Myliobatis freminvillii
Aparença
Myliobatis freminvillei | |
---|---|
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 161568 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Chondrichthyes |
Ordre | Myliobatiformes |
Família | Myliobatidae |
Gènere | Myliobatis |
Espècie | Myliobatis freminvillei (Lesueur, 1824)[1][2][3] |
Nomenclatura | |
Ortografia original | Myliobatis freminvillii |
Sinònims |
Myliobatis freminvillii és una espècie de peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels myliobatiformes.[5]
Morfologia
[modifica]Reproducció
[modifica]És ovovivípar.[8]
Hàbitat
[modifica]És un peix de clima subtropical i bentopelàgic que viu entre 0–100 m de fondària.[6]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'Argentina, Aruba, el Brasil, Colòmbia, Curaçao, la Guaiana Francesa, Guaiana, Mèxic, Surinam, Trinitat i Tobago, l'Uruguai, els Estats Units i Veneçuela.[9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Cuvier, G., 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Lesueur, C. A., 1824. Description of several species of the Linnaean genus Raia, of North America. Journal of the Academy of Natural Sciences, Philadelphia v. 4 (pt 1): 100-121, Pls. 4-6.
- ↑ «Myliobatis freminvillii». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
- ↑ Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
- ↑ Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
- ↑ Charlier, P., 2000. Review of environmental considerations in management of the Brazil-Guianas shrimp and groundfish fisheries. FAO Fisheries Report. FAO, Roma.
- ↑ McEachran, J.D. i Carvalho, M.R. de, 2002. Myliobatidae: Eagle rays. A: Carpenter, K. E. (ed.) (ed.), The Living Marine Resources of the Western Central Atlantic. Vol. 1: Introduction, molluscs, crustaceans, hagfishes, sharks, batoid fishes and chimaeras, pp. 578-582. FAO, Roma.
- ↑ Mendoza, J. i Marcano, L., 1994. Variaciones en la distribución y abundancia de los principales recursos explotados por la pesquería de arrastre del nororiente de Venezuela. I. Peces. Memorias de la Sociedad de Ciencias Naturales La Salle 54(142): 47-64.
- ↑ Mendoza, J., Booth, S. i Zeller, D., 2003. Venezuelan marine fisheries catches in space and time: 1950-1999. Fisheries Centre Research Reports. Fisheries Centre, UBC, Victoria.
- ↑ Shepherd, T.D. i Myers, R.A., 2005. Direct and indirect fishery effects on small coastal elasmobranchs in the northern Gulf of Mexico. Ecology Letters 8: 1095-1104.
- ↑ Vooren. C.M. i Klippel, S. (eds). 2005. Ações para a conservação de tubarões e raias no sul do Brasil. Igaré, Porto Alegre, el Brasil.
- ↑ Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
- ↑ Cousseau, M.B., D.E. Figueroa, J.M. Díaz de Astarloa, E. Mabragaña i L.O. Lucifora, 2007. Rayas, chuchos y otros batoideos del Atlántico sudoccidental :34°S-55°S. Mar del Plata: INIDEP, 2007 102 p.: ill.; 24 x 17 cm.
- ↑ Figueiredo, J.L., 1977. Manual de pixes marinhos do sudeste do Brasil. I. Introduçao. Cações, raias e quimeras. Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 104 p.
- ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
- ↑ Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.
- ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
- ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
- ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
- ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
- ↑ Stehmann, M. i J.D. McEachran, 1978. Rajidae. A: W. Fischer (ed.) FAO Species Identification Sheets for Fishery Purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). vol. 5. (pag. var.). FAO, Roma.
- ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163p.
Bibliografia
[modifica]- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Bigelow, H.B. i W.C. Schroeder, 1953. Sawfishes, guitarfishes, skates and rays. Mem. Sears Found. Mar. Res. 1(2):1-514.
- Brandão, J.M., 1964. Glossário de nomes dos peixes: sistemático, português, inglês. Boletim de Estudos de Pesca 4(6):1-59.
- Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
- Hinegardner, R.T., 1976. The cellular DNA content of sharks, rays, and some other fishes. Comp. Biochem. Physiol. 55B:367-370.
- Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
- Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.