Parkerita
 Parkerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ni₃(Bi,Pb)₂S₂ |
| Epònim | Robert Lüling Parker |
| Localitat tipus | Insizwa (en)  i Frood mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BE.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.05 |
| Dana | 2.3.4.1 |
| Heys | 5.8.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,06Å; b = 8,08Å; c = 11,45Å; β = 90° |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | bronze clar |
| Macles | lamel·lars en {111} |
| Exfoliació | perfecta en {001}; partint de {111} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2[1] o 3[2] |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1936 |
| Símbol | Prk |
| Referències | [1][2] |
La parkerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor del mineralogista i petrologista suís Robert Lüling Parker (1893-1973).
Característiques
[modifica]La parkerita és un sulfur de fórmula química Ni₃(Bi,Pb)₂S₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de grans menors d'1 mm de longitud; la forma romboèdrica dels grans és controlada per la d'intersecció dels plans de partició i exfoliació.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2[1] o 3.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parkerita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Pb (Bi)» juntament amb els següents minerals: betekhtinita, furutobeïta, rodoplumsita, shandita, schlemaïta i pašavaïta.
Formació i jaciments
[modifica]La parkerita apareix com a grans en altres minerals sulfurs i arsenurs hidrotermals.[2]
Se n'han trobat jaciments a Alemanya, Austràlia, Àustria, el Canadà, Costa d'Ivori, Egipte, Finlàndia, l'Índia, el Japó, el Regne Unit, la República Txeca, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, el Vietnam i la Xina. A Espanya s'ha trobat parkerita a les localitats de Mijas, Ojén i a la Sierra Alpujata (Màlaga); i a Loscos (Terol).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: galena, bismut natiu, bismutinita, tetradimita, hessita, cubanita, maucherita, nickelina, sperrylita, or natiu, calcopirita, pirrotita, pentlandita i siegenita.[2]
Referències
[modifica]