Pius de Pietrelcina

Pius de Pietrelcina, o
Pare Pius

Retrat del Padre Pio
Nom original	(it) Pio da Pietrelcina
Biografia
Naixement	Francesco Forgione 25 maig 1887 Pietrelcina (Regne d'Itàlia)
Mort	23 setembre 1968 (81 anys) San Giovanni Rotondo (Itàlia)
Sepultura	Església de Santa Maria delle Grazie (San Giovanni Rotondo)
Religió	Catolicisme
Activitat
Camp de treball	Església i catolicisme
Ocupació	sacerdot catòlic
Orde religiós	Caputxins
confessor
2002 - sant, nomenat per Joan Pau II
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	23 de setembre
Iconografia	Hàbit caputxí, amb barba; amb estigmes
Lloc web	padrepio.it

Pius de Pietrelcina, conegut com el Pare Pius, nascut Francesco Forgione, (Pietrelcina, 25 de maig de 1887 — San Giovanni Rotondo, 23 de setembre de 1968) fou un sacerdot catòlic italià canonitzat per l'Església catòlica. Encara en vida, va tenir una veneració popular de proporcions extraordinàries, sobretot per la seva capacitat per a sanar els malalts.

Biografia

El Pare Pius havia nascut a Pietrelcina, prop de Benevento, l'any 1887, un dels set fills de Grazio Forgione i Maria Giuseppa De Nunzio; va ser batejat l'endemà. De petit va demostrar una gran atracció per la religió i als quinze anys va entrar al noviciat de Morcone prenent el nom de "fra Pius". Va professar com a frare el 1907 i va ser ordenat prevere el 10 d'agost de 1910 a Benevento. Va fer estudis clàssics i de filosofia. Va rebre els estigmes de la Passió al seu cos. Va entendre que la seva missió era alleujar el sofriment del poble de Déu. Lliurat al ministeri de la confessió, mirava d'acomplir-la i d'alliberar els fidels del diable, a qui anomenava "barba blava". Va construir un hospital, anomenat "Casa Alleugeriment del Sofriment". Va ser acusat, des d'alguns sectors de l'Església, de frau i populisme entre els fidels. Després de la Primera Guerra Mundial, va crear, a demanda del Papa, uns grups d'oració, els Grups d'Oració del Pare Pius, que van multiplicar-se per tot Itàlia i la resta del món. En morir el pare, n'hi havia 726 amb 68.000 membres i, el març de 1976 passaven de 1.400 grups amb més de 150.000 membres. En complir-se els 50 anys de la creació d'aquests grups, va morir la matinada del 23 de setembre de 1968.

• 
  El pare Pius amb els estigmes
• 
  Estàtua a San Stanislao de Roma
• 
  L'estàtua a l'Església de Santa Gertrudis de Fruitera, Eivissa

Senyals miraculosos

Entre els senyals miraculosos que presentà, hi ha els estigmes, que va tenir durant cinquanta anys, entre el 20 de setembre de 1918 i el 23 de setembre de 1968), a més del do de la bilocació. Entre els miracles, el guariment del nen Matteo Pio Colella, de San Giovanni Rotondo. Entre els relats de bilocació, hi ha l'explicat per Luigi Orione, també proclamat sant. Deia que el 1925, quan era al Vaticà durant les celebracions per la canonització de Santa Teresa de Lisieux, el pare Pius va aparèixer davant seu. Segons el testimoni d'altres persones, el pare no havia sortit mai del seu convent des que hi havia entrat el 1918.

Acusació de frau

Al llibre Padre Pio: miracoli e política alla Italia del secolo XX, l'historiador Sergio Luzzatto acusa el pare Pius d'haver adquirit d'amagat grans quantitats d'àcid carbòlic, que hauria fet servir per a fer-se les ferides, semblants a les de Crist, a les mans. Això no obstant, les ferides provocades per àcid no sagnen, ja que la substància corrosiva les cauteritza i n'impedeix l'hemorràgia; en canvi, els estigmes del caputxí sagnaven en gran quantitat constantment, sobretot quan deia la missa. Sembla, al contrari, que l'àcid va ser adquirit per a netejar i cauteritzar les ferides.

• 
  Església dels caputxins (esquerra) i santuari de S. Maria delle Grazie, amb la tomba del sant
• 
  El cos incorrupte del sant exposat a la veneració pública
• 
  Casa Alleujament del Sofriment, a S. Giovanni Rotondo, fundada pel sant

Veneració

Ja abans de morir era tingut com a sant per molts fidels, que pelegrinaven fins al convent de San Giovanni Rotondo per a veure'l. El procés de canonització va començar amb el nihil obstat de 29 de novembre de 1982. El 20 de març de 1983 va iniciar-se el procés diocesà; el 21 de gener de 1990 fou proclamat venerable, beat el 2 de maig de 1999 i sant el 16 de juny de 2002, pel papa Joan Pau II. La seva festa litúrgica és el dia 23 de setembre. El cos del pare Pius va ser exhumat el 20 d'abril de 2008 i col·locat en exposició pública a la cripta de l'església de Santa Maria delle Grazie, a San Giovanni Rotondo, com a part de les commemoracions dels 40 anys de la seva mort.

Bibliografia

• Padre Pio - Crucificado por amor = 4915 (Silvana Cobucci Leite - 2001 - Loyola)
• Padre Pio - O São Francisco de nosso tempo (Luigi Peroni - 1998 - Paulinas)
• I miracoli di Padre Pio (Renzo Allegri - 1995)
• Periziapsichiatrica su Padre Pio (L.Cancrini - Publicado na revista 'Micromega' - 1999)
• Beato impostore. Controstoria di Padre Pio (Mario Guarino - 1999)
• Padre Pio - Milagres e Política na Itália do Século XX (Sérgio Luzzatto - 2007)

Enllaços externs

• Portal oficial del Pare Pius
• Radio i televisió Padre Pio
• Dibuixos animats Padre Pio