Vés al contingut

Laurionita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLaurionita
Fórmula químicaPbCl(OH)
EpònimLàurion Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACclorur hidròxid de plom
Localitat tipusMines del districte de Laurion, Lavreotiki, Àtica, Grècia
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.3.DC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/C.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana10.2.2.1
Heys8.8.7
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 7,111 Å; b = 9,6987 Å; c = 4,0203 Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorincolor, blanc
Exfoliaciódistingible/bona en {101}
Fractura{101}
Tenacitatflexible
Duresa (Mohs)3 a 3,5
Lluïssoradamantina, sedosa a {100}
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent
Densitat6,212 a 6,241 g/cm³
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 2,077 nβ = 2,116 nγ = 2,158
Birefringènciaδ = 0,081
Angle 2Vmesurat: 70°, calculat: 90°
Dispersió òpticar < v forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolLri Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La laurionita[2] és un mineral de plom, clor, oxigen i hidrogen, químicament és una hidroxisal, un hidroxiclorur de fórmula química PbCl(OH), incolora, duresa 3-3,5 i una densitat de 6,212-6,241 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És poc soluble en aigua freda però ho és molt en aigua calenta. El seu nom fa referència a les muntanyes Làurion, Perifèria d'Àtica, Grècia, on hi ha un jaciment de laurionita.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la laurionita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Referències

[modifica]
  1. «Laurionite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Laurionite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012].