Vés al contingut

Paul-Albert Février

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPaul-Albert Février
Biografia
Naixement26 de gener 1931
Canes
Mort10 abril 1991
Niça
NacionalitatFrancesa
FormacióÉcole des Chartes
Tesi acadèmicaLe Développement des cités de basse Provence orientale jusqu'au XVIe siècle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGeorges Duby i Fernand Benôit Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador i arqueòleg
OcupadorUniversitat de Provença Ais-Marsella I
Universitat d'Alger Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPhilippe Leveau Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPhilippe Leveau, Mohamed Monkachi (en) Tradueix i Marc Griesheimer Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius


Paul-Albert Février, nascut el 26 de gener de 1931 a Canes i mort el 10 d'abril de 1991 a Niça, fou un historiador, arqueòleg i épigrafista francès especialista en l'Antiguitat tardana.

Biografia

[modifica]

Alumne de l'École des chartes, obtingué el títol d'arxiver paleògraf gràcies a una tesi titulada « El desenvolupament de les ciutats de baixa Provença oriental fins al segle xvi segle xvi» (1955), a continuació, l'any 1964 va realitzar la primera tesi d'Estat de la Facultat de Lletres d'Ais de Provença.[1][2]

Després d'haver estat membre de l'Escola francesa de Roma de 1955 a 1957, fou nomenat conservador a l'Arxiu nacional i més endavant a l'Arxiu departamental de l'Hérault.[2]

De 1957 a 1960, va ser enviat a combatre a la guerra d'Algèria.[2]

A partir de 1960, Paul-Albert Février impartí docència sobre arqueologia i història a la Facultat d'Argel on fou reclutat pel CNRS. L'any 1962, esdevingué director del Centre d'investigacions sobre Àfrica mediterrània (CRAM). De 1964 a 1968, fou també conseller tècnic al Ministeri de l'Educació nacional d'Algèria, i inspector d'Antiguitats de 1966 a 1968.[2]

De 1968 a 1991, Paul-Albert Février va impartir Història a la Universitat de Provença (Actualment Universitat d'Ais-Marsella) de la qual esdevingué vicepresident. L'any 1969, fou membre de la Comissió regional de l'Inventari general dels monuments i riqueses artístiques de França. Entre 1970 i 1971, presidí el consell científic de la universitat de Provença[2]

De 1985 a 1989, fou vicepresident de la Comissió regional de l'Inventari dels monuments i riqueses artístiques de França, membre de la Comissió regional del patrimoni històric, arqueològic i etnològic, i membre de la Commission supérieure des monuments historiques.[2]

Paul-Albert Février va llegar els seus béns a la Universitat de Provença. El seu pis a Ais de Provença acull estudiants i investigadors, francesos o estrangers, en història, arqueologia, història de l'art i matèries relacionades. La seva col·lecció d'obres fou llegada a la biblioteca d'arqueologia d'Aix i el seu fons de fotografia es conserva a la fototeca del Centre Camille Jullian. L'any 2001 es va crear una unitat mixta d'investigació amb el seu nom a la Universitat de Provença.[2]

Obra

[modifica]

Paul-Albert Février va estudiar la transició de l'antiguitat a l'època medieval (Antiguitat tardana).[2]

Va treballar en els jaciments arqueològics de Cimiez i Frejús, a més dels hàbitats rurals del departament del Var. Va iniciar un programa de recerca sobre els baptisteris i els grups episcopals.Entre els llocs que va investigar podem mencionar el grup episcopal de Frejús com a exemple de transició entre la topografia antiga i la medieval.[2]

A Algèria, va fer recerca sobre els llocs de Sétif, Djémila, Tipasa (amb Mounir Bouchenaki), Tébessa (amb Robert Lequément), Hipona (amb Jean-Paul Morel), i Timgad. És també conegut per haver rellançat la cooperació algéro-francesa en matèria d'arqueologia des de 1984[2]

Publicacions

[modifica]
  • 1964: Le développement urbain en Provence, de l'époque romaine à la fin du XIV siècle : Archéologie et histoire urbain
  • 1971: Cathédrale de Fréjus
  • 1975: Gap et les cités voisines à l'époque romaine
  • 1980: La Ville antique, dirigit per Georges Duby; i amb la col·laboració de Michel Fixot, Christian Goudineau, Venceslas Kruta et alii.
  • 1981: Le Groupe épiscopal de Fréjus
  • 1982: Villes et campagnes dans l'Empire romain, actes du Colloque organisé à Aix-en-Provence par l'UER d'histoire, les 16 et 17 mai 1980, sota la direcció de P.-A. F. i Philippe Leveau
  • 1986: La Nécropole orientale de Sitifis (Sétif, Algérie)
  • 1986: Topographie chrétienne des cités de la Gaule. 2, Provinces ecclésiastiques d'Aix et d'Embrun (amb la col·laboració d'Yvette Duval)
  • 1989: La Provence des origines à l'an mil
  • 1989: Approches du Maghreb romain (2 volums).[3]
  • 1996: La Méditerranée (recull pòstum d'articles, en dos volums)
  • 2019: L’édifice appelé « Maison de Bacchus » à Djemila (a títol pòstum)

Notes i referències

[modifica]
  1. Site de l'École nationale des chartes
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Portraits de chercheurs : Paul-Albert Février». Media Med. Arxivat de l'original el 2016-08-08. [Consulta: 25 novembre 2020].
  3. Compte-rendu du volume 1 : Gabriel Camps, « Notes critiques : Paul-Albert Février, Approches du Maghreb romain. Pouvoirs, différences et conflits », Revue du monde musulman et de la Méditerranée, 51, 1989, p. 157-159 Lire en ligne

Bibliografia

[modifica]
  • «Nécrologie : Paul-Albert Febrer », Gallia, 48, 1991, pàg. 1-12 Llegir en línia (article presentant el seu currículum i la seva bibliografia completa).
  • Jean Guyon, « Paul-Albert Febrer (1931-1991) », MEFRA, 103-1, 1991, pàg. 307-312 Llegir en línia.
  • Gabriel Camps, « Paul-Albert Février-1991 », Revue du monde musulman et de la Méditerranée, 59-60, 1991, p. 266-267 Llegir en línia
  • Jean-Marie Guillon, Paul-Albert Février, un historien dans l'Algérie en guerre : un engagement chrétien, 1959-1962, pròleg de Pierre Vidal-Naquet i epíleg d'André Mandouze, Le Cerf, Paris, 2006.
  • Varis autors, Paul-Albert Février, de l'Antiquité au Moyen âge, Aix-en-Provence, Presses de l'Université de Provence, 2004.

Enllaços externs

[modifica]