Uramfita
 Uramfita | |
|---|---|
| Fórmula química | (NH₄)₂(UO₂)₂(PO₄)₂·6H₂O |
| Epònim | uranyl(2+) (en)  , fosfat i amoni  |
| Localitat tipus | dipòsit de carbó i urani de Tura-Kavak, Minkush, serralada Moldo-Too, Província de Narín, Kirguizstan |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.20a |
| Dana | 40.2a.7.1 |
| Heys | 19.11.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Grup espacial | grup espacial 129 |
| Color | verd clar, verd ampolla |
| Exfoliació | bona |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc verdós |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,564 nβ = 1,585 nγ = 1,585 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1957 |
| Símbol | Uap |
| Referències | [1] |
La uramfita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la metaautunita. Rep el seu nom de la seva composició, al contenir ions uranil (Ur), amoni (am) i fosfat (f).
Característiques
[modifica]La uramfita és un fosfat de fórmula química (NH₄)₂(UO₂)₂(PO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Forma petits cristalls, de fins a 0,2 mil·límetres, en rosetes i agregats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uramfita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba a la zona oxidada del dipòsit de carbó i urani de Tura-Kavak, en les fractures en el carbó a profunditats d'entre 20 i 50 m, dipòsit que es troba a Minkush, a la serralada Moldo-Too (Província de Narín, Kirguizstan), l'únic indret on ha estat trobada.[2]