Felip Gardy

Felip Gardy
Biografia
Naixement	1r maig 1948 (76 anys); Chalon-sur-Saône (França)
Activitat
Camp de treball	Cultura occitana, occità i literatura occitana
Ocupació	poeta, professor d'universitat, sociolingüista, Director de recerca del CNRS
Activitat	1965 -
Obra
Estudiant doctoral	Danielle Julien, Pierre Escudé, Bernard Tabuce (en) , Jacques Fusina (en) , Jean-Yves Casanova, Franc Bardòu, Jean-François Courouau (en) i Aurelià Lassaca (en)
Premis
	(2012) Prèmi Robèrt Lafont; (2004) premi Pau Froment; (2003) premi Joan Bodon; (1993) Paul-Louis Grenier prize (en) ;

Felip Gardy (en francès conegut com a Philippe Gardy, Chalon-sur-Saône, Borgonya 1948) és un poeta i occitanista francès, nascut en una família on es parlava occità i català. Va estudiar a Nimes sota el professor Robèrt Lafont.^[1] Ha escrit diverses obres en occità, en les que es declara deixeble de Max Roqueta i Teodòr Aubanèl i d'altres en francès sobre temàtica occitana. És professor de literatura occitana a la Universitat Pau Valèri de Montpeller i ensenya aquesta matèria també a la Universitat de Bordeus. El 1977, va fundar la revista de sociolingüística Lengas a Montpeller, que avui dirigeix.^[2]

Obres

Originalment en occità, alguns volums amb traduccions al francès o català:

L'ora de paciéncia / L'Heure de patience, traduït per l'autor, col·lecció Sirventés (Nimes: MJO, 1965)
Cantas rasonablas, col·lecció Messatges (Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, 1968)
Boca clausa còr, col·lecció Messatges (Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, 1975)
Lo païsatge endemic (Gardona: Fédérop; i '''Mont Peirós''': Jorn, 1982)
Dançars dau pofre, amb pintures originals de Jacqueline Désarménien (Còrdas d'Albigés: La Talvera, 1986)
Pichòta cosmogonia de l'enrevers (Toló: Lo Radèu de la Meduso, 1989)
Per tàntei fugidas egipciacas / , amb aiguaforts de Josep Vernis Burés (Còrdas d'Albigés: La Talvera, 1992)
- Per a tantes fugides egipcíaques / Per tantei fugidas egipciacas, traducció al català de Jep Gouzy, amb dos dibuixos de Jaume Privat, col·lecció Senhal 72 (Girona: Llibreria 22, 2002)
Quinze noms de luòcs (Toló: Lo Radèu de la Meduso, 1992)
Nòu sonets aproximatius, traducció catalana d'Enric Prat, amb dos dibuixos de Krimo Chelef, col·lecció Senhal 38 (Girona: Llibreria 22, 1997)^[6]
La dicha de la figuiera / Paroles du figuier, amb traducció al francès de Joan-Ives Casanòva (Perpinyà/Canet del Rosselló: Trabucaire, 2002)
Mitologicas / Mythologiques, traducció al francès de Joan-Claudi Forêt (Gardona: Fédérop, 2004)
A la negada / Noyades, versió francesa de Clara Toreilles (Puèglaurenç: Letras d'òc, 2005)
Delà l'aiga, ((Tolosa: Les Lettres occitanes, 2007)

Figura dau poèta e dau poèma dins l'escritura occitana contemporanèa ('''Mont Peirós''': Jorn, 2003)
La requeste faicte et baillée par les dames de la Ville de Tolose (1555), text en francès i occità, edició crítica a cura de Jean-François Courouau i Philippe Gardy, col·lecció Interlangues. Textes (Tolosa: Presses universitaires du Mirail-Toulouse, 2003)
"Robert Lafont, poeta cerdan. Una lectura occitana dau poeta de Sallagosa", dins Col·loqui Jordi Pere Cerdà, Osseja-Llívia 28-30 de setembre de 2001: Actes, a cura de Cinto Carrer (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004) p. 184-193. (en occità)
etc.

Estudis o assaig escrit en occità o francès i traduït al català o escrit en català:

Teatre català del Rosselló, segles XVII-XIX, volum 2, a cura de Felip Gardy, Enric Prat i Pep Vila (Barcelona: Curial Edicions, 1989)
Teatre català del Rosselló, segles XVII-XIX. Lo judici de Paris, pastor (segle XVIII) a cura de Felip Gardy, Enric Prat i Pep Vila (Barcelona: Curial Edicions, 1992)
"Cinquanta anys de poesia occitana (1940-1990)", traducció (del francès? de l'occità?) de Jordi Puntí, dins Reduccions, revista de poesia, números 50-51, 1991.^[7]^[8]

Vingt ans de littérature d'expression occitane 1968 - 1988, Philippe Gardy, François Pic (Montpeller: Association internationale d'études occitanes, Section française, 1990), 123 p. (en francès)
Donner sa langue au diable: vie, mort et transfiguration d'Antoine Verdié, Bordelais (Montpeller: Association internationale d'études occitanes, Section française, 1990), 268 p.
Max Rouquette: Actes du colloque international, actes d'un col·loqui sobre Max Roqueta (Montpeller, Espace République, 8 octobre 1993). (en francès)
L'écriture occitane contemporaine (París: Harmattan, 1996), 290 p. (en francès)
La leçon de Nérac: du Bartas et les poètes occitans (1550-1650), (Bordeus: Presses Univ. de Bordeaux, 1999) 237 p. (en francès)
L'exil des origines: Renaissance littéraire et renaissance linguistique en pays de langue d'oc aux XIXe et XXe siècles, (Bordeus: Presses Univ. de Bordeaux, 2006) 226 p. (en francès)
etc.

Sobre ell s'ha escrit, entre d'altres:

Felip Gardy, lo poëta escondut: Actes del Collòqui de Montpelhièr a la Mediatèca Centrala d'Aglomeracion Émile Zola (1 de març de 2002), a cura de Joan-Claudi Forêt (Montpeller: Centre d'Estudis Occitans, 2003).