Peu de rata estret
Ramaria stricta  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar fotografiat a Pennsilvània (els Estats Units) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Gomphales | ||||||||
| Família | Gomphaceae | ||||||||
| Gènere | Ramaria | ||||||||
| Espècie | Ramaria stricta (Pers.) Quél., 1888[1] | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Clavaria stricta | ||||||||
| Sinònims | |||||||||
.svg){kind=icon}
El peu de rata estret[3] o peus de crist bord[4] (Ramaria stricta) és una espècie de fong pertanyent a la família Gomphaceae.[5]
Etimologia
[modifica]Derivat del llatí ramus (branca) i stricta (estreta, cenyida).[3]
Hàbitat
[modifica]És lignícola i viu sobre residus vegetals d'arbres caducifolis (pollancres vers, castanyers, etc.),[6] sovint sobre branquetes mig enterrades. És freqüent a la tardor.[3]
Característiques
[modifica]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: Guia dels Bolets dels Països Catalans, p. 71 Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Peu de rata estret|url=Guia dels Bolets dels Països Catalans, p. 71}}--~~~~ |
Fructificació coral·loide que surt d'una base blanquinosa, d'1 a 4 cm d'amplada, afuada cap a la part inferior i guarnida amb nombrosos cordonets miceliars blancs. A la part superior es ramifica en nombroses branques dretes, densament unides, de to ocraci, regulars, primes i paral·leles, acabades en diverses puntetes de color groc viu en els exemplars joves. La carn és elàstica, blanca i molt amarga. Les espores són el·lipsoïdals, verrucoses (algunes gairebé llises), grogoses, gutulades i de 9 x 4-5 micròmetres. Els basidis són estrets, claviformes, de 25-35 x 8-9 micròmetres i amb 4 esterigmes.[3][7]
Distribució
[modifica]Creix aïllada o en grups per tot Nord-amèrica[8] (més comuna entre les muntanyes Rocoses i el Pacífic,[9] com ara a l'estat de Washington[10] i Califòrnia)[11][12] i Europa[13][14] (com ara, Xipre, la Gran Bretanya, Itàlia, els Països Baixos, Irlanda, Suïssa[15] i les illes Anglonormandes).[2] És una espècie comuna a Mallorca.[16]
Confusió amb altres espècies
[modifica]Es podria confondre amb Ramaria formosa, tot i que aquesta és més grossa, molt menys ramificada, no té les branques paral·leles, el seu sabor no és amarg i no creix sobre fusta.[17]
Comestibilitat
[modifica]És rebutjable des del punt de vista culinari pel gust amarg i desagradable de la seua carn.[3]
Galeria d'imatges
[modifica]-
-
Exemplar del departament de Pas de Calais (França) -
-
Exemplar trobat a Alemanya -
-
Exemplars de la Vall del Loira (França) -
Exemplars polonesos
,_Reichswald,_Germany.jpg)
.JPG)
Referències
[modifica]- ↑ Species Fungorum (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Pascual i Lluvià, Ramon, 2014. Guia dels bolets dels Països Catalans. Cossetània Edicions, Guies de camp, núm. 2. ISBN 9788490342435. Pàg. 71. [1]
- ↑ Menorcaweb Arxivat 2004-12-20 a Wayback Machine. (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Granada Natural (castellà)
- ↑ MykoWeb (anglès)
- ↑ Orr D. B., Orr R. T., 1979. Mushrooms of Western North America. Berkeley: University of California Press. Pàg. 68. ISBN 0520036565. [2]
- ↑ Exeter, R. L., Norvell, L. & Cázares, E., 2006. Ramaria of the Pacific Northwestern United States. United States Department of Interior, Bureau of Land Management: Salem, Oregon. ISBN 9780979131004. [3]
- ↑ Marr, C. D. & Stuntz, D. E., 1973. Ramaria of Western Washington (Bibliotheca Mycologica, Band 38). J. Cramer: Vaduz, Liechtenstein. ISBN 9783768209021. [4]
- ↑ Desjardin, D. E., Wood, M. G. & Stevens, F. A., 2015. California Mushrooms: The Comprehensive Identification Guide. Timber Press: Portland, Oregon. ISBN 9781604693539. [5]
- ↑ MushroomExpert (anglès)
- ↑ Cofradía Vasca de Gastronomía (castellà)
- ↑ Roger's Mushrooms Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Breitenbach, J. & Kränzlin, F., 1986. Fungi of Switzerland. Vol. 2: Non-Gilled Fungi. Verlag Mykologia: Lucerna, Suïssa. ISBN 3856042202. [6]
- ↑ Bolets de les illes Balears (català)
- ↑ Associació boletaire B de Bolets (català)
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- First Nature (anglès)
- Mycobank (anglès)
- YouTube