L'ejectiva alveolar és un tipus de so consonàntic, usat en algunes llengües parlades. El seu símbol en l'Alfabet Fonètic Internacional per representar aquest so és ⟨tʼ⟩.
Les característiques de l'ejectiva alveolar són les següents:
hi ha quatre variants específiques de [ť]:
Consonant dental, el que significa que s'articula amb la punta o la fulla de la llengua a les dents superiors, anomenades respectivament apical i laminal.
Consonant dentoalveolar, el que significa que s'articula amb la fulla de la llengua a la carena alveolar, i la punta de la llengua darrere de les dents superiors.
Consonant alveolar, el que significa que s'articula amb la punta o amb la fulla de la llengua a la carena alveolar, anomenada respectivament apical i laminal.
Consonant postalveolar, la qual cosa significa que s'articula amb la punta o la fulla de la llengua darrere de la carena alveolar, anomenada respectivament apical i laminal.