Takedaïta
 Takedaïta | |
|---|---|
 Takedaïta massiva | |
| Fórmula química | Ca₃[BO₃]₂ |
| Epònim | Hiroshi Takeda  |
| Localitat tipus | mina Fuka, Bicchu-cho, Takahashi City, Prefectura d'Okayama, Regió de Chugoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AA.40 |
| Dana | 24.3.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | c = 11,85Å; |
| Color | blanc a gris clar |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,726 nε = 1,630 |
| Birefringència | δ = 0,096 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1993-049 |
| Any d'aprovació | 1993 |
| Símbol | Tkd |
| Referències | [1] |
La takedaïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del professor de l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Tòquio, Hiroshi Takeda (1934-).
Característiques
[modifica]La takedaïta és un borat de fórmula química Ca₃[BO₃]₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993. Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma cristalls granulars, de fins a 0,8 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la takedaïta pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: sassolita, nordenskiöldina, tusionita, jimboïta i kotoïta.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral rar, format probablement per la reacció de líquids rics en bor entre pedra calcària cristal·lina i skarns de gehlenita-spurrita. Va ser descoberta l'any 1993 a la mina Fuka, a Bicchu-cho, a la ciutat de Takahashi, a la Prefectura d'Okayama (Honshū, Japó), l'únic lloc on ha estat trobada, on es troba associada a altres minerals com: frolovita, nifontovita, olshanskyitae, pentahidroborita, sibirskita i calcita.[2]
Referències
[modifica]