Vés al contingut

Partit Socialisme i Llibertat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: PSOL)
Infotaula d'organitzacióPartit Socialisme i Llibertat
(pt-br) Partido Socialismo e Liberdade Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPSOL
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaEcosocialisme, socialisme democràtic
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 juny 2004
FundadorHeloísa Helena Lima de Moraes Carvalho Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Afiliats291,552 (2023)
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaPaula Coradi
Afiliació nacionalFederação PSOL REDE
Diputats
13 / 513
Senadors
0 / 81
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+55-61-3963-1750 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpsol50.org.br Modifica el valor a Wikidata

Facebook: psol50 X: psol50 Telegram: psoloficial Youtube: UC7SnJS5o1os7a6CaiNabzcg TikTok: psol50 Modifica el valor a Wikidata

El Partit Socialisme i Llibertat (portuguès: Partido Socialismo e Liberdade, abreujat PSOL) és un partit polític brasiler d'esquerres. El partit es defineix com a socialista i democràtic. El logo del partit va ser dissenyat pel carismàtic dibuixant Ziraldo Alves Pinto.[1] El 14 de març de 2018 la regidora de Rio de Janeiro, Marielle Franco, fou assassinada a trets al centre de la ciutat després de participar en una taula rodona sobre feminisme, crim l'autoria del qual resta per esclarir.[2]

Història

[modifica]

Va ser fundat el 2004 per antics membres del Partit dels Treballadors (PT) de l'ala radical i que havien estat expulsat un any abans per oposar-se al «gir al centre» que havia adoptat el primer govern Luiz Inácio Lula da Silva. Les principals figures dissidents van ser Heloísa Helena, Babá, Luciana Genro o João Batista.[3]

El PSOL va tenir alguns problemes a l'hora del registre, ja que en el primer intent només es van reconèixer 450.000 de les 700.000 signatures presentades.[4] El partit va créixer després de l'escàndol de les mensualitats del govern de Lula da Silva.[5] Aquest escàndol va atreure al PSOL a polítics desencantats amb la moderació del PT i la corrupció existent al si del govern.[6]

En les eleccions presidencials del 2006 el PSOL va triar Helena com a candidata a presidenta, amb César Benjamin com a vicepresident. Aquesta candidatura va quedar en tercer lloc amb el 6,85% dels vots. En les eleccions de 2010, Plinio Arruda va obtenir el 0,87% (888.000 vots). En les eleccions presidencials de 2014, la candidata del PSOL, Luciana Genro va obtenir l'1,55% dels vots (1,6 milions).[7] En les de 2018, el candidat va ser Guilherme Boulos, assolint el 0.58% dels vots (617.122).[8]

La nova llei electoral brasilera, que restringeix la capacitat dels partits minoritaris, va comportar la creació de diverses coalicions. El PSOL va unir forces amb el partit Rede Sustentabilidade (fundat per Marina Silva i Heloísa Helena el 2013).[9][10] La nova coalició, PSOL-Rede, va decidir no presentar cap candidat a les presidencials de 2022 i donar el seu suport a la campanya de Lula da Silva.[11] En les generals, la formació va obtenir un total de 14 congressistes.[12]

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions legislatives

[modifica]
Any Cambra de Diputats Senat Federal Govern
Vots % Escons +/– Vots % Escons +/–
2006 1,149,619 1.23%
3 / 513
Nou 351,527 0.42%
1 / 81
Nou Oposició
2010 1,142,737 1.18%
3 / 513
= 3,041,854 1.78%
2 / 81
Augment 1 Oposició
2014 1,745,470 1.79%
5 / 513
Augment 2 1,045,275 1.17%
1 / 81
Disminució 1 Suport (2014-16)
Oposició (2016-18)
2018 2,783,669 2.83%
10 / 513
Augment 5 5,273,853 3.08%
0 / 81
Disminució 1 Oposició
2022[a] 3,852,246 3.52%
12 / 513
Augment 2 675,244 0.68%
0 / 81
= Coalició
  1. Coalició amb REDE (Xarxa de Sostenibilitat).

Referències

[modifica]
  1. «Ziraldo e a logomarca do PSOL» (en portuguès brasiler). Contexto Alagoas, 01-09-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
  2. «Assassinen a trets al Brasil l'activista Marielle Franco». Directa, 16-03-2018. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2018. [Consulta: 14 abril 2018].
  3. Magalhães, Luiz Antonio. «O PT e a crise, por Valter Pomar» (en portuguès brasiler). Correio da Cidadania. [Consulta: 29 octubre 2022].
  4. «TSE concede registro definitivo para o PSOL» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 16-09-2005. [Consulta: 29 octubre 2022].
  5. «Entenda o escândalo do mensalão» (en portuguès brasiler). R7 Notícias, 08-10-2009. Arxivat de l'original el 2010-05-29. [Consulta: 29 octubre 2022].
  6. «Chico Alencar desfilia-se do PT hoje e pode ir para o Psol» (en portuguès brasiler). Gazeta Digital, 27-09-2005. Arxivat de l'original el 2022-10-29. [Consulta: 29 octubre 2022].
  7. Maia, Dominique. «Confira o histórico das eleições presidenciais no Brasil» (en portuguès brasiler). Politize!, 08-08-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
  8. «Resultado das Eleições 2018» (en portuguès brasiler). Gazeta do Povo. [Consulta: 29 octubre 2022].
  9. D'Agostino, Rosanne. «TSE aprova registro da federação formada por PSOL e Rede» (en portuguès brasiler). g1. Grupo Globo, 26-05-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
  10. Lemos, Iara. «De mãos dadas com Heloísa Helena, Marina abre evento para lançar partido» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 16-02-2013. [Consulta: 29 octubre 2022].
  11. Bronze, Giovanna. «Eleições 2022: Boulos é escolhido presidente da federação PSOL-Rede» (en portuguès brasiler). CNN Brasil, 23-05-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
  12. «Como fica o Congresso Nacional a partir de 2023» (en portuguès brasiler). Extra Classe, 03-10-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].

Enllaços externs

[modifica]