Nordenskiöldina

Nordenskiöldina
Fórmula química	CaSn4+[BO₃]₂
Epònim	Adolf Erik Nordenskiöld
Localitat tipus	Nordenskiöldine, Arøya (Arö), Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AA.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.02b
Dana	24.3.3.1
Heys	9.6.3
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 4,858(1) Å; c = 16,080(2) Å;
Grup puntual	3 - romboedral
Color	incolor, groc
Exfoliació	perfecta en {0001}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, nacrada
Diafanitat	transparent
Densitat	4,09 a 4,20 g/cm³ (mesurada); 4,18 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,774 a 1,778 nε = 1,660 a 1,661
Birefringència	δ = 0,114 a 0,117
Fluorescència	groc clar brillant sota ona curta, i no fluorescent sota ona llarga
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1887
Símbol	Nsk
Referències

La nordenskiöldina és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom per part de Waldemar Christopher Brögger en honor de Nils Adolf Erik Nordenskiöld (1832, 1901), mineralogista i explorador suec.

Característiques

La nordenskiöldina és un borat de fórmula química CaSn⁴⁺[BO₃]₂. És un mineral isostructural amb la dolomita. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nordenskiöldina pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: sassolita, tusionita, jimboïta, kotoïta i takedaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1887 a Nordenskiöldine, a Larvik (Vestfold, Noruega), en pegmatites alcalines, associada a altres minerals com: zircó, molibdenita, homilita, cancrinita, analcima i minerals del grup dels feldespats.