Metarauchita

Metarauchita
Fórmula química	Ni(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	meta- i rauchita
Localitat tipus	Mina Eduard, Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.05
Dana	40.2a.31.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,194(2) Å; b = 9,759(5) Å; c = 13,231(7) Å; α = 75,53(3)°; β = 84,01(3)°; γ = 81,59(3)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	groc a groc verdós clar
Macles	múltiples al llarg de {011}
Exfoliació	perfecta (011)
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd clar
Densitat	3,81 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,625(3) nβ = 1,649(3) nγ = 1,649(3)
Birefringència	δ = 0,024
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	calculat: 52°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-050
Any d'aprovació	2008
Símbol	Mrau
Referències

La metarauchita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom en honor de Luděk Rauch (1 de juliol de 1951 - 5 de desembre de 1983, Jáchymov, República Txeca), un col·leccionista de minerals txec que va morir tràgicament a les mines de Jáchymov. Anomenat segons les regles del grup de l'autunita, per tant, “meta” indica un estat deshidratat.

Característiques

La metarauchita és un arsenat de fórmula química Ni(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008, sent publicada per primera vegada el 2010. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metarauchita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural de Praga, amb el número de catàleg: 19/2008.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Eduard, a la localitat de Jáchymov (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). També ha estat descrita posteriorment en un altre indret de la mateixa regió, així com a Rússia i Alemanya, sent aquests indrets els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.