Vés al contingut

Peix d'argent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPeix d'argent
Argentina sphyraena Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreArgentiniformes
FamíliaArgentinidae
GènereArgentina
EspècieArgentina sphyraena Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Argentina cuvieri (Valenciennes, 1848)
  • Argentina hebridica (Yarrell, 1839)
  • Argentina silus junior (Risberg, 1835)
  • Argentina yarrelli (Valenciennes, 1848)
  • Goniosoma argentinum (Costa, 1844)
  • Osmerus hebridicus (Yarrell, 1839)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El peix de plata, el moixó, el peix d'argent o el xaclet[2] (Argentina sphyraena) és una espècie de peix de la família dels argentínids i relativament comuna a les costes dels Països Catalans.[3][4]

Noms populars

[modifica]

joell, lluer, moixonet, passamar, passamaret, peix argent, peix rei, peix sense sang, peixorell, plateret, rei, i els barbarismes platero i polido.[5]

Morfologia

[modifica]
  • Fa un màxim de 35 cm de llargària total, tot i que el més normal és que en faci 20.
  • Cos allargassat i esvelt.
  • Cap allargat i rostre agut.
  • Boca petita.
  • Ulls molt grossos.
  • Presenta la llengua munida de dents per tot el voltant.
  • Dues aletes dorsals (la segona adiposa i petitíssima).
  • Les aletes ventrals estan al mateix nivell que la base de la primera aleta dorsal.
  • Les aletes pectorals es troben molt baixes en el flanc.
  • Té entre 52 i 58 escates en la línia lateral.
  • El seu dors és de color verd clar i els flancs són més clars amb una franja platejada lluminosa. El ventre és blanc platejat. La línia lateral està remarcada de negre.[6][7][8][9][10]

Reproducció

[modifica]

A la Mediterrània es reprodueix del febrer a l'abril, a l'Atlàntic del maig al juliol, i a la Mar Cantàbrica la fresa s'esdevé entre el març i l'abril. Té lloc a la plataforma continental, és pelàgica i els ous tenen un període d'incubació de menys d'una setmana. Les larves són flotants però acaben per anar al fons marí. Assoleix la maduresa sexual en arribar a una longitud de 12–13 cm.[11][12][13][14]

Alimentació

[modifica]

Menja organismes bentònics, preferentment crustacis, anèl·lids, musclos, alguns invertebrats pelàgics i peixos.[14][15][16]

Depredadors

[modifica]

A Portugal és depredat per Merluccius merluccius, el verat (Scomber scombrus), el gall de Sant Pere (Zeus faber) i Chelidonichthys gurnardus; a l'Estat espanyol per Ophichthus rufus, i a Irlanda per Loligo forbesi.[17][18][19][20][21][22][23]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí que es troba entre 50 i 700 m de fondària.[24]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des del nord de Noruega fins al Sàhara Occidental, incloent-hi el sud d'Islàndia, les illes Fèroe i les illes Shetland) i la Mediterrània occidental.[14][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida és de 16 anys.[53]

Costums

[modifica]

Viu en moles que neden entre dues aigües.

Ús comercial

[modifica]

És de carn exquisida, però poc consumida i no té gaire valor econòmic. D'un temps ençà s'han engegat diverses campanyes publicitàries per incrementar-ne el consum a l'Estat espanyol.[54]

Observacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  3. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  4. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  5. ↑ [enllaç sense format] https://ca.wiktionary.org/wiki/moix%C3%B3
  6. ↑ Lotina,R & M. Hormaechea, 1975. Peces de mar y río. Asuri ed. Vol. 1,2,3 i 4.
  7. ↑ Universitat d'Oviedo Arxivat 2017-01-20 a Wayback Machine. (castellà)
  8. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  9. ↑ Cohen, D.M., 1990. Argentinidae. p. 235-238. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  10. ↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
  11. ↑ Whitehead, P.J.P. & M.L. Bauchot; J.C. Hureau; Nielsen& E. Tortonese, 1984. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Unesco, Vol. I i II.
  12. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  13. ↑ Cohen, D.M., 1984. Argentinidae (including Microstomatidae). p. 386-391. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean, Vol. 1. Unesco, París.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 FishBase (anglès)
  15. ↑ Whitehead, P.J.P. & M.L. Bauchot; J.C. Hureau; Nielsen& E. Tortonese, 1984.
  16. ↑ Valiana, S., 1940. Contributo alla biometria e allo studio dell'alimentazione dei pesci (Argentina sphyraena (L.)). Boll. Pesca Piscic. Idrobiol., 16: 1-8.
  17. ↑ Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.
  18. ↑ Casadevall, M., J. Matallanas i T. Bartolí, 1994. Feeding habits of Ophichthus rufus (Anguilliformes, Ophichthidae) in the western Mediterranean. Cybium 18(4): 431-440.
  19. ↑ Casey, J. i J. Periero, 1995. European hake (M. merluccius) in the north-east Atlantic. p. 125-147. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapaman & Hall, Londres. 478 p.
  20. ↑ Collins, M.A., S. De Grave, C. Lordan, G.M. Burnell i P.G. Rodhouse, 1994. Diet of the squid Loligo forbesi Steenstrup (Cephalopoda: Loliginidae) in Irish waters. ICES J. Mar. Sci. 51:337-344.
  21. ↑ Silva, A., 1999. Feeding habits of john dory, Zeus faber, off the Portuguese continental coast. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 79:333-340.
  22. ↑ De Gee, A. i A.H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p.
  23. ↑ FishBase (anglès)
  24. ↑ Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  25. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  26. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  27. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  28. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  29. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  30. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  31. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  32. ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  33. ↑ Ehrenbaum, E., 1936. Naturgeschichte und wirtschaftliche Bedeutung der Seefische Nordeuropas. Handb. Seefisch. Nordeurop. 2:337 p.
  34. ↑ Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
  35. ↑ Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  36. ↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  37. ↑ Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  38. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavík, Islàndia. 568 pp.
  39. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  40. ↑ Lee, J.Y., 1963. Les Argentines du Golfe du Lion, Argentina sphyraena L., Argentina leioglossa Val. Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 27(1-4):189-202.
  41. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  42. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.
  43. ↑ Papaconstantinou, C. i N. Tsimenidis, 1979. Some uncommon fishes from the Aegean sea. Cybium (7):3-14.
  44. ↑ Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  45. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  46. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  47. ↑ Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  48. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  49. ↑ Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid (20). 100 p.
  50. ↑ Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. X. Osteichthyes, part 1. Ediz. Calderini, Bologna:1-565.
  51. ↑ Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
  52. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  53. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999.
  54. ↑ Via Rural Arxivat 2010-09-01 a Wayback Machine. (castellà)
  55. ↑ «Peix d'argent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  56. ↑ AsturNatura (castellà)

Bibliografia

[modifica]
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  • Chapman, W. M., 1942. The osteology and relationships of the Argentinidae, a family of oceanic fishes. J. Wash. Acad Sci., 32: 104-117.
  • Cohen, D. M., 1958. A revision of the fishes of the sub-family Argentininae. Bull. Fla. St. Mus. biol. Sci., 3: 93-172.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Greenstreet, S.P.R., 1996. Estimation of the daily consumption of food by fish in the North Sea in each quarter of the year. Scottish Fish. Res. Rep. Núm. 55.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biométricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Schmidt, E. J., 1918. Argentinidae, Microstomidae, Opisthoproctidae, Mediterranean Odontostomidae. Rep. Dan. oceanogr. Exped. Mediterr., 1908-1910, 2, Biol. (AS): 1-40, 23 fig., 4 charts.
  • Schmidt, W., 1968. Vergleichend morphologische Studie über die Otolithen mariner Knochenfische. Arch. FischWiss., 19 (1): 1-96, 184 fig., 25 pl.
  • Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., (2001). Pisces. A: Costello, M.J. et al. (Ed.), (2001). European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357–374.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peix_d%27argent&oldid=34028274»