Nascuts per matar

Nascuts per matar
Natural Born Killers
Fitxa
Direcció	Oliver Stone
Protagonistes	Robert Downey Jr.; Woody Harrelson; Juliette Lewis; Tom Sizemore; Tommy Lee Jones; Rodney Dangerfield; Ed White; Richard Lineback; Lanny Flaherty; Edie McClurg; Russell Means; Steven Wright; O-Lan Jones; Sean Stone; Maria Pitillo; Jared Harris; Balthazar Getty; Kirk Baltz; Dale Dye; Pruitt Taylor Vince; Rachel Ticotin; Ashley Judd; Denis Leary; Mark Harmon; Arliss Howard; Richard Rutowski; Joe Grifasi; Marshall Bell; Evan Handler; Peter Paul; Salvator Xuereb; Kathy Long; Matthew Faber; Red West; James Gammon; Peter Crombie; Everett Quinton
Producció	Arnon Milchan, Don Murphy, Jane Hamsher i Thom Mount
Dissenyador de producció	Merideth Boswell
Guió	Oliver Stone, David Veloz, Richard Rutowski i Quentin Tarantino
Música	Leonard Cohen
Fotografia	Robert Richardson
Muntatge	Brian Berdan
Productora	Regency Enterprises i Warner Bros.
Distribuïdor	InterCom i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	26 agost 1994
Durada	119 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nou Mèxic i Chicago
Color	en color i en blanc i negre
Pressupost	34.000.000 $
Recaptació	50.282.766 $
Descripció
Gènere	cinema de ficció criminal, cinema de presons, cinema de misteri, pel·lícula de violació i venjança, drama, melodrama, sàtira i cinema d'acció
Qualificació MPAA	R
Tema	assassí en sèrie i mitjà de comunicació de massa
Lloc de la narració	Arizona i Nou Mèxic
Època d'ambientació	dècada del 1990
Premis i nominacions
Nominacions	Globus d'Or al millor director ; MTV Movie Award a la millor parella ; MTV Movie Award al millor petó (1995) ;
Premis	Gran Premi del Jurat de Venècia (1994) ;

Nascuts per matar (títol original: Natural Born Killers) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Oliver Stone i estrenada l'any 1994. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Mickey i Mallory, una jove parella, decideixen embarcar-se en un gir sagnant, matant la gent que troben en el seu camí, ells que han estat víctimes de maltractes del part dels seus pares respectius. El seu declivi a través dels Estats Units és detallat als mitjans de comunicació.^[2]

Repartiment

Woody Harrelson: Mickey Knox
Juliette Lewis: Mallory Wilson Knox
Tom Sizemore: detectiu Jack Scagnetti
Tommy Lee Jones: Dwight McClusky
Robert Downey Jr.: Wayne Gale
Rodney Dangerfield: Ed Wilson, el pare de Mallory
Arliss Howard: Owen, el presoner protector de Mickey i Mallory
Everett Quinton: Wurlitzer
Jared Harris: London Boy
Pruitt Taylor Vince: el xèrif adjunt Warden Kavanaugh
Edie McClurg: la mare de Mallory
Russell Means: el vell indi, Warren Red Cloud
Lanny Flaherty: Earl
O-Lan Jones: Mabel
Richard Lineback: Sonny
Sean Stone: Kevin
Melinda Renna: Antonia Chavez
Dale Dye: oficial Dale Wrigley
Edward Conna: Gerald Nash
Evan Handler: David
Steven Wright: Dr. Emil Reingold
Corinna Everson: Mallory a la televisió

Producció

Gènesi del projecte

El guió original és de fet obra de Quentin Tarantino. Al començament dels anys 1990, ven els drets del script als productors Jane Hamsher i Don Murphy per 10.000 $ i intenta, sense èxit, dirigir-lo ell mateix per 500.000 dòlars.^[3] Els productors el venen finalment a la Warner. Oliver Stone descobreix aleshores el guió i pensa que és el projecte ideal, després de la difícil producció del seu precedent film, El cel i la terra.^[4]

Amb l'ajuda de Richard Rutowski i David Veloz, Stone reescriu el script, conservant pràcticament paraula per paraula els diàlegs de Tarantino. No obstant això, Stone modifica en profunditat l'estructura inicial del script, recentrant l'atenció sobre les dues assassines en sèrie, tot donant un paper molt important als mitjans de comunicació per mitjà del periodista Wayne Gale (Robert Downey Jr.). Quentin Tarantino, insatisfet de la versió del seu script revisitat per Oliver Stone, renega llavors públicament de la paternitat del guió final.^[5] Demana en conseqüència que només sigui mencionat als crèdits la seva implicació en la creació de la història original. En una entrevista de 1993, un temps abans l'estrena del film en sales, Quentin Tarantino declara tanmateix no tenir cap aversió cap a Oliver Stone:

«

Aquest no serà el meu film, serà el film d'Oliver Stone i Déu el beneeixi. Espero que hi faci un bon treball. Si no estigués emocionalment afectat, segur que ho trobaria molt interessant. Si us agrada el que faig, podria no agradar-vos aquest film. Però si us agrada el que fa, probablement us agradarà. Podria ser la millor cosa mai feta, però en cap cas feta amb mi.^[6]»Quentin Tarantino

»

Tornant a escriure el guió, Oliver Stone el fa també canviar de registre. El film passa de film d'acció a film satíric, criticant els mitjans de comunicació.

Distribució dels papers

Michael Madsen durant un temps va estar considerat per encarnar Mickey. Hauria rebutjat seguint els consells de Quentin Tarantino, que acabava de dirigir-ho a Reservoir Dogs. Els seus altres companys, com Steve Buscemi i Tim Roth també van ser considerats pel mateix paper.

Pel que fa al paper de Mallory, la primera tria era Rosanna Arquette mentre que Gary Oldman i James Woods van ser presseleccionats pel paper de Scagnetti.

Pel paper de McClusky, Lance Henriksen i Gene Hackman van ser presseleccionats i pel paper de Wayne Gale ho van ser Powers Boothe i Billy Bob Thornton.

Rebuda

crítica

Stone "destrossa" una -sobre el paper interessant- història de Tarantino sobre uns serial killers, amb vocació d'estrelles, que són estimulats en el seu sangonós periple per la televisió en directe i el prime time. Amb l'excusa de denuciar la violència imperant en la nostra societat i la baixesa dels mitjans de comunicació davant qualsevol notícia amb morbositat, el director crea una pseudopel·lícula que vomita sense parar imatges violentes i efectistes. El seu gran mèrit no és que amb prou feines tingui fil argumental -una parella de criminals que deixa un reguerot de cadàvers mentre els filmen-, ni que la cascada de plànols i experiments de muntatge, òptics i de càmera provoqui marejos... l'increïble és que marxés del prestigiós Festival Internacional de Venècia amb el Gran Premi del Jurat sota el braç. Al mateix Tarantino -que repudia la seva autoria- li va semblar deplorable.^[7]
"Inusual llargmetratge, amb un muntatge tan treballat com provocatiu. Interessant denúncia sobre la violència"Morales, Fernando «Nacidos para matar». El País.

Premis

1994: Venècia: Gran Premi Especial del Jurat 1994: Globus d'Or: Nominada a millor director

Referències

↑ «Nascuts per matar». esadir.cat.
↑ «Natural Born Killers». The New York Times.
↑ Hamsher, Jane «Killer Instinct». Broadway, 1998, pàg. 48–51.
↑ Interview d'Oliver Stone par Charlie Rose
↑ Secrets de rodatge - AlloCiné]
↑ Fuller, Graham «Quentin Tarantino: Interviews». University Press of Mississippi. Peary, Gerald, 1998, pàg. 57–59.
↑ Kurt , Pablo «Nacidos para matar ». Filmaffinity.

Enllaços externs

Nascuts per matar a Goita què fan, ara!

[1] «Nascuts per matar». esadir.cat.

[2] «Natural Born Killers». The New York Times.

[3] Hamsher, Jane «Killer Instinct». Broadway, 1998, pàg. 48–51.

[4] Interview d'Oliver Stone par Charlie Rose

[allo-5] Secrets de rodatge - AlloCiné]

[6] Fuller, Graham «Quentin Tarantino: Interviews». University Press of Mississippi. Peary, Gerald, 1998, pàg. 57–59.

[7] Kurt , Pablo «Nacidos para matar ». Filmaffinity.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Pel·lícules de Quentin Tarantino
Director i guionista	Reservoir Dogs (1992) · Pulp Fiction (1994) · Jackie Brown (1997) · Kill Bill: Volum 1 (2003) · Kill Bill: Volum 2 (2004) · Death Proof (2007) · Maleïts malparits (2009) · Django desencadenat (2012) · The Hateful Eight (2015) · Once Upon a Time in Hollywood (2019)
Guionista	True Romance (1993) · Nascuts per matar (1994;història) · Obert fins a la matinada (1996)
Altres feines	My Best Friend's Birthday (1987) · Four Rooms (1995) · Sin City (2005) · Grindhouse (2007) · Planet Terror (2007)

Guanyadors del Gran Premi del Jurat del Festival de Venècia
1951–1968	A Streetcar Named Desire (1951) Le Roi et l'Oiseau / Mandy (1952) Executive Suite (1954) Les Amants / La sfida (1958) Ansiktet (1959) Rocco e i suoi fratelli (1960) Mir Vkhodiaixtxemu (1961) Viure la seva vida (1962) Le Feu follet / Vstuplijenije (1963) L'evangeli segons sant Mateu / Hamlet (1964) Mne Dvadcat' let / Modiga mindre män / Simón del desierto (1965) Chappaqua / Abschied von gestern (1966) La Xina és a prop / La Chinoise (1967) Nostra Signora dei Turchi / Le Socrate (1968)
1981–2000	Sogni d'oro / Eles não usam black tie (1981) Imperativ (1982) Biquefarre (1983) Le favoris de la lune (1984) El exilio de Gardel (Tangos) (1985) Storia d'amore / Txujaia, belaia i riaboi (1986) Hip Hip Hurrah! (1987) Camp de Thiaroye (1988) And Then There Was Light (1989) Et la lumière fut (1990) A Divina Comédia (1991) Morte di un matematico napoletano (1992) Bubby, el noi dolent (1993) Nascuts per matar (1994) La comédia de Deus / L'home de les estrelles (1995) Brigands, chapitre VII (1996) Ovosodo (1997) Terminus Paradis (1998) Bād mā rā khāhad bord (1999) Before Night Falls (2000)
2001–present	Hundstage (2001) Dom Durakov (2002) Le Cerf-volant (2003) Mar adentro (2004) Mary (2005) Daratt (2006) I'm Not There / La Graine et le Mulet (2007) Teza (2008) Soul Kitchen (2009) Essential Killing (2010) Terraferma (2011) Paradise: Faith (2012) Jiaoyou (2013) The Look of Silence (2014) Anomalisa (2015) Nocturnal Animals (2016) Foxtrot (2017) The Favourite (2018) L'oficial i l'espia (2019) Nuevo orden (2020) È stata la mano di Dio (2021) Saint Omer (2022) Aku wa sonzai shinai (2023)