Vés al contingut

Parc de Garraf

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretParc de Garraf
Imatge
Tipusparc natural
àrea protegida
Pla d'Espais d'Interès Natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAvinyonet del Penedès (Alt Penedès), Begues (Baix Llobregat), Castelldefels (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Olivella (Garraf), Sant Pere de Ribes (Garraf), Sitges (Garraf) i Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 18′ N, 1° 54′ E / 41.3°N,1.9°E / 41.3; 1.9
Característiques
Superfície12.377 ha
14.820,37671 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 389129 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1988 i 1992 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorDiputació de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Lloc webparcs.diba.cat… Modifica el valor a Wikidata
Avenc "Emili Sabaté" al Parc Natural de Garraf

El Parc de Garraf és un espai d'interès natural de 12.376 hectàrees que forma part de la Xarxa de Parcs Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona a través de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda.[1] El parc està repartit entre els termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Està agermanat amb els parcs italians de Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i el Parco Naturale della Maremma (2001)

Geografia

[modifica]

En el parc hom troba restes d'antiga ocupació humana (com el castell d'Eramprunyà i els poblets abandonats de Campdàsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc també hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.

Clima

[modifica]

La situació costanera determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta última característica delimita el nombre d'espècies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una sèrie d'adaptacions encaminades a la supervivència i a la millora de l'efectivitat en la competència amb altres vegetals.

El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tota mena de materials; si hi afegim l'erosió química, que dissol la roca calcària, l'efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortuós i bell traçat que la gent del país anomena fondos.

Rutes a peu

[modifica]

Senders de gran recorregut:

  • GR 5 (Sender dels miradors)
  • GR 92 (Sender del Mediterrani)
  • GR 92-3a (la Clota - l'Arboçar)
  • GR 92-3b (l'Arboçar - Castellet)
  • GR 92-4 (pla de Querol - camí del mas de l'Artís)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 46-51. B-38.667-2009. 

Enllaços externs

[modifica]