finalment arxivada en 2024 en no trobar-se indicis de delicte.[3]

Biografia

[modifica]

Va nàixer a la ciutat alemanya de Neuss, filla d'emigrants valencians a Alemanya. Son pare, Juan Oltra, era metal·lúrgic i sa mare, Angelita Jarque, era treballadora en una fàbrica.[4] El seu nom de naixement va ser Mónica Jarque Tortajada, amb els dos cognoms materns, ja que el seu pare estava separat d'una relació anterior, i la xicoteta Mónica no va poder adoptar el cognom patern fins als onze anys, quan el 1981 s'aprova la Llei del divorci a l'Estat Espanyol.

La seua família, de tradició obrera i d'esquerres, junt amb l'ambient de l'emigració valenciana a Alemanya fortament marcat per la influència del Partit Comunista (PCE), van ser la gran influència per a la seua formació política.[4] De la seua estada a Alemanya, afirma recordar amb gran nitidesa l'entrada de Die Grünen (Els Verds) al Parlament alemany, fet que va ocórrer a les Eleccions Federals de 1983.[5]

Mónica Oltra es va traslladar a València amb la seua família el nadal de 1984, quan tenia 15 anys, i eixe mateix any es va afiliar a les Joventuts Comunistes del PCPV.[6][4] Va llicenciar-se en Dret per la Universitat de València, i posteriorment va exercir com a advocada.

Trajectòria política

[modifica]

Mónica Oltra s'afilia al Partit Comunista del País Valencià als quinze anys, i va estar afiliada a Esquerra Unida del País Valencià des del mateix moment de la fundació. Va arribar a formar part del Consell Polític d'EUPV i de la comissió permanent on es va fer càrrec de l'àrea de Drets i Llibertats. Des de 1996 fins a 1998 va ser la presidenta de Joves d'Esquerra Unida del País Valencià i va formar part a més de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut i del Consell Rector de l'Institut Valencià de la Joventut, del Consell Assessor de Drogodependències i del Consell d'Adopció de Menors. A més, va ser una destacada representant d'Esquerra i País (EiP), un corrent intern d'EUPV amb una ideologia valencianista.

A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2003, Mónica Oltra, que aleshores treballava com a advocada en Esquerra Unida, va ser l'encarregada de demanar un recompte a algunes meses de la Circumscripció Electoral de València per a veure si hi havia hagut errades a l'hora de comptar els vots que perjudicaren la seua formació. Després del recompte, el socialista Ramón Vilar va perdre el seu escó i Dolors Pérez va ser investida diputada per L'Entesa.[7]

Quatre anys després, a les eleccions a les Corts Valencianes del 2007, va anar en tercera posició de les llistes de la Coalició Compromís pel País Valencià (formada per EUPV, BLOC, IR, i diferents formacions ecologistes) a la circumscripció electoral de València, resultant-hi elegida.

La crisi d'Esquerra Unida

[modifica]

Mónica Oltra, militant d'Esquerra i País (EiP), va liderar el seu corrent cap als postulats defensats per una part de la coalició (BLOC i Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià), enfront del sector del partit més proper al Partit Comunista del País Valencià i liderat per la coordinadora general i candidata la presidència de la Generalitat per la coalició Glòria Marcos. La concepció estratègica i tàctica diferent, així com les difícils relacions entre els dos sectors, acabaren en la defenestració de Marcos com a síndic del Grup Parlamentari de Compromís pel País Valencià i el nomenament d'Oltra com a nova portaveu del grup.[4][8] La reacció d'EUPV va ser l'expulsió de les diputades Oltra i Mollà i l'abandó del grup parlamentari dels tres diputats fidels als postulats oficials d'EUPV (la mateixa Glòria Marcos, Lluís Torró i Marina Albiol) per a formar part del Grup Mixt. Aquest fet va portar a Esquerra Unida del País Valencià a una profunda crisi interna i a quedar-se sense els ingressos del grup parlamentari.[9]

El desencadenant de la crisi interna va ser el rebuig de quatre dels set diputats del grup parlamentari a la proposta de la direcció d'EUPV de designar a Amadeu Sanchis (qui havia estat el cap de llista d'EUPV a València a les eleccions municipals i havia quedat fora del consistori municipal) com a representant en el Consell d'Administració de Radiotelevisió Valenciana. Aquesta elecció correspondria a EUPV, segons els pactes previs entre EUPV i el BLOC.[10] Al·legant que al programa electoral de Compromís pel País Valencià es deia que els consellers de RTVV no podien tindre perfil partidista, des de la majoria del grup parlamentari, liderats per Oltra, es va proposar per al càrrec el sociòleg Rafa Xambó.[5] Finalment Amadeu Sanchis va ocupar el càrrec de conseller de Radiotelevisió Valenciana,[11] i la mateixa Mónica Oltra va arribar a afirmar que Glòria Marcos prenia les decisions sense tindre en compte els diputats de l'organització.[12]

El secretari d'organització d'Esquerra Unida del País Valencià, Ricardo Sixto, va acusar Oltra i Mollà de traïció i transfuguisme,[13] i el 15 de setembre, el Consell Nacional d'EUPV va decidir expulsar-les de la formació[14] amb el 95% de vots a favor. En la votació no van participar els membres del corrent intern Projecte Obert, i des de la direcció federal d'Izquierda Unida es va veure amb mals ulls l'expulsió de les diputades.[15]

Des d'Esquerra i País s'havia anunciat el congrés constituent d'un nou partit, Iniciativa del Poble Valencià,[15] que es crearia el 20 d'octubre de 2007, si bé IdPV no s'escindiria definitivament d'EUPV fins al gener del 2008, després d'una nova desavinença entre la direcció i els crítics a l'hora de realitzar les llistes per a les Eleccions Generals espanyoles del 2008.[16]

Iniciativa del Poble Valencià

[modifica]
Mónica Oltra a la III Trobada de famílies homoparentals organitzada per la FELGTB.

Al congrés constituent d'Iniciativa del Poble Valencià es va elegir Mónica Oltra per al màxim càrrec del partit, el de portaveu. Mónica Oltra ha estat coportaveu d'Iniciativa, juntament amb Paco García, i ambdós van ser reelegits per al càrrec en congressos posteriors.[17]

Com a síndica del Grup Parlamentari Compromís, Mónica Oltra va gaudir de gran visibilitat pública, especialment pels seus enfrontaments amb diputats del Partit Popular.[18]

Arran de l'esclat del cas Gürtel, iniciat el febrer de 2009, Oltra va adquirir gran protagonisme per les seues intervencions i aparicions a la cambra valenciana,[19] sent fins i tot expulsada per la presidència de les Corts Valencianes per vestir una samarreta negra amb una fotografia serigrafiada amb el retrat de Francesc Camps,[20] al costat de la inscripció Wanted. Only alive (Es busca. Només viu)[21] per evidenciar les absències reiterades del president de la Generalitat Valenciana a les Corts.

El febrer de 2010, va protagonitzar a la cambra un nou enfrontament amb els polítics del PP quan li va preguntar al vicepresident, Juan Cotino, si no sentia vergonya en veure empreses familiars implicades en el cas Gürtel. Cotino va respondre amb un exabrupte («Tindria vergonya, si fora pare, de tindre una filla com esta, però com possiblement no el coneix...»),[22] fent referència al fet que Mónica no va poder portar el cognom de son pare fins al 1981, malgrat que aquest el reconeguera com a filla seua en tot moment.[6] El nom de naixença de Mónica Oltra, amb els dos cognoms materns, apareixia a l'expedient d'adopció dels seus dos fills, informació a la qual Juan Cotino va tindre accés perquè era responsable de la Conselleria de Benestar Social, des d'on es va tramitar l'adopció.[6] Tanmateix, Cotino demanaria disculpes a Mónica Oltra posteriorment,[23] disculpes que serien acceptades per l'afectada.[24] L'animadversió amb Juan Cotino és tal que este, president de les Corts Valencianes des de 2011, abandona la cambra quan Oltra ix a parlar, substituint-lo Alejandro Font de Mora.[25]

D'altra banda, en una enquesta de Sigma Dos per a El Mundo de l'any 2009, Mónica Oltra va obtindre un 4,54 en valoració, sent la política valenciana més ben valorada únicament per darrere de l'expresident Francisco Camps, valorat amb 4,80,[26] i va ser un dels 100 protagonistes de l'any 2009 per a El País.[27]

Mónica Oltra ocupà la sindicatura del grup parlamentari Compromís pel País Valencià entre el juliol del 2007 fins al gener de 2010, quan cedeix el lloc al secretari general del BLOC i diputat Enric Morera.[28]

Compromís

[modifica]
Equip de la Coalició Compromís celebrant els resultats a les eleccions a les Corts de 2011.

El gener de 2010 des del Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds - Esquerra Ecologista s'anuncià la creació d'una coalició per a participar conjuntament a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 que s'anomenaria igual que el grup parlamentari que compartien BLOC i Iniciativa: Coalició Compromís.

La coalició va obtenir 175.087 vots, 6 diputats i el 7% de les paperetes a tot el País Valencià, i es va convertir en la tercera força de les Corts Valencianes.[29] Mónica Oltra, que ocupà la segona posició de la llista a la circumscripció electoral de València, va tornar a ser elegida diputada.

Davant l'èxit de la Coalició Compromís, que a més de 6 diputats a les Corts Valencianes, també va aconseguir un diputat al Congrés dels Diputats, Oltra va mostrar-se públicament a favor d'enfortir les relacions entre els partits que la formen, i va afirmar el gener de 2012 davant de la taula nacional d'Iniciativa del Poble Valencià que Compromís havia «de superar la fase de coalició».[30][31]

Este enfortiment es va plasmar en els mesos posteriors. En el tercer congrés d'Iniciativa del Poble Valencià, el març d'aquell mateix any, es va ratificar dotar Compromís d'una estructura interna. En eixe mateix congrés va ser reelegida com a coportaveu d'Iniciativa per tercera volta.[32] El 18 de juliol de 2012, es va fer pública la primera executiva nacional de Compromís, on Oltra és, juntament amb Enric Morera, una de les dues portaveus de la coalició.[33]

L'octubre de 2012 es va fer públic una enquesta electoral del diari El País que col·locava Mónica Oltra com la política valenciana millor valorada amb un 6,1 sobre 10, amb un grau del coneixement del 39%.[34]

Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana

[modifica]

Després que el Partit Popular de la Comunitat Valenciana perdera la majoria absoluta a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015, el govern de la novena legislatura del País Valencià l'integraren PSPV-PSOE, Compromís i Podem a partir de l'Acord del Botànic signat l'11 de juny de 2015 al Jardí Botànic de València pels caps de llista de les tres formacions signatàries, Ximo Puig, Mónica Oltra i Antonio Montiel.[35] L'endemà Oltra va fer públic que Compromís votaria Ximo Puig al plenari per triar al president de la Generalitat després de defensar durant el procés de negociació la seua candidatura a la presidència. Ella ocuparia la vicepresidència, a més de ser portaveu del Consell de la Generalitat i Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.[36] El 2017 l'Acord del Botànic va ser ampliat amb 201 mesures[37] i dos anys més tard es reedità després d'una nova victòria a les eleccions a les Corts Valencianes de 2019.[38]

La gestió d'Oltra a la Generalitat va estar marcada per l'aprovació de diverses lleis que han estat referència a nivell estatal com la Llei valenciana de Serveis Socials que dona als serveis socials la consideració de serveis essencials i d'interés general posant-los al mateix nivell que l'educació i la sanitat, tenint la garantia de destinació pressupostària; la Llei de la infància i la adolescència que propugna per un canvi en el model de gestió dels centres de menors i l'aposta per les famílies acollidores; o la Llei Trans que recull, entre altres coses, el dret d'autodeterminació de gènere de les persones que el manifestin sense necessitat de prova psicològica o mèdica, i també planteja la possibilitat de concedir la documentació directament des de l'autonomia per a evitar l'exclusió laboral, discriminació o el sofriment en l'exposició pública. A més a més el 2018 va impulsar la Renda Valenciana d'Inclusió, abans de la implantació de l'Ingrés Mínim Vital espanyol, dues ajudes que compatibles i que ha permès a 75.000 famílies valencianes millorar les seues prestacions econòmiques.[39]

En 21 de juny de 2022 va dimitir com a vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives arran de l'encausament judicial per la gestió d'uns abusos produïts en un centre de menors tutelats i la pressió mediàtica que la mateixa Oltra va denunciar. La investigació en que estava implicada havia sigut impulsada per l'advocat i lider ultradretà José Luis Roberto i la periodista i cofundadora de Vox Cristina Seguí. L'auto judicial no encausava Oltra en cap delicte sinó que la citava a declara com a part del procés de diligències prèvies a la acusació.[40] Oltra va acusar de patir lawfare i es va mostrar molt crítica amb els seus companys de govern del PSPV i en particular amb el president Puig.[41] La causa fou finalment arxivada en 2024 en no trobar-se indicis de delicte.[3]

Els abusos sexuals produïts en el centre de menors foren realitzats per Luis Eduardo Ramírez, exmarit de Mónica Oltra, pel que va resultar condemnat a cinc anys de presó.[42]

Samarretes
[modifica]
Mónica Oltra amb una samarreta paròdica durant la processó cívica del Dia Nacional del País Valencià de 2013.

Durant la primera legislatura com a diputada, Mónica Oltra va guanyar-se certa fama com a diputada combativa amb el govern de Francesc Camps per l'ús de samarretes amb textos o imatges reivindicatives serigrafiades. Així, en maig de 2009, i amb el president de la Generalitat, Francesc Camps, esguitat per casos de presumpta corrupció, Mónica Oltra va accedir a l'hemicicle amb una samarreta on es podia veure la cara del president amb una inscripció on es podia llegir «Wanted, Only Alive» (Es Busca, Només Viu). Aquell fet va provocar que la presidenta de les Corts Valencianes, Milagrosa Martínez, expulsara la síndica de Compromís, qui va negar-se a traure's la samarreta.[43]

Posteriorment també va vestir amb samarretes on es demanava transparència al govern de la Generalitat, o on es demanaven responsabilitats per l'accident de metro de València de 2006,[44] Tot i que la samarreta que major repercussió va tindre va ser la que va lluir al debat electoral a Canal 9 durant la campanya de les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011, on es podia llegir «Canal 9 Manipula», com a denúncia pel tracte rebut pels serveis informatius de la cadena.[45]

Ja durant la huitena legislatura de les Corts Valencianes, Oltra va ser expulsada pel president de les Corts, Juan Cotino, per portar una samarreta amb el lema «No ens falten diners, ens sobren xoriços»,[46][47] fet que provocà que l'oposició en bloc abandonara l'hemicicle com a mesura de protesta.[48]

Arran de l'incident, es va prohibir l'ús de missatges a samarretes i l'exhibició de pancartes o gràfics a les Corts Valencianes.[49] Tanmateix, Oltra va esquivar la prohibició pocs dies després, entrant a l'hemicicle amb una samarreta que duia imprés un codi QR. El codi ocultava una denúncia contra la brutalitat policíaca durant la Primavera Valenciana.[50] Dos mesos després, Oltra va acudir a la sessió sobre el saqueig d'Emarsa amb una samarreta on es podia llegir el nom la marca Mango.[51] Donat que «mango», en argot i en castellà vol dir furtar, l'ús d'eixa samarreta va ser interpretat com una burla cap als responsables de la presumpta trama corrupta del Cas Emarsa, on hi ha diputats populars implicats.[52]

Altres dades polítiques

[modifica]
Entrevista a Mónica Oltra al programa de Ràdio Godella Kalebarraka.

En el pla personal Mónica Oltra forma part activa de diverses associacions i organitzacions. És fallera, aficionada al València CF i parla quatre idiomes.[5] El seu pare, valencianoparlant, li parlava en castellà de menuda. Tanmateix, ella parla en valencià als seus fills.[25]

Mónica Oltra ha col·laborat amb diferents organitzacions ideològicament a Compromís en diverses ocasions. Per exemple, va participar en la trobada del 4 de juny de 2011 en la que més de 30 organitzacions ecologistes i progressistes van presentar el projecte Equo a la societat,[53] En l'assemblea constituent d'Equo, celebrada els dies 8 i 9 d'octubre de 2011 en Rivas-Vaciamadrid,[54] Mónica Oltra va ser elegida per ocupar un dels dotze llocs de la Comissió Gestora,[55] que abandonaria en el primer congrés de l'organització en juliol de 2012, quan la Gestora fora substituïda per la Comissió Federal.[56] Preguntada per la relació entre el seu partit, Iniciativa del Poble Valencià, i la força ecologista d'àmbit estatal Equo, Oltra va declarar a El Temps l'abril de 2012 que Equo era un projecte "en construcció", i es mostrà a favor que Equo s'associara a diversos projectes autònoms allà on corresponguera, com el cas valencià amb Compromís.[57] Així mateix, Mónica Oltra també ha col·laborat i participat en el procés constituent de la coalició Més per Mallorca, força agermanada amb Compromís.[58]

Col·loqui entre Ferran Torrent i Mónica Oltra, amb motiu de la presentació del llibre a la Fira del Llibre de València. També hi participaren Eugeni Alemany i Amàlia Garrigós.

Oltra compagina la seua tasca com a política en Iniciativa del Poble Valencià i Compromís amb la d'avocada, treballant, entre d'altres, per al Col·lectiu Lambda.[59] En 2011 Lambda li va atorgar el Premi Margarida Borràs en reconeixement a la seua defensa del col·lectiu LGBT[60]

Caminaràs entre elefants

[modifica]

El 13 de març de 2013, Columna Edicions va publicar Caminaràs entre elefants, un llibre realitzat per Ferran Torrent que, amb un estil a cavall entre el periodístic i el narratiu, realitza un retrat personal de la diputada de Compromís.[61] El llibre va ser realitzat a partir de trobades i entrevistes esporàdiques realitzades entre Oltra i Torrent en 2012, i compta amb un epíleg del també portaveu de Compromís, Enric Morera.[62]

Assetjament

[modifica]

La nit del 18 d'octubre de 2017 simpatitzants del partit d'ultradreta España 2000 encapçalats pel líder de la filial de la Comunitat Valenciana del partit, José Luis Roberto, es van presentar a la casa de Mónica Oltra per fer-li un escarni. Es personaren a les 22:00 amb una bandera d'Espanya amb tipografia «que la pancarta que acompanyava el líder falangista José Antonio Primo de Rivera en una marxa espanyolista en 1934», anaren emmascarats, posaren coples en volum alt i retransmeteren el que feien en directe per Facebook. Entre els qui participaren hi havia Roberto, propietari de l'empresa de seguretat privada Levantina. Fugiren abans que arribara la Guàrdia Civil.[63]

Ximo Puig, l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, va instar a l'endemà els advocats de la Generalitat que denunciaren l'assetjament viscut per Oltra i la violència ocorreguda a la Diada Nacional del País Valencià.[64]

La Fiscalia Provincial de València inicià una investigació trobant la possibilitat de considerar-se amenaces l'actuació dels simpatitzants d'España 2000[65] a causa de la denúncia presentada presentada per l'Advocacia de la Generalitat Valenciana per sol·licitud de Ximo Puig.[66] Un Jutjat ordenà a la Guàrdia Civil que identificara els participants en l'assetjament.[67]

Polèmica amb els exiliats del Procés

[modifica]

El febrer de 2019 en unes declaracions a ElDiario.es Mónica Oltra criticava al president de la Generalitat en l'exili Carles Puigdemont acusant-lo d'anar «pel món fotent-se bons menjarots i penjant-ho a Twitter».[68] Posteriorment, unes setmanes després i quan la polèmica ja havia aminorat, Mónica Oltra tornà a acusar Carles Puigdemont de masclista pel missatge de resposta que va fer a les seues primeres declaracions.[69]

Vídeos

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Jo sempre he escrit el meu nom amb accent tancat. Perquè el meu nom m'agrada amb accent tancat, tal com sona. Si et dius Katerine no t'agrada que et diguen Catalina. Doncs jo sóc Mónica amb accent tancat.». Vilaweb, 22-05-2015. [Consulta: 28 novembre 2015].
  2. ↑ «Mónica Oltra i Jarque. Vicepresidenta del Consell. Consellera d'igualtat i polítiques inclusives. Secretària i portaveu del Consell». Universitat de València. [Consulta: 26 octubre 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 Alba Solé Ingla. «El jutge arxiva la causa contra Mónica Oltra en no trobar indicis de delicte». El Nacional, 02-04-2024. [Consulta: 3 abril 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Mónica Oltra Jarque, biografia d'una “política intel·ligible per a les majories socials”». Eldiario.es, 10-10-2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Mónica Oltra: «Glòria Marcos ha cerrado todas las puertas al diálogo y ya no representa a Compromís», Levante-EMV, 26 de juliol de 2007 (castellà)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Un papel oficial detrás del insulto a Mónica Oltra La diputada de Compromís incorporó el apellido paterno a los once años, apunte que aparece en expedientes oficiales - notícia de Francesc Arabí a Levante-EMV del 26 de febrer de 2010 (castellà)
  7. ↑ La coalición, a 250 votos de quitarle un diputado al PSPV en Castellón notícia a Las Provincias del 24 de maig de 2011 (castellà)
  8. ↑ Els diputats del Bloc i EiP destitueixen Glòria Marcos com a síndica de Compromís, a Racócatalà.cat
  9. ↑ Llamazares desautoritza l'intent de substituir Glòria Marcos, El País, 20 de juliol de 2007. (castellà)
  10. ↑ Compromís substitueix Glòria Marcos com a portaveu i agreuja la crisi interna, El País, 24 de juliol de 2007.
  11. ↑ Emilio Fernández (PP), reelegido presidente del Consejo de Administración de RTVV notícia a Levante-EMV del 27 de juliol de 2007 (castellà)
  12. ↑ Entrevista a Mónica Oltra en la web de Projecte Obert
  13. ↑ EU Considera "tránsfugas" a Oltra y Mollà y pide su expulsión del grupo parlamentario, El País 25 de juliol de 2007. (castellà)
  14. ↑ La expulsión de dos diputadas pone a Esquerra Unida a la puerta de la escisión, El País, 16 de setembre de 2007
  15. ↑ 15,0 15,1 Esquerra Unida expulsa a Mónica Oltra y Mireia Mollà[Enllaç no actiu] notícia a Levante-EMV del 15 de setembre de 2007 (castellà)
  16. ↑ Iniciativa del Poble Valencià consuma su escisión de Esquerra Unida notícia a El País del 23 de gener de 2008 (castellà)
  17. ↑ Mónica Oltra i Paco García, reelegits portaveus d'Iniciativa del Poble Valencià notícia a Vilaweb del 6 de març de 2010
  18. ↑ Mónica Oltra: la musa de la izquierda anti PP article a Valencia Plaza del 18 de maig de 2011 (castellà)
  19. ↑ Diputats del PP interrompen a Mónica Oltra
  20. ↑ Oltra expulsada de les Corts Valencianes per la seua samarreta de "Es busca a Camps", a Levante-EMV de 7/05/2009.
  21. ↑ Expulsada la portaveu de Compromís per lluir una samarreta contra Camps
  22. ↑ Tarín, Sergi «La popularidad ganada desde el escaño». Público, 11-05-2011.
  23. ↑ Cotino demana perdó a Oltra
  24. ↑ Entrevista a Mónica Oltra en el programa Versió RAC 1 de Toni Clapés del 28 de maig de 2012
  25. ↑ 25,0 25,1 Mónica Oltra: "El PP valencià s'està podrint per dins" entrevista amb Mónica Oltra a Diari Ara del 7 de juliol de 2012
  26. ↑ Encuesta Sigma Dos sobre la Comunidad Valenciana
  27. ↑ Mónica Oltra, el "azote de Camps", protagonista 2009
  28. ↑ Mónica Oltra cedirà el càrrec a Morera, a Levante-EMV de 03/12/2009.
  29. ↑ «El voto útil se fue a Compromís». El País, 24-05-2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  30. ↑ «Oltra: "Compromís tiene que superar la fase de coalición"». El País, 04-12-2011. [Consulta: 15 gener 2012].
  31. ↑ «Mónica Oltra afirma que Compromís tiene que superar la fase de coalición de partidos». El Mundo, 03-12-2011. [Consulta: 17 gener 2012].
  32. ↑ «Compromís se dota de dirección propia». El País, 31-03-2012.
  33. ↑ Compromís presenta la seua executiva nacional amb l'objectiu de continuar creixent i consolidat polítiques per defensar a les persones notícia al web de Coalició Compromís del 18 de juliol de 2012
  34. ↑ «Vuelco electoral: mayoría de izquierdas» (en castellà). El País.
  35. ↑ «Puig, Oltra y Montiel firman un pacto programático sin decidir el presidente» (en castellà). El País, 11-06-2015.
  36. ↑ «Ximo Puig serà el presidente». Levante-EMV, 12-06-2015.
  37. ↑ «Ampliació del Pacte del Botànic: 201 mesures per impulsar l'economia valenciana». Diari La Veu, 11-01-2017 [Consulta: 13 desembre 2018].
  38. ↑ «Puig, Oltra i Martínez Dalmau firmen l'Acord del Botànic II». À Punt, 12-06-2019 [Consulta: 13 juny 2019].
  39. ↑ Sánchez, Gonzalo. «La consellera que quiso rescatar a las personas» (en castellà), 21-06-2022. [Consulta: 17 juliol 2022].
  40. ↑ «Cronología de los hechos que han acabado en la imputación y dimisión de Mónica Oltra» (en local). [Consulta: 17 juliol 2022].
  41. ↑ «Mónica Oltra cedeix a la pressió i dimiteix després de l'encausament al TSJ». [Consulta: 17 juliol 2022].
  42. ↑ Pascual, Ana Maria. «Caso 'Mónica Oltra': del informe demoledor de la fiscal Gisbert a su dimisión forzada». Publico, 21-06-2022. [Consulta: 22 juny 2022].
  43. ↑ Expulsada la portavoz de Compromís por lucir una camiseta contra Camps notícia a El Mundo del 7 de maig de 2009 (castellà)
  44. ↑ Las camisetas de Mónica Oltra Arxivat 2012-05-24 a Wayback Machine. Galeria a Levante-EMV [consulta: 4 d'agost de 2012]
  45. ↑ La diputada de Compromís Mónica Oltra luce camiseta contra la manipulación de Canal 9 en un debate Arxivat 2013-09-28 a Wayback Machine. notícia a La Vanguardia del 18 de maig de 2011 (castellà)
  46. ↑ Oltra, expulsada por otra camiseta notícia a Levante-EMV del 15 de febrer de 2012 (castellà)
  47. ↑ Vídeo a Diari Ara del 15 de febrer de 2012
  48. ↑ El PP rebutja la ILP de les escoletes i expulsa a Oltra notícia a Valencianisme.com del 15 de febrer de 2012
  49. ↑ Cotino prohibirá camisetas y pancartas de los diputados y visitantes de las Corts notícia a Levante-EMV del 14 d'abril de 2012 (castellà)
  50. ↑ Oltra, con una camiseta codificada contra las cargas en las Corts notícia a Levante-EMV del 22 de febrer de 2012 (castellà)
  51. ↑ Oltra esquiva a Cotino amb una altra Samarreta notícia a Valencianisme.com del 18 d'abril de 2012
  52. ↑ Mónica Oltra porta una samarreta de Mango a les Corts en resposta a la prohibició notícia al Diari Ara del 18 d'abril de 2012
  53. ↑ Equo presenta en Madrid sus credenciales para las elecciones de 2012, El País, 5 de juny de 2011. (castellà)
  54. ↑ «Ni una corbata y mucho optimismo para poner en marcha Equo». El País.
  55. ↑ «Ampliación de la Comisión Gestora de EQUO». Proyecto Equo, 11-02-2012.
  56. ↑ Equo: Més interrogants que respostes notícia a Valencianisme.com del 8 de juliol de 2012
  57. ↑ El Compromís acaba en Boda[Enllaç no actiu]. "Equo encara està en construcció. Conviuen els afiliats directament amb aquells que són afiliats als partits 4 J, entre els quals hi ha Esquerra Ecologista i a nosaltres, Iniciativa. " - entrevista a diversos integrants de Compromís, entre ells Mónica Oltra al setmanari El Temps [consulta:11 d'abril de 2012]
  58. ↑ Mónica Oltra (Compromís) dona suport a MÉS per Mallorca: “construïm l'alternativa plural” Arxivat 2017-07-09 a Wayback Machine. notícia al web de Més del 12 de setembre de 2013
  59. ↑ Charla informativa sobre cuestiones legales que afectan a las familias homoparentales[Enllaç no actiu] "Contaremos con la presencia de Mónica Oltra, abogada y asesora legal del Col·lectiu Lambda, que cuenta con una amplia trayectoria en la defensa jurídica de familias homoparentales." - Notícia al web del Col·lectiu Lambda del 18 d'abril de 2009 (castellà)
  60. ↑ Premis Margarida Borràs 2011 el dijous 30 de juny a les 20 hores al Col·legi Major Rector Peset[Enllaç no actiu]
  61. ↑ Ferran Torrent retrata Mónica Oltra en el llibre 'Caminaràs entre elefants' notícia a Vilaweb del 2 de març de 2013
  62. ↑ Mónica Oltra: ´Yo sufría de ver sufrir a Camps´ La diputada de Compromís, protagonista del nuevo libro de Ferran Torrent, admite que le gustaría ser presidenta de la Generalitat pero "no es el tema ahora" - notícia a Levante-EMV del 14 de març de 2013 (castellà)
  63. ↑ «Ultras de extrema derecha intimidan a Mónica Oltra con un escrache en su casa». El Confidencial, 19-10-2017 [Consulta: 19 octubre 2017].
  64. ↑ Enguix, Salvador «Puig insta a la Abogacía de la Generalitat a presentar una denuncia por el acoso fascista». La Vanguardia, 19-10-2017 [Consulta: 19 octubre 2017].
  65. ↑ «Fiscalía ve indicios de delito de amenazas en el acoso de la ultraderecha a Mónica Oltra en su casa». eldiario.es, 11-12-2017 [Consulta: 14 desembre 2017].
  66. ↑ «La Abogacía de la Generalitat denuncia a la Fiscalía el acoso de ultras a Mónica Oltra». El Mundo, 20-10-2017 [Consulta: 14 desembre 2017].
  67. ↑ «El Juzgado pide a la Guardia Civil que identifique a los ultraderechistas que acosaron a Oltra ante su casa». eldiario.es, 14-12-2017 [Consulta: 14 desembre 2017].
  68. ↑ NacióDigital. «Puigdemont para els peus a Mónica Oltra per les seves declaracions contra l'exili | NacióDigital». [Consulta: 9 març 2019].
  69. ↑ «Mónica Oltra titlla Puigdemont de masclista». [Consulta: 9 març 2019].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mónica Oltra Jarque
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mónica_Oltra_Jarque&oldid=34157778»