Pere Pi Calleja
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 gener 1907  Barcelona |
| Mort | 11 octubre 1986 (79 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de Sarrià (Dep. II, Eixample Dreta, nínxol 25) |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universidad Nacional de Cuyo Universidad de La Plata Universitat de Múrcia Universitat de Saragossa Universitat Politècnica de Catalunya |
| Influències | |
| Premis | |
Pere Pi Calleja (Barcelona, 19 de gener de 1907 [1]– 11 d'octubre de 1986) va ser un matemàtic català del segle xx.[2]
Vida
[modifica]Nascut a Barcelona, el seu pare era el metge Enric Pi Morell natural de Roses, emparentat amb la influent família Pi-Sunyer sent el seu avi Pere Pi i Sunyer. La seva mare Luisa Calleja i Borja natural de Madrid. Va estudiar en una escola pública obtenint les millors qualificacions i el Premi Extraordinari de Batxillerat.
El 1923 va entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar Arquitectura i Matemàtiques. El 1928 va obtenir el seu grau de Matemàtiques i va començar a escriure resolucions de problemes. El 1932 també va obtenir el seu grau d'arquitecte.
Les seves qualificacions li van permetre obtenir un lloc docent a la mateixa universitat i un lloc de recerca al Centre d'Estudis Matemàtics del IEC dirigit aleshores per Esteve Terradas. El 1933, gràcies a una beca de la Junta de Ampliación de Estudios, va anar a Berlín, on hi va romandre uns 18 mesos, estudiant amb Issai Schur, Ludwig Bieberbach i Hans Jacob Reissner.[3]
El 1936 va publicar la seva tesi doctoral, dirigida per Esteve Terradas, sobre els problemes de convergència de les integrals depenent d'un mòdul variable. Durant aquests anys posteriors a la seva estança a Berlín, va ser professor a la Universitat de Barcelona i va substituir a Esteve Terradas com a director del Centre d'Estudis Matemàtics.[4]
Pi Calleja va ser sempre actiu en política i, en esclatar la Guerra Civil, va ocupar diferents llocs a la Generalitat de Catalunya, fet que el va obligar a exiliar-se al final de la guerra. Després de passar pel Camp d'Argelers, va anar a París on va donar classes a l'Institut Henri Poincaré i va conèixer Lebesgue, qui el va proposar com a membre de la Société Mathématique de France.
Això no obstant, Julio Rey Pastor li va oferir un lloc docent a la Universidad Nacional de Cuyo a Mendoza (Argentina), creada poc temps abans. Va romandre a l'Argentina fins al 1955, tot i que des de 1949 va passar a la Universidad de La Plata i fent constants viatges per donar classes i conferències per tota Iberoamèrica.[5]
El 1956 va retornar a Espanya, on va obtenir una plaça docent a la Universitat de Múrcia. El 1959 va passar a la Universitat de Saragossa i, finalment, va retornar a Barcelona el 1962, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on s'hi va estar fins a la seva jubilació el 1977.
Els seus darrers vint anys van estar fortament condicionats per la malaltia de Parkinson que va anar progressant de forma inexorable. Va morir a Barcelona l'any 1986.
Principals obres
[modifica]La seva principal obra, escrita conjuntament amb Julio Rey Pastor i César Trejo, són els tres volums Análisis matemático, apareguts entre 1952 i 1956.[6]
A part d'això, va deixar més de cinquanta articles, escrits en castellà, francès i alemany, sobre integració, sèries numèriques, derivades, equacions funcionals, teoria de la mesura, anàlisi funcional, etc.
Referències
[modifica]- ↑ «Registre de Naixements.Any 1907.Registre núm.677.Jutjat Universitat». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 19-01-1907. [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ «Pere Pi Calleja». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alsina, pàgina 85.
- ↑ Peralta, pàgina 12.
- ↑ Valdés Castro, pàgina 457.
- ↑ Alsina, pàgina 86.
Bibliografia
[modifica]- Alsina, Claudi. Professor Pere Pi Calleja (1907–1986). Contributions to Science. Volum 7, Num. 1 (2011). ISSN 1575-6343. Pàgines 85-92. (anglès)
- Peralta, Javier. Sobre el exilio matemático de la guerra civil española (y II). Suma. Volum 57 (2008). ISSN 1130-488X. Pàgines 9-22. (castellà)
- Valdés Castro, Concepción. La primera publicación periódica cubana de ciencias físico-matemáticas (1842-1959). Llull. Volum 23 (2000). ISSN 0210-8615. Pàgines 451-468. (castellà)
Enllaços externs
[modifica]- Alsina, Claudi «Pere Pi Calleja, un gran matemàtic català del segle XX». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Volum 21, Num. 2, 2006, pàg. 165-196. ISSN: 0214-316X.