Moto Guzzi Hispania
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | fabricant de motocicletes filial | ||||
Història | |||||
Creació | 1948 | ||||
Fundador | Oscar Ravà | ||||
Data de dissolució o abolició | 1979 | ||||
Reemplaçat per | Motorhispania (1980) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu (1948–1972) | |||||
Seu (1972–1979) | |||||
Entitat matriu | Moto Guzzi | ||||
Moto Guzzi Hispania fou el fabricant per al mercat espanyol de les motocicletes italianes Moto Guzzi, amb seu a Barcelona entre 1948 i 1972 i a Sevilla des d'aleshores fins al 1979.[1]
Història
[modifica]Oscar Ravà era un italià d'origen jueu, director de la FIAT, que havia hagut de fugir del seu país per culpa de la Segona Guerra Mundial i s'instal·là a Catalunya, on obrí una botiga de venda d'automòbils Lancia a Barcelona. Amb el temps començà a vendre també bicicletes Rabasa i el 1948 decidí entrar en el mercat de la motocicleta -aleshores emergent- arribant a un acord amb Moto Guzzi per a fabricar-les a Catalunya.[1]
Ravà endegà un sistema productiu innovador, basat en la descentralització, tot encarregant la fabricació dels diversos components a tallers externs de prestigi i reservant per a la seva empresa el muntatge final del producte. Així, els motors els fabricava l'empresa d'aviació Elizalde/Industrias Subsidiaris de Aviación, i els bastidors Bicicletas Rabasa/Estampaciones Metálicas Tió.[1]
Guzzi 65 i 98
[modifica]La idea resultà encertada i del primer model que es fabricà així, la Guzzi 65 (coneguda popularment a Itàlia com a «Guzzino» i a Catalunya com al «llagostí»[2][3]), se n'arribaren a produir més de 100.000 unitats i assolí el número u en el rànquing de vendes. Ravà completà l'èxit amb un altre model que triomfà també en el mercat: la Guzzi 98, una moto carrossada (o escúter de roda alta) presentada a Itàlia per la casa mare el 1953 i que, degut a la seva senzillesa i economia, estigué en producció sense gairebé canvis fins al 1963, en què el model evolucionà per donar pas al Lario 110.[1]
El 1959 havia aparegut una evolució de la primera 65, l'anomenada Cardellino de 73 cc, que aportava més potència i un bastidor més robust que permetia transportar dues persones.
Anys 60 i 70
[modifica]Al tombant de la dècada dels 60 la legislació estatal canvià, obligant l'empresa a reduir la cilindrada de la 65 a 49 cc i a afegir-li pedals practicables. El canvi no fou ben rebut pel mercat i les vendes s'estancaren.
Per a contrarestar la davallada aparegué la nova gamma Dingo, amb motors de 49 i 75 cc i una estètica posada al dia, que comportà una revifalla de les vendes i mantingué l'empresa en forma fins a mitjan anys 70.
El 1972, l'empresa abandonà Catalunya i s'establí a Sevilla, on subsistí fins a 1979, any en què es produí la ruptura amb la casa mare. A partir de 1980, la firma es transformà en Motorhispania i es dedicà a fabricar ciclomotors de disseny propi amb motors Franco Morini.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 71-73. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Moto Guzzi Hispania». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 16. D.L. B 29846-2011.
- ↑ Merlos, Josep lluís. «Moto Guzzi 65: un llagostí de rècords». motor.ara.cat. Ara, 10-08-2019. [Consulta: 17 juny 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Història de Moto Guzzi Hispania Arxivat 2010-01-25 a Wayback Machine. (castellà)