Uranospatita

Uranospatita
Fórmula química	(Al,☐)(UO₂)₂(PO₄)₂F·20(H₂O,F)
Epònim	urani, espasa i composició
Localitat tipus	Wheal Basset, Carn Brea, Districte de Camborne - Redruth - St Day, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20a
Dana	40.2a.22.1
Heys	19.11.32
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 30,020(4) Å; b = 7,0084(9) Å; c = 7,0492(9) Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Grup espacial	space group Pnn2 (en)
Color	groc, groc-verd clar
Macles	en {110}, formant agrupacions cruciformes
Exfoliació	perfecta en {001}, bona en {100} i {010}
Duresa	2 a 2,5
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,5 g/cm³ (mesurada); 2,49 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,492 nβ = 1,510 nγ = 1,521
Birefringència	δ = 0,029
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 69°, calculat: 70°
Dispersió òptica	r > v forta
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1915
Símbol	Ush
Referències

La uranospatita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició, que conté urani més el terme σπάθη, del grec spathe, o espasa d'ampla fulla, en al·lusió al seu hàbit comú.

Característiques

La uranospatita és un fosfat de fórmula química (Al,☐)(UO₂)₂(PO₄)₂F·20(H₂O,F). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. És l'anàleg amb fòsfor de l'arsenuranospatita, del qual n'és isostructural.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uranospatita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari poc comú que apareix en les zones oxidades dels dipòsits hidrotermals que contenen urani. Va ser descoberta l'any 1915 a Wheal Basset, Carn Brea (Cornualla, Anglaterra). Sol trobar-se associada a altres minerals com la bassetita.