Vés al contingut

Mesa (geomorfologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Muntanyes tabulars a Cabrera i Collsacabra, al límit de les comarques d'Osona i Garrotxa.
Sky Mesa, Canyonlands National Park.
Table Mountain a Sud-àfrica.

Una mesa o muntanya tabular és una muntanya elevada amb la part de dalt (cim) plana i amb costats que, normalment, acaben en un cingle escarpat.[1] Les meses són relleus tabulars formats per estrats horitzontals de roques que presenten una superfície planera i sovint vores força abruptes resistents a l'erosió. Són pròpies dels paisatges subàrids i també de les antigues zones volcàniques.[2]

La mesa és un accident geogràfic molt característic dels ambients àrids. Particularment al sud-oest dels Estats Units n'hi ha molts exemples i també a Espanya, Sardenya, Nord d'Àfrica, Aràbia, Índia, Austràlia, en badlands i a la part muntanyosa de Wyoming, Idaho, Montana, Texas, i Oklahoma. Grand Mesa és una mesa situada a l'oest de Colorado.[3] A Catalunya hi ha nombrosos exemples de muntanyes tabulars. Són cingleres a les vores dels principals altiplans del país, Cabrerès i Collsacabra, Lluçanès, Moianès i també en mig de conques força erosionades com les de Tremp, Barberà i Òdena.[4]

Terminologia

[modifica]

El geòleg Kirk Bryan, el 1922, va usar el terme "mesa" (taula) per a anomenar les muntanyes tabulars que s'aixequen i reposen, a la manera d'una taula, sobre les extenses planes.[5][6][7]

No hi ha un límit establert en la seva extensió. Hi ha meses extensíssimes de centenars de Km2 i altres que no arriben a 1 km2. Un turó o muntanya ampla i de cim pla, més o menys aïllada i encinglerada que representi una resta de l'erosió diferencial, pot ser anomenada mesa.[8] En la literatura geomorfològica i geològica, sobretot en llengua anglesa, s'han usat altres termes. Per exemple, a la regió de Roraima (Veneçuela), el nom tradicional, tepui, de la llengua local Pomón, i el terme muntanyes taula s'han utilitzat per descriure les muntanyes locals de cim aplanat.[9][10] Les formes del relleu similars a Austràlia s'anomenen com a muntanyes i turons de taula o de tenda de campanya.[11] El terme alemany Tafelberg també s'ha emprat en la literatura científica anglesa en el passat.[12]

Formació

[modifica]

Les meses es formen per disgregació de la superfície i l'erosió de capes de roques horitzontals que han estat depositades i després aixecades per l'activitat tectònica. Les roques més resistents romanen més altes que la resta que les envolta.[13] Aquest procés s'anomena erosió diferencial.[14][15] La diferent duresa de les roques dona la forma característica a les meses.[13] El mateix fenomen es produeix als cingles de les meses que, a banda, no pateixen igual erosió perquè les aigües fluvials actuen més a la base que no pas en el vessant.[16]

El relleu tabuliforme i les meses, on les capes o paquets de roques es disposen horitzontalment i suborizontalment, alterades en els seus marges i alhora més resistents al desgast dels processos erosius, segueixen en general una seqüència d'esdeveniments geològics, geomorfològics i climàtics:

  1. La hidrografia i els processos d'enfonsament de gran àrees, defineixen l'orientació del sistema fluvial i predisposen la superposició de capes i una topografia determinada associada als processos de pediplanació.
  2. Els moviments i tensions epirogenètics i/o tectònics influeixen en el drenatge a l'hora de tallar i aïllar la muntanya i, alternativament, la litologia (tipùs de rocam) i la morfologia (relleu, valls) adjacents.
  3. Canvis d'un clima humit cap a un clima àrid, que implica el retrocés paral·lel dels vessants per erosió mecànica.[17]

Relleu aclinal

[modifica]

Les meses pertanyen al tipus de relleu aclinal.[18] Les formes inicials són superfícies estructurals de topografia plana on s'hi han dipositat els sediments i s'ha produït una disposició alterna de nivells de roques, més durs i més tous, clarament estratificats, en una conca sedimentària. Quan aquesta conca és erosionada, en resulten els paisatges tabulars.[19]

Meses a Mart

[modifica]

També hi ha meses en algunes zones del planeta Mart. Es formen en les terres baixes geològicament joves. Aquest relleu s'estén de 100 m a 2 km.[20]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesa
  1. ↑ «Mesa | Rock Formation, Plateau, Erosion | Britannica» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2024].
  2. ↑ «mesa ( ciències de la Terra, geologia)». Cercaterm/Termcat, 2025. [Consulta: 16 gener 2025].
  3. ↑ «Grand Mesa» (en anglès), 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  4. ↑ Sacasas, J.. «Altiplans, conques i planes». geografiadecatalunya.cat, 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  5. ↑ «Kirk Bryan (geologist)» (en anglès), 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  6. ↑ Bryan, K. (1922). "Erosion and Sedimentation in the Papago Country, Arizona". US Geological Survey Bulletin (730): 19–90.
  7. ↑ Migoń, P., 2004a. Mesa. In: Goudie, A.S. (Ed.), Encyclopedia of Geomorphology. Routledge, London, pp. 668. ISBN 9780415272988
  8. ↑ Neuendorf, Klaus K.E. Mehl, James P., Jr. Jackson, Julia A.. (2011). Glossary of Geology (5th Edition). American Geosciences Institute. ISBN 9781680151787
  9. ↑ Duszyński, F., Migoń, P. and Strzelecki, M.C., 2019. Escarpment retreat in sedimentary tablelands and cuesta landscapes–Landforms, mechanisms and patterns. Earth-Science Reviews,' no. 102890. doi.org/10.1016/j.earscirev.2019.102890
  10. ↑ Briceño, H.O. and Schubert, C., 1990. Geomorphology of the Gran Sabana, Guayana Shield, southeastern Venezuela. Geomorphology, 3(2), pp.125-141.
  11. ↑ P.R. Wilson; P.M. Taylor. «"Land Zones of Queensland". . 2012. pp. 62–63. Retrieved 11 March 2021.» (en anglès). Queensland Government, 2012. [Consulta: 19 gener 2025].
  12. ↑ King, L.C., 1942. South African Scenery. A Textbook of Geomorphology. Oliver and Boyd, Edinburgh, London (340 pp.).
  13. ↑ 13,0 13,1 Easterbrook, Don J. Surface Processes and Landforms. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 1999. 
  14. ↑ «mesa (entrada 8)». Diccionari Diec2, Institut d'Estudis Catalans, 2025. [Consulta: 16 gener 2025].
  15. ↑ «erosió diferencial». Cercaterm, Termcat, Centre de Terminologia, 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  16. ↑ Choreley, Richard J.; Stanley A. Schumm, David E. Sugden. Geomorphology. New York: Methuen, 1985. 
  17. ↑ Luciano Mende. «Relevo Tabuliforme ou Relevo Tabular» (en portuguès). https://www-geografia.blogspot.com/,+2025.+[Consulta: 19 gener 2025].
  18. ↑ Riba Arderiu, O. et al.. «relleu aclinal». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 20 gener 2025].
  19. ↑ Rosselló, V.M.. Manual de Geografia Física. 2a.. Universitat de València, 1998, p. 206-207. ISBN 8437034663, 9788437034669. 
  20. ↑ Baker, David M. Morphological Analyses of Mesas and Knobs in the Northwest Fretted Terrain of Mars; Constraints on the Presence and Distribution of Ice-Facilitated Mass-Wasting. Ed. Alexander K. Stewart and James W. Head. Vol. 40. Issue 2. pp. 72. United States: Geological Society of America (GSA) : Boulder, CO, United States, 2008.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mesa_(geomorfologia)&oldid=34540573»