Laurionita
 Laurionita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | PbCl(OH) |
| Epònim | Làurion  |
| Nom IUPAC | clorur hidròxid de plom |
| Localitat tipus | Mines del districte de Laurion, Lavreotiki, Àtica, Grècia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.05 |
| Dana | 10.2.2.1 |
| Heys | 8.8.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,111 Å; b = 9,6987 Å; c = 4,0203 Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor, blanc |
| Exfoliació | distingible/bona en {101} |
| Fractura | {101} |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | adamantina, sedosa a {100} |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 6,212 a 6,241 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,077 nβ = 2,116 nγ = 2,158 |
| Birefringència | δ = 0,081 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 90° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lri |
| Referències | [1] |
La laurionita[2] és un mineral de plom, clor, oxigen i hidrogen, químicament és una hidroxisal, un hidroxiclorur de fórmula química PbCl(OH), incolora, duresa 3-3,5 i una densitat de 6,212-6,241 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És poc soluble en aigua freda però ho és molt en aigua calenta. El seu nom fa referència a les muntanyes Làurion, Perifèria d'Àtica, Grècia, on hi ha un jaciment de laurionita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la laurionita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Laurionite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Laurionite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012].