Toixó
Meles meles  | |
|---|---|
 Meles meles meles | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 18,6 anys |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 29673 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Gènere | Meles |
| Espècie | Meles meles (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Ursus meles |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El toixó[2] o teixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica. Les bandes fosques del cap el fan fàcilment identificable.
L'alimentació és molt variada: tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters, catxaps, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps, etc. A la tardor acumula grans reserves de greix, per això, pot viure molt de temps en dejú.
Subespècies
[modifica].jpg)
- Meles meles arcalus (Miller, 1907).[3] Creta (Grècia)[4][5]
- Meles meles canescens (Blanford, 1875).[6] Transcaucàsia i Iran[4][5]
- Meles meles heptneri (Ogniov, 1931).[7] Regions de la mar Càspia de Rússia[5]
- Meles meles marianensis (Graells, 1897).[8] Península Ibèrica[4][5]
- Meles meles meles (Linnaeus, 1758).[9] Europa Occidental[5]
- Meles meles milleri (Baríxnikov, Puzatxenko i Abràmov, 2003).[10] Sud-oest de Noruega[11][12]
- Meles meles rhodius (Festa, 1914).[13] Rodes (Grècia)[4][5]
- Meles meles severzovi (Heptner, 1940).[14] Turquestan, incloent-hi la Vall de Ferganà[4][5][15][16][17][18][19]
Distribució geogràfica
[modifica]
Es troba a Euràsia (incloent-hi el Japó) i les latituds 60 i 35. També és present al llarg de la costa pacífica asiàtica fins al Vietnam.[20]
Rastre
[modifica].jpg)
- Diposita les defecacions en uns forats que excava al sòl d'uns 20 cm de diàmetre i de 5 a 10 cm de profunditat, les latrines, que després no tapa. Les latrines més allunyades de les teixoneres serveixen per a marcar el territori.
- Les petjades marquen la planta del peu, els cinc dits i les ungles, que en les potes anteriors són molt llargues, d'aproximadament 1 cm.
Impacte econòmic
[modifica]
Positiu
[modifica]Contribueix a controlar les poblacions d'alguns insectes, com les vespes, i petits mamífers, com l'eriçó.[20] El pelatge s'utilitza per fer raspalls, i la pell per fer catifes.[20]
Negatiu
[modifica]Produeix danys en els cultius agrícoles, i en els horts i jardins. Pot ser vehicle de transmissió de la tuberculosi als animals ramaders.[20]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Meles meles» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ «Toixó». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/06/2023
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 www.nic.funet.fi (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Badger Pages Arxivat 2011-05-25 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Abràmov, A. V. i Puzatxenko, A. I., 2006: Geographical variability of skull and taxonomy of Eurasian badgers (Mustelidae, Meles). Zoologičeskij žurnal, vol. 85, núm. 5, pàg. 641-655. ISSN 0044-5134. Moscou, Rússia.
- ↑ WildLife Online (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ «Meles meles». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World Arxivat 2009-03-02 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Animal Diversity Web (anglès)
Enllaços externs
[modifica]
- AnimalBase (anglès)
- Asturias Natural (castellà)
- Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles (castellà)
