Vés al contingut

Bundestag

(S'ha redirigit des de: Parlament alemany)
Bundestag
Deutscher Bundestag Modifica el valor a Wikidata
president del Bundestag Modifica el valor a WikidataBärbel Bas, Norbert Lammert, Norbert Lammert, Norbert Lammert, Wolfgang Thierse, Wolfgang Thierse, Rita Süssmuth, Rita Süssmuth, Philipp Jenninger, Philipp Jenninger, Rainer Barzel, Richard Stücklen, Richard Stücklen, Karl Carstens, Annemarie Renger, Kai-Uwe von Hassel, Kai-Uwe von Hassel, Eugen Gerstenmaier, Eugen Gerstenmaier, Eugen Gerstenmaier, Eugen Gerstenmaier, Hermann Ehlers, Hermann Ehlers, Erich Köhler i Wolfgang Schäuble Modifica el valor a Wikidata
Estructura
Membres733, 620, 631, 709, 736, 735 i 734 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de reunió

Modifica el valor a Wikidata
Lloc web
https://www.bundestag.de/, https://www.bundestag.de/en, https://www.bundestag.de/ar, https://www.bundestag.de/bg, https://www.bundestag.de/cn, https://www.bundestag.de/dk, https://www.bundestag.de/fr, https://www.bundestag.de/gr, https://www.bundestag.de/it, https://www.bundestag.de/hr, https://www.bundestag.de/nl, https://www.bundestag.de/pl, https://www.bundestag.de/pt, https://www.bundestag.de/ro, https://www.bundestag.de/ru, https://www.bundestag.de/rs, https://www.bundestag.de/es, https://www.bundestag.de/cz i https://www.bundestag.de/tr Modifica el valor a Wikidata
Política i govern de
Alemanya

El Bundestag (Dieta Federal) és el parlament alemany. Es va establir en la constitució alemanya de 1949 (Grundgesetz), i és el successor de l'anterior Reichstag. El president actual del parlament alemany és Bärbel Bas.

Confederació Alemanya

[modifica]

S'anomenava popularment Bundestag a l'Assemblea Federal de la Confederació Alemanya de 1815-1866 (oficialment Bundesversammlung), que es reunia a Frankfurt amb un austríac de President. Els delegats eren elegits pels prínceps i governants de les ciutats.

Imperi Alemany

[modifica]

Amb la dissolució de la Confederació alemanya el 1866 i la fundació de l'imperi Alemany (Deutsches Reich) el 1871, el Reichstag es va establir com el parlament alemany a Berlín i l'edifici actual va ser edificat. Els membres del Reichstag eren escollits per sufragi directe i igual per la població masculina. El Reichstag no va participar en l'elecció del Canceller fins a les reformes d'Octubre de 1918.

República de Weimar

[modifica]

Després de la Revolució de 1918 i l'establiment de la Constitució de Weimar, les dones van obtenir el dret de vot i ser elegides, i el parlament va tenir el dret de retirar la confiança per forçar al Canceller o qualsevol altre membre del govern a retirar-se.

Tercer Reich

[modifica]

El 23 de març de 1933, un mes després de l'Incendi del Reichstag el parlament va cedir els seus poders al Govern Federal del Canceller Adolf Hitler aprovant la Llei de capacitació. A partir de llavors rarament es va reunir, la darrera d'elles el 26 d'abril de 1942.

República Federal

[modifica]

Amb la nova constitució de 1949, el Bundestag es va establir com el parlament de la República Federal Alemanya. Com Berlín no estava sota la jurisdicció de la constitució, a causa de la Guerra Freda, el Bundestag es va reunir a Bonn a diferents edificis.

Alemanya

[modifica]

Des de 1999, el parlament alemany es reuneix a Berlín en el seu edifici original, renovat a consciència sota la direcció de l'arquitecte britànic Norman Foster.

Després de les eleccions federals alemanyes de 2021 es va iniciar un debat renovat sobre el sistema d'adjudicació d'escons avançats i d'anivellament vigent des de les eleccions federals alemanyes de 2013, que elegia un Bundestag amb 736 membres, el parlament escollit lliurement més gran del món, i es va reformar el març de 2023 per fixar la mida dels futurs Bundestags en 630 membres.[1]

Sistema electoral

[modifica]

Cada papereta té dos vots, un per a un candidat de districte i un segon per a una llista de partit estatal, amb un total de 630 diputats, assignats de manera proporcional als vots, seguint el mètode Sainte-Laguë entre els partits que aconsegueixen almenys el 5 per cent dels vots a nivell nacional o guanyen tres districtes electorals. Els candidats que aconsegueixen la majoria (relativa) en un dels 299 districtes reben els primers diputats i els escons restants de cada partit s'ocupen segons l'ordre de la llista del partit.[2] Els partits que representen grups minoritaris encara estan exempts del llindar del cinc per cent.

Composicions de les legislatures des de 1949

[modifica]
Bundestag Sessió Escons CDU/CSU SPD FDP Aliança 90 /
Els Verds
1
L'Esquerra2 DP/AfD Altres
Sonstige
1r Bundestag 1949-1953 402 34,6 139 32,6 131 12,9 52 4,2 17 15,7 633
2n Bundestag 1953-1957 487 49,9 243 31,0 151 9,8 48 3,1 15 6,2 304
3r Bundestag 1957-1961 497 54,3 270 34,0 169 8,3 41 3,4 17
4t Bundestag 1961-1965 499 48,5 242 38,1 190 13,4 67
5è Bundestag 1965-1969 496 49,4 245 40,7 202 9,9 49
6è Bundestag 1969-1972 496 48,8 242 45,2 224 6,0 30
7è Bundestag 1972-1976 496 45,3 225 46,4 230 8,3 41
8è Bundestag 1976-1980 496 49,0 243 43,1 214 7,9 39
9è Bundestag 1980-1983 497 45,5 226 43,9 218 10,6 53
10è Bundestag 1983-1987 498 49,0 244 38,8 193 6,8 34 5,4 27
11è Bundestag 1987-1990 497 44,9 223 37,4 186 9,3 46 8,4 42
12è Bundestag 1990-1994 662 48,2 319 36,1 239 11,9 79 1,2 8 2,6 17
13è Bundestag 1994-1998 672 43,7 294 37,5 252 7,0 47 7,3 49 4,5 30
14è Bundestag 1998-2002 669 36,7 245 44,5 298 6,4 43 7,0 47 5,4 36
15è Bundestag 2002-2005 603 41,1 248 41,7 251 7,8 47 9,1 55 0,3 2
16è Bundestag 2005-2009 614 36,8 226 36,2 222 9,9 61 8,3 51 8,8 54
17è Bundestag 2009-2013 622 38,4 239 23,5 146 15,0 93 10,9 68 12,2 76
18è Bundestag 2013-2017 631 49,3 311 30,6 193 10,0 63 10,1 64
19è Bundestag 2017-2021 709 32,9 200 20,5 152 10,7 80 8,9 67 9,2 69 12,6 87
20è Bundestag 2021- 736 24,1 152 25,7 206 11,5 92 14,8 118 4,9 39 10,3 83 0,1 15
1 Des de 1983 fins al 1990 Els Verds, de 1990 a 1994 Aliança 90 i des de 1994 Aliança 90/Els Verds
2 Des del 1990 fins al 2005 Partit del Socialisme Democràtic (PDS), de 2005 a 2007 Partit de l'Esquerra.PDS, i des de 2007 L'Esquerra
3 Inclou: BP 17, KPD 15, WAV 12, Zentrum 10, DKP-DRP 5, Independents 3 i SSW 1
4 Inclou: GB/BHE 27 i Zentrum 3
5 Inclou: SSW 1
Variacions dels partits polítics

Presidents del Bundestag (des de 1949)

[modifica]
Núm. Nom Inici Fi Partit
1. Erich Köhler (1892-1958) 7 de setembre de 1949 18 d'octubre de 1950 CDU
- Vacant 18 d'octubre de 1950 19 d'octubre de 1950 -
2. Hermann Ehlers (1904-1954) 19 d'octubre de 1950 29 d'octubre de 1954 CDU
- Vacant 29 d'octubre de 1954 16 de novembre de 1954 -
3. Eugen Gerstenmaier (1906-1986) 16 de novembre de 1954 31 de gener de 1969 CDU
- Vacant 31 de gener de 1962 5 de febrer de 1969 -
4. Kai-Uwe von Hassel (1913-1997) 5 de febrer de 1969 13 de desembre de 1972 CDU
5. Annemarie Renger (1919-2008) 13 de desembre de 1972 14 de desembre de 1976 SPD
6. Karl Carstens (1914-1992) 14 de desembre de 1976 31 de maig de 1979 CDU
7. Richard Stücklen (1916-2002) 31 de maig de 1979 29 de març de 1983 CSU
8. Rainer Barzel (1924-2006) 29 de març de 1983 25 d'octubre de 1984 CDU
- Vacant 25 d'octubre de 1984 5 de novembre de 1984 -
9. Philipp Jenninger (*1932) 5 de novembre de 1984 11 de novembre de 1988 CDU
- Vacant 11 de novembre de 1988 25 de novembre de 1988 -
10. Rita Süssmuth (*1937) 25 de novembre de 1988 26 d'octubre de 1998 CDU
11. Wolfgang Thierse (*1943) 26 d'octubre de 1998 18 d'octubre de 2005 SPD
12. Norbert Lammert (*1948) 18 d'octubre de 2005 24 d'octubre de 2017 CDU
13. Wolfgang Schäuble (*1942) 24 d'octubre de 2017 26 d'octubre de 2021 CDU
14. Bärbel Bas (*1968) 26 d'octubre de 2021 càrrec en exercici SPD

Referències

[modifica]
  1. Siefken, Sven T. «Electoral Reform in Germany» (en anglès). American-German Institute, 01-08-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  2. Siefken, Sven T. «Electoral Reform in Germany» (en anglès). American-German Institute, 01-08-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].