Vés al contingut

Pampus argenteus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPampus argenteus Modifica el valor a Wikidata

Exemplars a la venda en un mercat de Saigon (el Vietnam) Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaStromateidae
GènerePampus
EspèciePampus argenteus Modifica el valor a Wikidata
Euphrasén, 1788
Nomenclatura
Sinònims
Pampus argenteus

Pampus argenteus és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels estromatèids i a l'ordre dels perciformes.[2]

Descripció

[modifica]

Fa 60 cm de llargària màxima, tot i que el més normal és que en faci 30. Cos ferm, oval, comprimit i de color gris al dors (esfumant-se gradualment cap al ventre) i amb petits punts negres per tot el cos. Aletes lleugerament grogues. Aletes verticals amb les vores fosques. Aleta dorsal amb cap espina i 37-43 radis tous. 34-37 vèrtebres. Absència d'opercle. L'obertura branquial es redueix a una mena d'esquerda vertical als costats del cos. Membrana branquial unida a l'istme. Aletes dorsal i anal precedides per un reguitzell de 5-10 espines. Absència d'aletes pelvianes. Aleta caudal força bifurcada i amb el lòbul inferior més allargat que el superior.[3]

Reproducció

[modifica]

Les poblacions occidentals fresen des de finals de l'hivern fins a l'estiu, amb pics des de l'abril fins al juny.[4][5][3]

Alimentació

[modifica]

Els adults es nodreixen de ctenòfors, peixos, meduses i zooplàncton,[6][7][8][9][10][3][11] i el seu nivell tròfic és de 3,18.[12]

Paràsits

[modifica]

Pot ésser parasitat pels següents ectoparàsits: Bomolochus triceros (Bassett-Smith, 1898), Caligus multispinosus (Shen, 1957), Diphyllogaster aliuncus (Rangnekar, 1955), Lernaea cyprinacea (Linnaeus, 1758), Nothobomolochus triceros (Bassett-Smith, 1898), Naricolax insolitus (Ho & Lin, 2003) i Caligus pampi (Ho & Lin, 2002).[13][14][15]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí i litoral sobre fons fangosos (forma bancs associat a altres espècies dels gèneres Nemipterus i Leiognathus), bentopelàgic (entre 5 i 110 m de fondària),[16] oceanòdrom[17] i de clima subtropical (46°N-10°S, 47°E-142°E), el qual viu a la conca Indo-Pacífica occidental (des de Kuwait[18][19] i el golf Pèrsic[20][21] fins a Indonèsia,[22][23] la península de Corea[24] i el nord de Hokkaido[25] -el Japó-,[26][27][28] incloent-hi la mar d'Aràbia,[29][20] el golf d'Oman,[30][31] Bangladesh,[32][33][34] l'Índia,[35][36][37][38] la badia de Bengala,[39][32] la mar d'Andaman,[40][41] Sri Lanka,[20][42] l'oceà Índic,[43] Malàisia,[44][45][46][47] el mar de Banda,[48] les illes Filipines,[49][50] el golf de Ragay,[51][52] la mar de Sulu,[53][54] la mar de Cèlebes,[53][54] el golf de Siam,[20] Tailàndia,[55] Cambodja,[56][57] el Vietnam,[58][59] Taiwan[60][61] -incloent-hi les illes Pescadors[62]-, la Xina[63] -incloent-hi Hong Kong-,[64][65][66] el mar de la Xina Meridional,[67][68] la mar de la Xina Oriental,[69][70] la mar Groga,[71][72] l'oceà Pacífic,[20] però sense arribar a Australàsia). N'hi ha registres de captures a la mar Adriàtica,[73][74] Hawaii i l'Atlàntic nord-oriental.[75][1][3]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans,[3] venut fresc als mercats locals o congelat amb destinació als centres urbans,[76][3] utilitzat en la medicina tradicional xinesa[77] i el seu índex de vulnerabilitat és moderat (41 de 100).[78]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 FishBase (anglès)
  4. ↑ Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p. Pàgs. 670-671.
  5. ↑ Sadovy, Y., 1998. Patterns of reproduction in marine fishes of Hong Kong and adjacent waters. P. 261-274. A: B. Morton (ed.). The marine biology of the South China Sea. Proceedings of the Third International Conference of the Marine Biology of the South China Sea, Hong Kong, 28 October-1 November 1996. Hong Kong University Press: Hong Kong.
  6. ↑ Rege, M. S. i D.V. Bal, 1963. Some observations on the food and feeding habits of the silver pomfret Pampus argenteus in relation to the anatomy of its digestive system. J. Univ. Bombay 31:75-79.
  7. ↑ Pati, S., 1980. Food and feeding habits of silver pomfret Pampus argenteus (Euphrasen) from Bay of Bengal with a note on its significance in fishery. Indian J. Fish. 27(1/2):244-256.
  8. ↑ Higashikawa, S., T. Nishi i S. Arima, 1981. On the white pomfret of the East China Sea III. Feeding activity. Mem. Fac. Fish. Kagoshima Univ. 30:125-133.
  9. ↑ Dadzie, S., F. Abou-Seedo i E. Al-Qattan, 2000. The food and feeding habits of the silver pomfret, Pampus argenteus (Euphrasen), in Kuwait waters. J. Appl. Ichthyol. 16:61-67.
  10. ↑ Cruz, E. M., S. Almatar, K. Abdul Elah i A. Al-Yaqout, 2000. Preliminary studies on the performance and feeding behavior of silver pomfret (Pampus argenteus, Euphrasen) fingerlings fed with commercial feed and reared in fiberglass tanks. Asian Fish. Sci. 13(2):191-199.
  11. ↑ Suyehiro, Y., 1942. A study on the digestive system and feeding habits of fish. Japan. J. Zool. 10:1-303.
  12. ↑ Sea Around Us (anglès)
  13. ↑ Ho, J. i C. Lin, 2002. Sea lice (Copepoda, Caligidae) parasitic on silver pomfret (Pampus argenteus) of Taiwan. J. Fish. Soc. Taiwan 29(3):173-185.
  14. ↑ Arthur, J. R. i A. B. A. Ahmed, 2002. Checklist of the parasites of fishes of Bangladesh. FAO Fish. Tech. Paper (T369/1), 77 p. Pàg. 58.[1]
  15. ↑ World Register of Marine Species (anglès)
  16. ↑ Pauly, D., A. Cabanban i F.S.B. Torres Jr., 1996. Fishery biology of 40 trawl-caught teleosts of western Indonesia. Pàgs. 135-216. A: D. Pauly i P. Martosubroto (eds.). Baseline studies of biodiversity:the fish resource of western Indonesia. ICLARM Studies and Reviews 23.
  17. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  18. ↑ List of Marine Fishes for Kuwait - FishBase (anglès)
  19. ↑ Morgan, G. R., 1985. Stock assessment of the pomfret (Pampus argenteus) in Kuwaiti waters. J. Cons. Int. Explor. Mer. 42(1):3-10. Pàg. 6.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Haedrich, R. L., 1984. Stromateidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 4. FAO, Roma. pag. var.
  21. ↑ Valinassab, T., R. Daryanabard, R. Dehghani i G. J. Pierce, 2006. Abundance of demesal fish resources in the Persian Gulf and Oman Sea. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 86:1455-1462. Pàg. 1457.
  22. ↑ Schuster, W. H. i R. Djajadiredja, 1952. Local common names of Indonesian fishes. W. V. Hoeve, Bandung, Indonèsia. 276 p.
  23. ↑ Dwiponggo, A., T. Hariati, S. Banon, M. L. D. Palomares i D. Pauly, 1986. Growth, mortality and recruitment of commercially important fishes and penaeid shrimps in Indonesian waters. ICLARM Tech. Rep. 17, 91 p.
  24. ↑ Lee, D. W., Y. M. Kim i B. Q. Hong, 1992. Age and growth of silver pomfret (Pampus argenteus) in Korean waters. Bull. Natl. Fish. Res. Dev. Agency Korea (46):31-40.
  25. ↑ Sokolovskaya, T. G., A. S. Sokolovskii i E. I. Sobolevskii, 1998. A list of fishes of Peter the Great Bay (the Sea of Japan). J. Ichthyol. 38(1):1-11. Pàg. 9.
  26. ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 235.
  27. ↑ Nakabo, T., 2002. Stromateidae. Pàgs. 961-962. A: T. Nakabo (ed.). Fishes of Japan with pictorial keys to the species (second edition). Tokai University Press, 1749 p. Pàg. 961.
  28. ↑ Okiyama, M., 1993. An atlas of the early stage fishes in Japan. Koeltz Scientific Books, Alemanya. 1154 p. Pàgs. 662-663.
  29. ↑ Species in Arabian Sea - FishBase (anglès)
  30. ↑ Fouda, M. M. i G.V. Hermosa Jr., 1993. A checklist of Oman fishes. Sultan Qaboos University Press, Oman. 42 p.
  31. ↑ Iranian Fisheries Company and Iranian Fisheries Research Organization, 2000. Persian Gulf and Oman sea fishes. Poster. L'Iran.
  32. ↑ 32,0 32,1 Rahman, A.K.A., 1989. Freshwater fishes of Bangladesh. Zoological Society of Bangladesh. Department of Zoology, University of Dhaka. 364 p. Pàgs. 266-267.
  33. ↑ Ahmed, M., 1991. A model to determine benefits obtainable from the management of riverine fisheries of Bangladesh. ICLARM Tech. Rep. 28, 133 p. Pàg. 133.
  34. ↑ Al-Mamun, A., 2003. A hand guide for identification of inland fishes of Bangladesh. WorldFish Centre-Bangladesh.
  35. ↑ Kharbhari, J. P., 1982. Marine Fisheries Information Services India. Central Marine Fisheries Research Institute:18-23. Pàg. 21.
  36. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, l'Índia. 775 p.
  37. ↑ Devanesen, D. W. i K. Chidambaram, 1953. The common food fishes of the Madras State. Chennai, Superintendent Government Press. Pàg. 40.
  38. ↑ Doiphode, P. V., 1985. Local and scientific names of fishes of Goa. Seafood Export J. 17(3):35-40.
  39. ↑ Mustafa, G. M., 1993. Elefan based growth parameters of white pomfret Pampus argenteus from the bay of Bengal. Bangladesh J. Zool. 21(1):143-149.
  40. ↑ Rajan, P. T., C. R. Sreeraj i T. Immanuel, 2011. Fish fauna of coral reef, mangrove, freshwater, offshore and seagrass beds of Andaman and Nicobar Islands. Zoological Survey of India, Andaman and Nicobar Regional Centre, Haddo, Port Blair.
  41. ↑ Hla Win, U., 1987. Checklist of fishes of Burma. Ministry of Livestock Breeding and Fisheries, Department of Fisheries, Burma.
  42. ↑ De Bruin, G. H. P., B. C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p. Pàg. 343.
  43. ↑ Parin, N. V. i A. S. Piotrovsky, 2004. Stromateoid fishes (Suborder: Stromateoidei) of the Indian Ocean (species composition, distribution, biology and fisheries). J. Ichthyol. 44(1): 33-62.
  44. ↑ Department of Fisheries Malaysia, 2009. Valid local name of Malaysian marine fishes. Department of Fisheries Malaysia. Ministry of Agriculture and Agro-based Industry. 180 p.
  45. ↑ Department of Fisheries, 1987. Annual fishery statistics. Ministry of Agriculture, Malàisia.
  46. ↑ Mohsin, A. K. M. i M. A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p. Pàg. 529.
  47. ↑ Mohsin, A. K. M., M. A. Ambak i M. N. A. Salam, 1993. Malay, English, and scientific names of the fishes of Malaysia. Occas. Publ. Fac. Fish. Mar. Sci. Univ. Pertanian Malays. 11:226 p.
  48. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia, and German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p. Pàgs. 265 i 355.
  49. ↑ Ganaden, S. R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p. Pàg. 23.
  50. ↑ Herre, A. W. C .T. i A. F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p. Pàg. 69.
  51. ↑ Species in Ragay Gulf - FishBase (anglès)
  52. ↑ University of the Philippines at Los Baños Foundation, 1995. Resource and ecological assessment of Ragay Gulf. Vol. 3. Summary tables and figures. University of the Philippines at Los Baños Foundation, Inc.
  53. ↑ 53,0 53,1 Species in Sulu-Celebes Sea - FishBase (anglès)
  54. ↑ 54,0 54,1 Rau, N. i A. Rau, 1980. Commercial marine fishes of the Central Philippines (bony fish). German Agency for Technical Cooperation, Alemanya. 623 pp.
  55. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p. Pàg. 231.
  56. ↑ List of Marine Fishes for Cambodia - FishBase (anglès)
  57. ↑ Try, I. i K. R. Jerisen, ?. Commercial marine fishes of Cambodia. The Department of Fisheries, Phnom Penh, Cambodja.
  58. ↑ Nguyen, N. T. i V. Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi. Pàg. 74.
  59. ↑ Duong, T. T., 2001. Mot so loai ca thuong gap o bien Viet Nam (Viet Nam's Common Marine Fishes Catalogue). Ministry of Fisheries of Viet Nam-Fisheries Information Center of Viet Nam. 195 p. Pàg. 170.
  60. ↑ List of Marine Fishes for Taiwan - FishBase (anglès)
  61. ↑ Shao, K.-T., J.-P. Chen, P.-H. Kao i C.-Y. Wu, 1993. Fish fauna and their geographical distribution along the western coast of Taiwan. Acata Zoologica Taiwanica 4(2): 113-140. Pàg. 132.
  62. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p. Pàg. 146.
  63. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p. Pàg. 450.
  64. ↑ Lee, C. K. C., 1975. The catch and effort statistics of pair and stern trawlers landing in Hong Kong for the period April-June 1974. Hong Kong Agriculture and Fisheries Department. 30 p.
  65. ↑ Anònim, 1972. 50 important food fish and the fishing industry in Hong Kong. The Government Printer, Hong Kong.
  66. ↑ Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999. Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152. Pàg. 146. [2] Arxivat 2012-12-24 a Wayback Machine.
  67. ↑ Randall, J.E. i K. K. P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8): 569-667. [3]
  68. ↑ Chen, P., 2003. Optimum catchable size of 17 fish species in southwestern continental shelf of Nansha Islands and optimum trawl mesh size for multiple fishes. J. Fish. Sci. China/Zhongguo Shuichan Kexue 10(1):41-45.
  69. ↑ Species in East China Sea - FishBase (anglès)
  70. ↑ Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio, el Japó. 288 p. Pàg. 194.
  71. ↑ Shao, K.-T., S.-C. Shen, T.-S. Chiu i C.-S. Tzeng, 1992. Distribution and database of fishes in Taiwan. P. 173-206. A: C.-Y. Peng (ed.). Collections of research studies on 'Survey of Taiwan biological resources and information management'. Institute of Botany, Academia Sinica. Vol. 2. (en xinès).
  72. ↑ Chang, C. I. i S. Kim, 1999. Living marine resources of the Yellow sea ecosystem in Korean waters: status and perspectives. P. 163-178. A: Q. Tang i K. Sherman (eds.). Large marine ecosystems of the world. Blackwell Science, Inc., Malden, Massachusetts.
  73. ↑ Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  74. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 51.
  75. ↑ Piper, R., 2010. Re-occurrence of silver pomfret Pampus argenteus in the North Sea. Mar. Biodivers. Rec. 3:e102.
  76. ↑ Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  77. ↑ Tang, W.-C., 1987. Chinese medicinal materials from the sea. Abstracts of Chinese Medicine 1(4):571-600. Pàg. 597.
  78. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1996. Base de dades de la col·lecció de peixos del museu ictiològic de la Universitat de la Colúmbia Britànica. Universitat de la Colúmbia Britànica, Vancouver, el Canadà.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid). Pàg. 90.
  • Dwiponggo, A. i M. Badrudin, 1980. Length-frequency measurements of demersal fish. Contribution of the Demersal Fisheries Project, RIMF Spec. Rep. (7b), 94 p.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Formacion, S. P., J. M. Rongo i V. C. Sambilay Jr., 1991. Extreme value theory applied to the statistical distribution of the largest lengths of fish. Asian Fish. Sci. 4:123-135.
  • Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial warmwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p. Pàg. 150.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 210.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 85.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pampus_argenteus&oldid=34090157»