Vés al contingut

Meritxell Serret i Aleu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Meritxell Serret)
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyora Modifica el valor a Wikidata
Meritxell Serret i Aleu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Vallfogona de Balaguer (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
6a Consellera d'Acció Exterior i Transparència
10 octubre 2022 – 12 agost 2024
← Victòria Alsina BurguésJaume Duch i Guillot →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2024

Diputada al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 30 novembre 2022 (renúncia)Montserrat Fornells i Solé →

Circumscripció electoral: Lleida

Delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea
26 juny 2018 – 9 març 2021
← Amadeu Altafaj i Tardio
Diputada al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 29 gener 2018 (renúncia)David Rodríguez i González →

Circumscripció electoral: Lleida

Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
14 gener 2016 – 27 octubre 2017 (aplicació de l'article 155 a Catalunya)
← Jordi Ciuraneta i RiuTeresa Jordà i Roura →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2016-2017
Regidora de l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer
2007 – 2011 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBèlgica (2017–2021)
Catalunya Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - ciències polítiques
Universitat Oberta de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, politòloga Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParellaFerran Civit i Martí (–2019) Modifica el valor a Wikidata


Facebook: meritxell.serret.5 X: MeritxellSerret Instagram: meritxell_serret Threads: meritxell_serret Modifica el valor a Wikidata

Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 19 de juny de 1975) és una politòloga i política catalana. Consellera d'Acció Exterior i Unió Europea de l’octubre 2022 fins l’agost de 2024. Diputada al Parlament de Catalunya de març 2021 a octubre 2022. Delegada del Govern davant de la Unió Europea de juny 2018 a març 2021. Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació[1] de gener 2016 a octubre 2017, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig,[2][3] lloc on va residir fins al dia 11 de març de 2021. En aquella data, va viatjar a Madrid i, després de personar-se al Tribunal Suprem i quedar en llibertat provisional, va tornar a la seva localitat natal. El seu judici va ser el 29 de març de 2023 davant el TSJC, va ser condemnada a un any d’inhabilitació i una multa. Està pendent de resoldre’s el recurs que va presentar i l’aplicació de l’amnistia aprovada el maig de 2024.[cal citació]

Biografia

[modifica]

És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un postgrau en Direcció General per la Universitat Oberta de Catalunya. Parla quatre idiomes: català, anglès, francès i castellà.[4] En l'àmbit laboral ha treballat com a directiva a Provedella, centre de promoció de la carn de vedella, en tasques d'organització a la Unió de Pagesos i com a coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural. Va ser regidora de l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya. Ha estat membre del secretariat nacional i coordinadora d'incidència política de l'Assemblea Nacional Catalana. Des del 2009 és presidenta de l'Associació Cultural El Xop de Vallfogona de Balaguer.[4]

El 13 de gener de 2016 va ser nomenada consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El 14 de gener va prendre possessió del càrrec.[5] El 27 d'octubre de 2017 després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, entre les quals la destitució del president de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern de Catalunya, inclosa Meritxell Serret, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Immediatament després va ser publicat en el Boletín Oficial del Estado.[6] Dies després, el 30 d'octubre del mateix any, Serret va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig.[2][3]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 encapçalà la candidatura per Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí a la circumscripció de Lleida, on fou escollida diputada.[7] Va renunciar a l'acta de diputat el 29 de gener de 2018.[8] L'abril del 2018 es va presentar davant les autoritats judicials belgues i va quedar en llibertat sense fiança.[9] El 26 de juny de 2018 va ser nomenada delegada del govern a Brussel·les, substituint Amadeu Altafaj.[10][11]

L'11 de març del 2021 retornà del seu exili a Bèlgica per a comparèixer voluntàriament davant del Tribunal Suprem d'Espanya acompanyada del seu advocat Iñigo Iruín Sanz.[12] La seva tornada fou segons declaracions de la mateixa Serret per "continuar la lluita política contra la repressió cap a l'independentisme", amb la intenció de poder prendre possessió com a diputada, després d'haver estat elegida en les eleccions del 14 de febrer de 2021.[13]

El 10 d'octubre de 2022 fou nomenada consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, en substitució de Victòria Alsina.

Referències

[modifica]
  1. «Meritxell Serret serà la nova consellera d'Agricultura». Ara.cat, 11-01-2016 [Consulta: 11 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «Puigdemont y parte de su Govern se refugian en Bélgica para evitar a la justicia española» (en castellà). eldiario.es.
  3. 3,0 3,1 «Puigdemont estará en Bruselas hasta mediados de gener». La Vanguardia.
  4. 4,0 4,1 «Meritxell Serret». web. Assemblea Nacional Catalana. Arxivat de l'original el 18 d'agost 2016. [Consulta: 11 gener 2016].
  5. «DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7037, 14-01-2016.
  6. «Orden PRA/1034/2017, de 27 de octubre, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 21 de octubre de 2017, por el que, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 155 de la Constitución, se tiene por no atendido el requerimiento planteado al M. H. Sr. Presidente de la Generalitat de Cataluña, para que la Generalitat de Cataluña proceda al cumplimiento de sus obligaciones constitucionales y a la cesación de sus actuaciones gravemente contrarias al interés general, y se proponen al Senado para su aprobación las medidas necesarias para garantizar el cumplimiento de las obligaciones constitucionales y para la protección del mencionado interés general». Boletín Oficial del Estado p. 103529-103544, 27-10-2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
  7. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  8. «Ponsatí, Serret i Puig renuncien a l'acta de diputat des de Bèlgica». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 28-01-2018. [Consulta: 28 gener 2018].
  9. Sánchez, Álvaro «La Justicia belga deja en libertad sin fianza a Comín, Serret y Puig» (en castellà). EL PAÍS, 06-04-2018.
  10. «Meritxell Serret, nova delegada del govern a Brussel·les». El Punt Avui, 26-06-2018 [Consulta: 9 gener 2021].
  11. «DECRET 127/2018, de 26 de juny, pel qual es nomena la senyora Meritxell Serret i Aleu delegada del Govern davant la Unió Europea.». DOGC, 26-06-2018 [Consulta: 9 gener 2021].
  12. «Meritxell Serret es lliura a Marchena». [Consulta: 11 març 2021].
  13. «L'exconsellera Meritxell Serret torna de Brussel·les i compareix voluntàriament al Suprem». 324, 11-03-2021 [Consulta: 11 març 2021].