Melonita
![]() | |
---|---|
![]() Melonita juntament amb calaverita sobre quars de la mina Cresson (Colorado) | |
Fórmula química | NiTe₂ |
Epònim | Melones (en) ![]() ![]() |
Localitat tipus | mina Stanislaus, Carson Hill Gold Mining Company Mines (Carson Hill Mines), Melones, Carson Hill District (Melones District), Mother Lode Belt, Comtat de Calaveras, Califòrnia, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EA.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EA.20 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.11 ![]() |
Dana | 2.12.14.1 |
Heys | 3.11.22 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 3,84Å; c = 5,26Å; |
Duresa (Mohs) | 1 a 1,5 |
Impureses comunes | Pd, Pt, Ag, Bi |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) ![]() |
Any d'aprovació | 1868 |
Símbol | Mlt ![]() |
Referències | [1] |
La melonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada l'any 1866 per Frederick Augustus Genth a partir de mostres obtingudes de les mines Melones i Stanislaus; rep el seu nom del primer d'aquests indrets.[1]
Característiques
[modifica]La melonita és tel·lurur de níquel, la seva fórmula química és NiTe₂. A més dels eleements de la seva fórmula, també acostuma a contenir impureses de pal·ladi, platí, plata i bismut. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de plaques hexagonals de fins a 1 cm i en forma de petites partícules laminades.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1 a 1,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la merenskyita (PdTe₂), en la que la substitució del níquel per pal·ladi dona lloc als diferents exemplars de la sèrie.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melonita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: silvanita, calaverita, kostovita, krennerita, berndtita, kitkaïta, merenskyita, moncheïta, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdal·lita, jordisita, molibdenita i tungstenita.
Formació i jaciments
[modifica]La melonita es forma juntament amb altres minerals tel·lururs en les últimes etapes dels filons hidrotermals formats a mitjanes i baixes temperatures. També es forma en dipòsits magmàtics de sulfurs de Ni-Cu-PGE.[2]
La melonita ha estat trobada en tots els continents excepte l'Atlàntida. Alguns dels indrets on s'han trobat més exemplars són Austràlia Occidental, el Canadà, Colorado, Finlàndia i la Xina. A Catalunya, se n'ha trobat al Molar, al Priorat.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: altaita, petzita, hessita, calaverita, coloradoïta, krennerita, tel·lurobismutita, montbrayita, or, pirita, calcopirita, pentlandita i pirrotita.[2]