Metauranocircita
Metauranocircita | |
---|---|
Fórmula química | Ba(UO₂)₂(PO₄)₂·7H₂O |
Localitat tipus | dipòsit d'urani de la vall de Krunkelbach, Menzenschwand, St Blasien, Waldshut, Regió de Friburg, Baden-Württemberg, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.20b |
Dana | 40.2a.3.2 |
Heys | 19.11.21 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 6,943(2) Å; b = 17,634(6) Å; c = 6,952(2) Å; β = 90,023(7)° |
Grup puntual | 2 - esfenoide |
Grup espacial | p21 |
Color | groc verdós, verd groguenc |
Exfoliació | perfecta {001} |
Tenacitat | molt fràgil |
Duresa | 2 a 2,5 |
Lluïssor | resinosa, cerosa, grassa, nacrada |
Color de la ratlla | blanc groguenc |
Densitat | 3,94 g/cm3 (mesurada); 3,95 g/cm3 (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,610 nβ = 1,621 a 1,623 nγ = 1,622 a 1,623 |
Birefringència | δ = 0,012 a 1,623 |
Pleocroisme | feble |
Dispersió òptica | relativament forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
Codi IMA | IMA2022 s.p. i IMA2007 s.p. |
Símbol | Murc |
Referències | [1] |
La metauranocircita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita. Va rebre el nom l'any 1904 per Paul Gaubert per la seva relació deshidratada amb la uranocircita.
Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava metauranocircita-I, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]
Característiques
[modifica]La metauranocircita és un fosfat de fórmula química Ba(UO₂)₂(PO₄)₂·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al dipòsit d'urani de la vall de Krunkelbach, a Waldshut, dins la regió de Friburg (Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets d'Alemanya, així com a Portugal, França, Àustria, Txèquia, Polònia, Gabon, el Brasil, els Estats Units i el Canadà.
Referències
[modifica]- ↑ «Metauranocircite-I» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].