Vés al contingut

Claudio Chiappucci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClaudio Chiappucci

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Uboldo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1985-1996 Carrera
1997-1997 Asics-CGA
1998-1999 Amica Chips-Tacconi Sport
Participà en
1997Classificació UCI 1997 (83è)
1996Classificació UCI 1996 (72è)
1995Classificació UCI 1995 (6è)
1994Classificació UCI 1994 (3r)
1994Copa del Món de ciclisme de 1994 (4t)
1993Copa del Món de ciclisme de 1993 (5è)
1993Classificació UCI 1993 (4t)
1992Classificació UCI 1992 (3r)
1992Copa del Món de ciclisme de 1992 (7è)
1991Classificació UCI 1991 (3r)
1990Classificació UCI 1990 (2n)
1990Copa del Món de ciclisme de 1990 (6è)
1989Classificació UCI 1989 (35è)
Tour de França Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món Maillot arc iris
Argent Agrigento 1994 ruta

Claudio Chiappucci (Uboldo, 28 de febrer de 1963), anomenat El diable, va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1985 i 1999.[1]

Especialista en la muntanya, va tenir la mala sort que la seva vida esportiva coincidís amb l'època d'esplendor de Miguel Indurain. Va destacar pels seus constants atacs i per les seves llargues escapades en les Grans Voltes. Es va donar a conèixer per al gran públic en el Tour de França de 1990, gràcies a una gran escapada en la qual guanyà molts minuts i que li va permetre aconseguir el mallot groc. Aquest mallot el va perdre en la darrera contrarellotge en favor de Greg Lemond, vencedor final de la cursa. Amb la seva segona posició es convertia en el primer italià a trepitjar el podi del Tour des que Felice Gimondi ho aconseguís el 1972.[2]

No va guanyar mai cap de les grans voltes, però amb tot, va deixar la seva empremta en la història del ciclisme, amb gestes com la de la 12a etapa del Tour de França 1992, una etapa d'alta muntanya amb final a Sestriere, de més de 200 km i en la qual es va escapar en els primers compassos de la carrera.[3]

Palmarès

[modifica]

Resultats al Giro d'Itàlia

[modifica]

Resultats al Tour de França

[modifica]
  • 1989. 81è de la classificació general
  • 1990. 2n de la classificació general. Porta el mallot groc durant 8 etapes
  • 1991. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Gran Premi de la Muntanya 1r del Gran Premi de la Muntanya
  • 1992. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Gran Premi de la Muntanya 1r del Gran Premi de la Muntanya
  • 1993. 6è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1994. Abandona (12a etapa)
  • 1995. 11è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

[modifica]
  • 1988. 26è de la classificació general

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Chiappucci, otra estrella más para la EPIC Gran Canaria» (en castellà), 08-02-2022. [Consulta: 14 agost 2022].
  2. ↑ Cerezuela, Luis. «Claudio Chiappucci: La cara del diablo» (en castellà), 01-03-2022. [Consulta: 14 agost 2022].
  3. ↑ González, MArco. «¿Qué fue de las víctimas de Indurain?: Claudio Chiappucci» (en castellà). Diario As, 11-03-2022. [Consulta: 14 agost 2022].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudio Chiappucci
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Claudio_Chiappucci&oldid=34201480»