Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
| |||
| Nom original | (es) Manuel González-Hontoria y Fernández-Ladreda  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 31 gener 1878 Trubia (Astúries) | ||
| Mort | 26 octubre 1954 (76 anys) Madrid | ||
.svg){kind=small} Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació | |||
| 14 agost 1921 – 8 març 1922 ← Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor – Joaquín Fernández Prida → | |||
| Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació | |||
| 15 abril 1919 – 20 juliol 1919 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor → | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 17 abril 1916 – 2 octubre 1920 ← Augusto González-Besada y Mein – Joaquim Salvatella i Gibert → Circumscripció electoral: Alcoi | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | Diplomàtic | ||
| Partit | Partit Conservador | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Fills | Guadalupe González-Hontoria | ||
| Pare | José González Hontoria | ||
Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (Trubia, Oviedo, 31 de gener de 1878 - Madrid, 1954) fou un advocat i polític asturià, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia
[modifica]Nascut el 31 de gener de 1878 a Trubia, era fill del Mariscal de Camp i Brigadier de l'Armada Espanyola José González Hontoria. Fou diputat per Alcoi pel sector romanonista del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918 i 1919, on vencé el republicà Juan Botella Asensi amb suport dels carlins i integristes. A les eleccions generals espanyoles de 1920 es presentà pel Partit Conservador maurista, però fou vençut pel romanonista Joaquim Salvatella i Gibert. En 1921 va passar al Senat com a senador vitalici. Va ser també Gentilhome de cambra amb exercici del Rei Alfonso XIII.
Va ser ministre d'Estat entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919,[1] en un govern presidit per Antoni Maura cartera que tornaria a ocupar entre el 14 d'agost de 1921 i el 8 de març de 1922[1] en un nou gabinet Maura.
Com a diplomàtic va participar en la Conferència d'Algesires (1906), i en la negociació del tractat hispano-francès de 1912. És autor d'un Tratado de Derecho Internacional i El protectorado francés en Marruecos.
Després de la Guerra Civil Espanyola va formar part del comitè monàrquic fundat al març de 1943 per promoure la causa del pretendent al tron Joan de Borbó enfront del general Franco que es negava a abandonar el poder i donar pas a la restauració de la monarquia.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 De Urquijo y Goitia, 2008, p. 248.
- ↑ Heine, Hartmut. La oposición política al franquismo. De 1939 a 1952. Grijalbo: Crítica, 1983, p. 268. ISBN 84-7423-198-1.
Bibliografia
[modifica]- De Urquijo y Goitia, José Ramón. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. Madrid: Editorial CSIC - CSIC Press, 2008. ISBN 978-84-00-08737-1.
- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.264. ISBN 9788495484802.
Enllaços externs
[modifica]
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor |
Ministre d'Estat (abril-setembre) 1919 1921-1922 |
Succeït per: Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor Joaquín Fernández Prida |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Rafael Marín Lázaro |
 Medalla 29 1927-1959 |
Succeït per: Pablo Garnica y Echevarría |
Juan Francisco Camacho de Alcorta/Ricardo Alzugaray Yanguas/Remigio Moltó Díaz Berrio (1876) · Luis Figuera Silvela (1879) · Miguel Martínez de Campos y Antón (1881) · Faustino Rodríguez-San Pedro (1884) · Mariano González Dueñas (1886) · José Canalejas y Méndez (1891-1910) · Augusto González-Besada y Mein (1914) · Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (1916-1919) · Joaquim Salvatella i Gibert (1920-1923) |  | |
.jpg)
