Vés al contingut

Minimarcelino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMinimarcelino
(es) Dismave SL Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Minimarcelino Primera Sèrie Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa
fabricant de motocicletes Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria automotriu Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat limitada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1969
Data de dissolució o abolició1973 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixminimoto Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Minimarcelino, escrit sovint Mini Marcelino, fou una marca valenciana de minimotos, produïdes entre 1969 i 1973 per l'empresa Dismave SL de Sagunt, Camp de Morvedre. Les Minimarcelino es caracteritzaven per les seves petites rodes i motors Ducati de poc menys de 48 cc, els quals els fabricava per a Dismave la filial de Ducati a Barcelona, Mototrans.[1]

Història

[modifica]

El 1967 es presentà al Saló EICMA de Milà la Mini Marcellino, una minimoto italiana plegable amb frens de disc i rodes petites (de 4 x 8") equipada amb motor Franco Morini de 47,6 cc.[2] Aquells primers models els va comercialitzar a Itàlia entre els anys 1967 i 1969 el fabricant de Ravenna Dinamica Meccanica Tassinari (DMT).[2] Més tard, la valenciana Dismave n'adquirí els drets de producció i n'encarregà la fabricació a Mototrans (per aquesta raó, les Minimarcelino valencianes muntaven motors Ducati en comptes dels Franco Morini originals). D'aquelles motos se'n varen fer dues versions, Normal i Super (amb quadre elàstic), totes dues amb motors de dos temps i refrigeració forçada per turbina. Es podia triar entre canvi automàtic o de tres velocitats.[1]

Ernesto Palmieri Pirazzoli, pilot i mecànic de Ducati nascut a Bolonya, va ser el "pare" del projecte a Espanya; com a coneixedor de la marca Ducati i les seves prestacions fiables, va impulsar l'elecció dels motors Ducati per al seu primer llançament al país.[2] Ernesto s'associà amb dos inversors més, un aportà el capital i el segon, Dismave, el taller.[2]

Models i característiques

[modifica]

Primera sèrie

[modifica]

El primer model de Minimarcelino es va fabricar a Sagunt entre els anys 1969 i 1970 amb la denominació inicial de «Mini Marcellino» i tenia les següents característiques tècniques:

  • Bastidor rígid sense suspensió posterior
  • Suspensió anterior invertida
  • Rodes de quatre polzades
  • Frens de disc a les dues rodes
  • Motor monocilíndric dos temps de 47,63 cc i 1,8 CV de potència a 5.800 rpm, carburador Dell'Orto SHA 12-14
  • Tub d'escapament sota el motor
  • Arrencada a través de 3/4 de volta de pedal
  • Far rectangular
  • Caixa d'eines sota el selló
  • Pes: 28 kg[3]

Segona sèrie

[modifica]
Una Minimarcelino Super

La segona sèrie es va presentar al Saló de l'Automòbil de Barcelona del 1971 i es va fabricar entre el 1971-1972; es va denominar Mini Marcelino Súper i les seves modificacions més significatives van ser:

  • Incorporació de suspensió posterior amb amortiment
  • Bastidor més robust
  • El selló es retalla i s'arrodoneix
  • El dipòsit perd les línies de relleu, passa a ser llis i augmenta una mica de mida
  • Motor potenciat (2,2 CV) gràcies a un nou carburador Dell'Orto SHA 14-14
  • Tub d'escapament al lateral esquerre, cobert per graella per evitar cremades
  • Canvi automàtic o, a petició, de 3 velocitats
  • Far rodó més lluminós
  • Caixa d'eines al lateral dret del bastidor
  • Pes augmentat a 30 kg[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Relación de las principales marcas». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 313. ISBN 84-920886-5-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ducati Mini Marcellino» (en castellà). Ducati Mini Marcelino. [Consulta: 27 octubre 2012].
  3. 3,0 3,1 «Características técnicas» (en castellà). Ducati Mini Marcelino. [Consulta: 27 octubre 2012].

Enllaços externs

[modifica]
  • Blog dedicat a les Minimarcelino (castellà)
  • Manuals i característiques tècniques (castellà)