Vés al contingut

María Xosé Queizán Vilas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaría Xosé Queizán Vilas

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Xosé‏ Queizán Vilalonga de Soutomaior Modifica el valor a Wikidata
5 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
San Xulián de Vigo, Paderne (província de la Corunya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, crítica literària, activista pels drets de les dones, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeXosé Luis Méndez Ferrín (1962–1974) Modifica el valor a Wikidata
FillsCristal Méndez Queizán Modifica el valor a Wikidata
PareJosé Queizán Hermida Modifica el valor a Wikidata
Premis
Descrit per la fontDictionary of Women Worldwide Modifica el valor a Wikidata

María Xosé Queizán Vilas (San Xulián de Vigo, Paderne, 5 de febrer de 1939), és una mestra jubilada de Llengua i Literatura gallega, escriptora i editora gallega, i una figura rellevant del moviment feminista.[1][2]

Trajectòria

[modifica]
Parte dels integrantes de la 1ª promoció de Filologia Gallego-Portuguesa de la Universitat de Santiago de Compostela.

Va començar la carrera de Filologia Hispànica al Col·legi Universitari de Vigo i va especialitzar-se en l'antiga secció de filologia gallego-portuguesa, a la Facultat de Filologia de Santiago de Compostel·la.[3] Va ser part de la lleva dels primers llicenciats en galaicoportuguès (1978), molt vinculada a la figura de Ricardo Carvalho Calero.[4] Va treballar com a mestra de Llengua i Literatura Gallega als instituts de Vigo.[5]

Va començar la seva carrera com a escriptora a l' adolescència, escrivint articles per al diari El Pueblo Gallego, a Vigo. En la dècada dels cinquanta va participar en obres de teatre, creant el 1959 el Teatro de Arte y Ensayo de la Asociación de la Prensa de Vigo, i dirigint entre 1967 i 1968 el Teatro Popular Galego.[6] Va exercir càrrecs en diverses organitzacions, com ara directora de l'associació feminista Feministas Independentes Galegas, directora de la galeria d'art Roizara, vicepresidenta del Consell Municipal de Dones del consistori de Vigo i directora i organitzadora de la 1a trobada de Dones Poetes Peninsulars i de les Illes (1996).[7] Va crear la revista Festa da Palabra Silenciada, feta només per dones,[8] que va coordinar i dirigir entre 1983 i 2013.[3]

La seva tasca com a escriptora és diversa, doncs ha publicat en tots els gèneres: novel·la, conte, assaig, teatre i poesia; i també és traductora. Els seus assajos feministes[9] tracten temes tan controvertits com la colonització sexual de la dona (la pràctica sexual on l'home no es preocupa de que la dona arribi a l'orgasme),[10] el qüestionament de la maternitat biològica (on les dones són reconegudes per la gestació i la criança domèstica, mentre els homes ho són per l'aspecte social de la paternitat)[11] i la reflexió sobre l'escriptura no androcèntrica.[12] L'autora també s'ha manifestat sobre el nacionalisme gallec tradicional, al que titlla de reaccionari i de voler perpetuar el patriarcat en la societat gallega.[13]

Queizán també s'ha dedicat a les arts plàstiques, una de les seves facetes menys coneguda, i va protagonitzar una exposició a Vigo l'any 2020.[14]

Vida personal

[modifica]

Filla de l'advocat José Queizán Hermida i Concepción Vilas García. No va arribar a conèixer el pare, doncs va morir durant al front, durant la Guerra Civil.[3] La mare va contraure matrimoni de nou, i la família va residir a Càceres i Xixon abans de tornar a Vigo.[3] El 1962 es va casar amb l'escriptor Xosé Luís Méndez Ferrín, i van tenir una filla i un fill, Cristal (1964) i Roi (1968).[15] Es van separar el 1974 i el matrimoni va ser anul·lat el 1989.

Obra literària

[modifica]

A principis dels seixanta es va traslladar a París, on va conèixer la nova literatura francesa, que l'ajudarà a escriure la seva primera novel·la, A orella no buraco (1965).[16] Va trigar més d'una dècada en tornar a publicar: el 1977 s'edita l'assaig A muller en Galicia, al qual seguiria l'any 1980 Recuperemos as mans i, el 1998, Misoxinia e racismo na poesía de Pondal. El 1989 va publicar una obra de teatre, Antigona ou a forza do sangue, amb la qual va ser finalista del Premi Álvaro Cunqueiro. Una altra obra de teatre, Non convén chorar máis, queda inèdita. El 1991 va aparèixer el seu primer poemari, Metáfora da metáfora, seguit de Despertar das amantes el 1993 i Fóra de min el 1994.[7][17] Com a traductora, ha adaptat obres de Marguerite Yourcenar, Karen Blixen, Emilia Pardo Bazán i Charlotte Perkins Gilman.[18] La tardor de 2018 va publicar el llibre de memòries Vivir a galope.[19]

Premis i reconeixements

[modifica]
Entrega del Premi d'Igualtat Ernestina Otero, a Vigo.
  • Finalista del Premi Álvaro Cunqueiro l'any 1989 amb Antigona, a forza do sangue.
  • Premi de la Xunta de Galícia pel guió cinematogràfic Prisciliano.
  • Va ser nomenada membre d'honor de l'AELG l'any 1998.[7]
  • També el 1998, es va inaugurar a Vigo el Parc Escriptora María Xosé Queizán.[7] El novembre de 2017 s'hi va inaugurar una escultura de l'escriptora, titulada Fulgor, obra de Juan Salgueiro.[20]
  • Premi Veu de la Llibertat l'any 2011, atorgat pel PEN Clube de Galicia.
  • Premi Germandat del Llibre de la Federació de Llibreters de Galícia l'any 2013, per la seva trajectòria.
  • Premi Lois Peña Novo, el 2018.
  • Reconeixement del feminisme gallec l'any 2018.[21][22]
  • Premi Otero Pedrayo de 2018.[23]
  • Premi Ernestina Otero a la Igualtat de 2019.[24]
  • Premi a la Gala del Llibre Gallec 2019 de la Federació de Llibreries Gallegues.[25]
  • Premi Laxeiro 2024.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ferrer Escandell, Jèssica. «Metáfora da metáfora». Lletra de Dona. Universitat de Barcelona. [Consulta: 21 octubre 2024].
  2. ↑ «Les paraules de Maria Xosé Queizán». Diario de Ibiza, 06-10-2021. Arxivat de l'original el 2021-10-06. [Consulta: 21 octubre 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Mauleón, Amaia. «La autora sin ataduras» (en castellà). Faro de Vigo, 24-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-24. [Consulta: 21 octubre 2024].
  4. ↑ Bragado, Manuel. «A cultura galega no Vigo do 78, unha arela común – Brétemas» (en gallec). Brétemas, 29-11-2018. Arxivat de l'original el 2024-04-19. [Consulta: 21 octubre 2024].
  5. ↑ «Ficha do autor» (en gallec). Biblioteca Virtual Galega. Arxivat de l'original el 2021-01-01. [Consulta: 21 octubre 2024].
  6. ↑ Bermúdez, Silvia. «Galician Women under Franco: Resistance, Clandestine Politics, and Poetry as Gendered Symbolic Capital». A: A New History of Iberian Feminisms (en anglès). University of Toronto Press, 2018, p. 274-279. ISBN 978-1-4875-2008-3. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «A escritora na súa terra: María Xosé Queizán. Vigo, 1998» (en gallec). AELG, 24-10-1998. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 21 octubre 2024].
  8. ↑ Felpeto, Vanesa. «'Festa da palabra silenciada', un espazo para as voces ausentes» (en castellà). Diario de Pontevedra, 15-05-2009. [Consulta: 21 octubre 2024].
  9. ↑ Miguélez-Carballeira, Helena. Galicia, A Sentimental Nation: Gender, Culture and Politics (en anglès). University of Wales Press, 2013-07-15, p. 151-152. ISBN 978-0-7083-2654-1. 
  10. ↑ «Maria Xosé Queizán: «Vaig haver de pagar un preu molt gran per rebel·lar-me, per això no vaig entrar a la Reial Acadèmia Galega»». Regió 7, 02-07-2018. [Consulta: 21 octubre 2024].
  11. ↑ Rodríguez Rodríguez, Marisol. «New Conceptions of Family in Contemporary Galician Narrative: Visions of Maternity in the Works of María Xosé Queizán and Teresa Moure». A: Trotman, Tiffany (ed.). The Changing Spanish Family: Essays on New Views in Literature, Cinema and Theater (en anglès). McFarland, 2011-08-31, p. 59-72. ISBN 978-0-7864-8753-0. 
  12. ↑ Queizán, María Xosé «O arquetipo viril». Festa da palabra silenciada, 6, 1989, pàg. 117–119. Arxivat de l'original el 2022-07-07. ISSN: 1139-4854 [Consulta: 21 octubre 2024].
  13. ↑ Thompson, John Patrick «A Tango of a Lost Democracy and Women's Liberation: Maria Xosé Queizán's Feminist Vision in Amor de tango». Bulletin of Hispanic studies ( Liverpool. 2002 ), 85, 3, 2008, pàg. 343–360. ISSN: 1475-3839.
  14. ↑ «A irreverente obra plástica de María Xosé Queizán» (en gallec). Nós Diario, 01-10-2020. Arxivat de l'original el 2023-01-29. [Consulta: 21 octubre 2024].
  15. ↑ Blanco García, Carmen «A espiral permanente: Aproximación á figura literaria de X. L. Méndez Ferrín» (en gallec). Anuario de estudos literarios galegos, 1993, 1993, pàg. 11–45. Arxivat de l'original el 2024-06-01. ISSN: 1133-4533 [Consulta: 21 octubre 2024].(  PDF)
  16. ↑ «'Ten o seu punto a fresca rosa': María Xosé Queizá, transgresión e subversión» (en gallec). Nós Diario, 29-10-2021. Arxivat de l'original el 2023-01-29. [Consulta: 21 octubre 2024].
  17. ↑ Acuña Trabazo, Ana; Mejía Ruiz, Carmen «O amor na obra de María Xosé Queizán» (en gallec). Madrygal: Revista de estudios gallegos, 2, 1999, pàg. 11–20. Arxivat de l'original el 2024-10-06. ISSN: 1138-9664 [Consulta: 21 octubre 2024].
  18. ↑ Buján Otero, Patricia; Nogueira Pereira, María Xesús «La (re)escritura de los márgenes: traducción y género en la literatura gallega» (en castellà). MonTI. Monographs in Translation and Interpreting, 3, 2011, pàg. 131–160. Arxivat de l'original el 2024-06-11. DOI: 10.6035/MonTI.2011.3.5. ISSN: 1989-9335 [Consulta: 21 octubre 2024].
  19. ↑ «Vivir a galope» (en castellà). La Voz de Galicia, 01-05-2019. Arxivat de l'original el 2022-09-28. [Consulta: 21 octubre 2024].
  20. ↑ «Una escultura para María Xosé Queizán» (en castellà). La Voz de Galicia, 07-11-2017. Arxivat de l'original el 2023-11-04. [Consulta: 21 octubre 2024].
  21. ↑ «A festa da Queizán» (en gallec). Sermos Galiza, 17-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-18. [Consulta: 21 octubre 2024].
  22. ↑ «María Xosé Queizán: "Tiven que pagar un prezo alto por rebelarme"» (en gallec). Galicia Confidencial, 01-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-01.
  23. ↑ «A pedagoga Antía Cal e a escritora Mª Xosé Queizán gañan o Premio Otero Pedrayo» (en gallec). Diputació de La Corunya, 25-10-2018. Arxivat de l'original el 2018-10-26. [Consulta: 21 octubre 2024].
  24. ↑ «María Xosé Queizán recibe el séptimo Premio de Igualdade Ernestina Otero» (en castellà). Faro de Vigo, 10-03-2019. Arxivat de l'original el 2023-04-24. [Consulta: 21 octubre 2024].
  25. ↑ «María Xosé Queizán, Antonio Fernández Maira e María Teresa Horta recollerán os seus premios na Gala do Libro Galego» (en gallec). Cultura Galega, 08-05-2019. Arxivat de l'original el 2023-11-04. [Consulta: 21 octubre 2024].
  26. ↑ «María Xosé Queizán, Premio Laxeiro 2024» (en gallec). Xornal, 23-11-2023. Arxivat de l'original el 2023-11-23. [Consulta: 21 octubre 2024].

Bibliografia complementària

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: María Xosé Queizán Vilas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=María_Xosé_Queizán_Vilas&oldid=34133006»