Olga Slàvnikova
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 octubre 1957 (67 anys) Iekaterinburg (Rússia) |
Formació | Universitat Estatal dels Urals |
Activitat | |
Camp de treball | Escriptura creativa i professional i periodisme |
Ocupació | escriptora, periodista, crítica literària, novel·lista |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
| |
Olga Aleksàndrovna Slàvnikova, rus: О́льга Алекса́ндровна Сла́вникова (nascuda el 23 d'octubre de 1957 a Sverdlovsk, RSFSR, URSS), és una escriptora russa, guanyadora del Premi Booker rus el 2006 i del Premi Iàsnaia Poliana el 2018.
Biografia
[modifica]Olga Slàvnikova va néixer i va créixer a Sverdlovsk (ara Iekaterinburg).[1]en una família d'enginyers de defensa. En la seva infantesa, va mostrar una excel·lent habilitat en matemàtiques, i va excel·lir en les competicions de la seva zona, però sota la influència d'un professor de llengua i literatura russes, que estava a càrrec del cercle artístic d'estudiants, el 1976 va ingressar a la facultat de periodisme de la Universitat Estatal dels Urals, d'on en sortiria com a graduada el 1981. Les seves primeres obres de ficció es van publicar a la fi dels anys vuitanta. Des del 2003, l'escriptora i el seu marit viuen a Moscou. Tenen tres fills i dos nets.[2]
Va començar a publicar novel·les a la dècada del 1990, algunes de les quals van guanyar premis, com ara el Premi Apol·lon Grigóriev, el Premi Polonski i el Premi Bajov. El 2006 fou guardonada amb el Premi Booker rus per la seva novel·la 2017.[3]La seva reeixida novel·la Légkaia golovà, rus: Легкая голова[4]va ser publicada el 2010.[2]
Slàvnikova ocupa oficialment el càrrec de coordinadora de la direcció en prosa del premi literari "Debut". A diverses entrevistes, ha insistit repetidament que la principal font del seu benestar financer no es troba en l'àmbit literari.[2][5] El premi va ser fundat per l'organització privada Pokolénie per ajudar joves autors russos a publicar les seves obres a Rússia i en traduccions a tot el món. Olga ha estat directora del premi "Debut" des del 2001.[6] El premi rep fins a 50.000 inscripcions a l'any.[7]
Els seus llibres han estat traduïts a l'anglès i al francès.
Obres
[modifica]Títol | Traducció al català | Any | Gènere |
---|---|---|---|
Первокурсница | L'estudiant del primer curs | 1988 | Novel·la curta |
Стрекоза, увеличенная до размеров собаки | La libèl·lula augmentada a la mida d'un gos | 1996 | Novel·la |
Один в зеркале | Sol al mirall | 1999 | Novel·la |
Бессмертный | L'immortal | 2001 | Novel·la |
2017 | 2017 | 2006 | Novel·la |
Любовь в седьмом вагоне | Amor al setè vagó | 2009 | Novel·la |
Легкая голова | Cap lleuger | 2010 | Novel·la |
Прыжок в длину[8] | Salt de llargada | 2018 | Novel·la |
Referències
[modifica]- ↑ Svetlana Aleksiévitx. Nine of Russia's Foremost Women Writers (en anglès). Glas [Consulta: 11 juliol 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Olga Slavnikova» (en anglès). Academia Rossica. Arxivat de l'original el 2013-09-26. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑ «Arxiu – 2006» (en rus). Premi Booker rus. Arxivat de l'original el 2013-06-18. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑ Literalment "cap lleuger". Sinònim de "frívol"
- ↑ (rus) Рахаева Ю. Conversa amb Olga Slàvnikova // «Drujba naródov». — 2009. — núm. 6. — 05.01.2010.
- ↑ Kiem, Elizabeth. «Olga Slavnikova» (en anglès). The Morning News, 25-10-2012. [Consulta: 31 maig 2013].
- ↑ «El rusc rus». La Vanguardia, 04-06-2001. [Consulta: 11 juliol 2019].
- ↑ «В Москве объявлены финалисты литературной премии "Большая книга"» (en rus). TASS. [Consulta: 31 maig 2018].