Vés al contingut

Maurolicus muelleri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMaurolicus muelleri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198760 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreStomiiformes
FamíliaSternoptychidae
GènereMaurolicus
EspècieMaurolicus muelleri Modifica el valor a Wikidata
S.G.Gmel., 1789
Nomenclatura
Sinònims
  • Argentina pennanti (Walbaum, 1792)
  • Maurolicus mülleri (Gmelin, 1789)
  • Maurolicus pennanti (Walbaum, 1792)
  • Mauroluccius mulleri (Gmelin, 1789)
  • Salmo muelleri (Gmelin, 1789)
  • Scopelus borealis (Nilsson, 1832)
  • Scopelus humboldtii (Yarrel, 1836)
  • Scopelus maurolici (Valenciennes, 1850)[1]
Maurolicus muelleri

Maurolicus muelleri és una espècie de peix pertanyent a la família dels esternoptíquids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Fa 8 cm de llargària màxima (normalment, en fa 4).
  • És platejat amb el dors de color blau verdós.[3][4][5]

Reproducció

[modifica]

Assoleix la maduresa sexual en arribar al seu primer any de vida. La posta (de 200-500 ous que suren a la superfície) té lloc entre el març i el setembre.[3][6][7]

Alimentació

[modifica]

Menja copèpodes i eufausiacis.[8][9]

Depredadors

[modifica]

És depredat per Argentina silus, Beryx splendens, Brama brama, Trachurus declivis, Trachurus mediterraneus, Hyperoglyphe japonica, Clupea harengus, Cyttus traversi, Gadiculus argenteus thori, Merlangius merlangus, Pollachius pollachius, Pollachius virens, Caelorinchus fasciatus, Coryphaenoides rupestris, Macruronus novaezelandiae, Merluccius albidus, Allocyttus verrucosus, Scomber australasicus, Thunnus albacares, Helicolenus dactylopterus, Helicolenus percoides, Lepidopus caudatus, Trichiurus lepturus, Zenopsis conchifera, Zenopsis nebulosus, Merluccius capensis, Merluccius paradoxus, Apogonops anomalus, Thunnus thynnus, Thunnus alalunga, Arctocephalus pusillus pusillus, Raja leopardus, Squalus acanthias, Squalus mitsukurii i Illex argentinus.[10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí i batipelàgic que viu entre 0-1.524 m de fondària (normalment, entre 300 i 400).[3][29][30]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia i Noruega fins al Senegal -incloent-hi la Mediterrània occidental- i des de la República Democràtica del Congo fins a Namíbia), l'Atlàntic occidental (des del Canadà i el golf de Maine fins al golf de Mèxic, el mar Carib i l'estret de Magallanes), el Pacífic sud-oriental (Xile) i el Pacífic occidental.[3]

Costums

[modifica]

És mesopelàgic.[31]

Longevitat

[modifica]

Té una esperança de vida de 3 anys.[32]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Fadeev, N.S., 2005. Guide to biology and fisheries of fishes of the North Pacific Ocean. Vladivostok, TINRO-Center. 366 p.
  5. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  6. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999.
  7. ↑ Marinaro, J. Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  8. ↑ Badcock, J., 1984. Sternoptychidae. p. 302-317. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 1. UNESCO, París.
  9. ↑ Gorelova, T.A. i N.A. Krasil'nikova, 1990. On the diet of Maurolicus muelleri in the vicinity of Seamounts Discovery, Nasca, and Mt. Africana. J. Ichthyol. 30(7):42-52.
  10. ↑ FishBase (anglès)
  11. ↑ Bergstad, O.A., 1991. Distribution and trophic ecology of some gadoid fish of the Norwegian Deep. 1. Accounts of individual species. Sarsia 75:269-313.
  12. ↑ Borodulina, O. D., 1981. Food composition of yellowfin tuna Thunnus albacares (Scombridae). J. Ichthyol. 21(6):38-46.
  13. ↑ Bulman, C.M. i S.J.M. Blaber, 1986. Feeding ecology of Macruronus novaezelandiae (Hector) (Teleostei: Merlucciidae) in south-eastern Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 37:621-639.
  14. ↑ Dalpadado, P., B. Ellertsen, W. Melle i A. Dommasnes, 2000. Food and feeding conditions of Norwegian spring-spawning herring (Clupea harengus) through its feeding migrations. ICES J. Mar. Sci. 57(4):843-857.
  15. ↑ David, J.H.M., 1987. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
  16. ↑ Du Buit, M. H., 1991. Food and feeding of saithe (Pollachius virens L.) off Scotland. Fish. Res. 12:307-323.
  17. ↑ Ebert, D.A., L.J.V. Compagno i P.D. Cowley, 1992. A preliminary investigation of the feeding ecology of squaloid sharks off the west coast of southern Africa. S. Afr. J. mar Sci. 12:601-609.
  18. ↑ Hislop, J.R.G., A.P. Robb, M.A. Bell i D.W. Armstrong, 1991. The diet and food consumption of whiting (Merlangius merlangus) in the North Sea. ICES J. Mar. Sci. 48:139-156.
  19. ↑ Mauchline, J. i J.D.M. Gordon, 1984. Feeding and bathymetric distribution of the gadoid and morid fish of the Rockall Trough. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 64(3):657-665.
  20. ↑ Mel'nikov, Y. S., 1980. Feeding peculiarities of Allocyttus verrucosus, family Oreosomatidae. J. Ichthyol. 20(3):99-105.
  21. ↑ Orsi Relini, L., C. Cima, G. Palandri, M. Relini i F. Garibaldi, 1999. Feeding of the juvenile bluefin tuna in the offshore pelagic ecosystem of the Ligurian sea. Biol. Mar. Mediterr. 6(2):295-302.
  22. ↑ Payne, A.I.L. i A.E. Punt, 1995. Biology and fisheries of South African Cape hakes (Merluccius capensis and Merluccius paradoxus) p. 15-47. A: J. Alheit and T.J. Pitcher (eds.) Hake: Biology, fisheries and markets, Chapman & Hall, Londres, 478 p.
  23. ↑ Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  24. ↑ Pusineri, C., Y. Vasseur, S. Hassani, L. Meynier, J. Spitz i V. Ridoux, 2005. Food and feeding ecology of juvenile albacore, Thunnus alalunga, off the Bay of Biscay: a case study. ICES J. Mar. Sci 62:116-122.
  25. ↑ Rohr, B.A. i Gutherz, E.J., 1977. Biology of offshore hake, Merluccius albidus, in the gulf of Mexico. Fish. Bull. 75(1):147-158.
  26. ↑ Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  27. ↑ Santos, R.A. i M. Haimovici, 1997. Food and feeding of the short-finned squid Illex argentinus (Cephalopoda: Ommastrephidae) off southern Brazil. Fish. Res. 33:139-147.
  28. ↑ Wilson, C.D. i M.P. Seki, 1994. Biology and population characteristics of Squalus mitsukuii from a seamount in the central North Pacific Ocean. Fish. Bull. 92:851-864.
  29. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  30. ↑ Mauchline, J., 1988. Growth and breeding of meso- and bathypelagic organisms of the Rockall Trough, northeastern Atlantic Ocean and evidence of seasonality. Marine Biology 98:387-393.
  31. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  32. ↑ Fadeev, N.S., 2005.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurolicus muelleri
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maurolicus_muelleri&oldid=32891046»