Parlament de Navarra
| XI Legislatura | |
.svg&lang=ca) | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Unicameral |
| Líders | |
| President | Unai Hualde, Geroa Bai des del dia 19 de juny de 2019 |
| Vicepresidenta primera | Ainhoa Unzu, PSN-PSOE des del dia 16 de juny de 2023 |
| Vicepresident segon | Juan Luis Sánchez de Muniáin, UPN des del dia 16 de juny de 2023 |
| Secretària primera | Yolanda Ibáñez, UPN des del dia 16 de juny de 2023 |
| Secretari segon | Mikel Zabaleta, EH Bildu des del dia 16 de juny de 2023 |
| Cap de l'oposició | Javier Esparza, UPN des del dia 19 de juny de 2019 |
| Estructura | |
| Membres | 50 diputats (majoria absoluta: 26) |
 | |
| Grups polítics | Govern (21) PSN (11)
Geroa Bai (7)
CN-ZN (2) Suport extern (9) Oposició (20) UPN (15)
PPN (3)
Vox (2) |
| Elecció | |
| Sistema de votació | Representació proporcional |
| Última elecció | 28 de maig de 2023 |
 Edifici del Parlament Foral de Navarra (Pamplona)  | |
| Antiga Audiència (Pamplona) | |
| Lloc web | |
| www.nafarroakoparlamentua.eus | |
El Parlament Foral de Navarra o Corts de Navarra (en basc: Nafarroako Parlamentua o Nafarroako Gorteak) és l'òrgan legislatiu de la Comunitat Foral de Navarra.[1] La seu del Parlament està situada al rehabilitat edifici de l'Antiga Audiència, Primer Eixample, en el Passeig de Sarasate de Pamplona. Anteriorment, va estar situat en el Palau de la Diputació Foral de Navarra, situat en el mateix passeig i davant seu.
L'actual president del parlament navarrès és Unai Hualde (Geroa Bai).
Història
[modifica]El Parlament va ser creat per l'Amillorament de 1982 (l'equivalent a l'Estatut d'Autonomia per les CCAA), va suposar la democratització de les institucions existents fins aleshores. Durant el franquisme, havia continuat existint la Diputació Provincial de Navarra tal com va ser definida en la Llei de Modificació de Furs de 1841, formada per set diputats, triats per les denominades merindades. Existia des de 1898 un òrgan assessor en matèries financera i d'administració municipal: el Consell Foral Administratiu.
Durant la transició a la democràcia, es va plantejar la incorporació de Navarra a una comunitat autònoma comuna amb les tres províncies basques. Després d'àrdues negociacions a tres bandes entre el PSOE, el PNB i la UCD, es va arribar a decisió que la incorporació de Navarra a la preautonomia basca es deixaria en mans de l'"òrgan foral competent", afer recollit a la disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola de 1978.
En 1978 UCD, per a democratitzar les institucions forals, va proposar que el Consell Foral estigués integrat per 119 consellers, 50 triats per sufragi universal i 60 pels ajuntaments, als quals s'afegirien els cinc diputats al Congrés i els quatre senadors triats a Navarra. Exerciria funcions normatives i triaria als membres de la Diputació. Finalment l'Amillorament establí la institució del Parlament de Navarra en l'article 10 i ho regula en els articles de l'11 al 22. És la institució legislativa de la Comunitat, els seus membres són escollits per sufragi universal, per a un període de quatre anys i no han de ser menys de 40 ni més de 60 (actualment són 50). Els parlamentaris compten amb fur d'inviolabilitat pels vots i opinions emesos en el desenvolupament de les seves funcions.
Funcions
[modifica]Les funcions del Parlament de Navarra són les següents:
- Representació del poble navarrès.
- Potestat Legislativa.
- Aprovació de Pressupostos i Comptes de Navarra.[1]
- Escollir al president del Govern de Navarra.
- Impuls i control del Govern de Navarra.
- Designació de senadors autonòmics.
- Nomenament del Defensor del Poble.
- Nomenament del president de la Càmera de Comptos.
- Exercir la iniciativa prevista en la Disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola de 1978
- Exercir la iniciativa de per a la separació de la Comunitat Autònoma en la qual s'hagués incorporat
Composició
[modifica]El Parlament està format per 50 parlamentaris. Després de les eleccions del 28 de maig de 2023, la cambra va quedar formada de la següent manera:
| Grups parlamentaris al Parlament de Navarra[2] | |||||
| Nom | Partits | Logotip | Portaveu | Líder | Escons |
|---|---|---|---|---|---|
| G.P. Unión del Pueblo Navarro | UPN | 
|
Javier Esparza | 15 | |
| G.P. Partido Socialista de Navarra | PSN-PSOE | 
|
Ramón Alzórriz | María Chivite | 11 |
| G.P. EH Bildu Nafarroa | EH Bildu | .svg){kind=small}
|
Laura Aznal | 9 | |
| G.P. Geroa Bai | Geroa Bai | .svg){kind=small}
|
Pablo Azcona | Unai Hualde | 7 |
| G. P. Partido Popular de Navarra | PPN | 
|
Javier García | 3 | |
| G.P. Contigo Navarra-Zurekin Nafarroa | Contigo Navarra-Zurekin Nafarroa | 
|
Carlos Guzmán | 3 | |
| A.P. Vox Navarra | Vox | 
|
María Teresa Nosti | 2 | |
Presidents
[modifica]El seu primer president va ser Manuel de Irujo (PNB), històric nacionalista basc. Després de la reinstauració de la democràcia, els presidents del Parlament de Navarra han estat:
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 588. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «Grupos parlamentarios» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2023].
Enllaços externs
[modifica]