Plantilla:Oganessó
Aparença
Oganessó | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
118Og
| |||||||||||||
| |||||||||||||
Aspecte | |||||||||||||
Desconegut | |||||||||||||
Propietats generals | |||||||||||||
Nom, símbol, nombre | oganessó, Og, 118 | ||||||||||||
Grup, període, bloc | 18, 7, p | ||||||||||||
Pes atòmic estàndard | [294] | ||||||||||||
Configuració electrònica | [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p6[1] (predicció) 2, 8, 18, 32, 32, 18, 8 (predicció)[1] | ||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||
Fase | Sòlid (predicció) | ||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
13,65 (predicció)[2] g·cm−3 | ||||||||||||
Punt d'ebullició | 350 ± 30 (extrapolació)[1] K, 80 ± 30 °C | ||||||||||||
Punt crític | 439 (extrapolació)[3] K, 6,8[3] MPa | ||||||||||||
Entalpia de fusió | 23,5 (extrapolació)[3] kJ·mol−1 | ||||||||||||
Entalpia de vaporització | 19,4 (extrapolació)[3] kJ·mol−1 | ||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||
Estats d'oxidació | −1 (predicció),[4] 0, +2[5], +4[5], +6[4] | ||||||||||||
Energies d'ionització | 1a: 75 ± 155 (extrapolació)[1] kJ·mol−1 | ||||||||||||
2a: 1,450 (extrapolació)[6] kJ·mol−1 | |||||||||||||
Radi atòmic | 152 (predicció)[2] pm | ||||||||||||
Radi covalent | 157 (predicció)[7] pm | ||||||||||||
Miscel·lània | |||||||||||||
Nombre CAS | 54144-19-3[8] | ||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||
Article principal: Isòtops de l'oganessó | |||||||||||||
|
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Nash, 2005, p. 3.493–3.500.
- ↑ 2,0 2,1 «Moskowium». Apsidium.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Eichler, R.; Eichler, B. Thermochemical Properties of the Elements Rn, 112, 114, and 118. Paul Scherrer Institut.
- ↑ 4,0 4,1 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss, Norman M.; Edelstein; Fuger, Jean. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724. ISBN 1-4020-3555-1.
- ↑ 5,0 5,1 Kaldor, Uzi; Wilson, Stephen. Theoretical Chemistry and Physics of Heavy and Superheavy Elements. Springer, 2003, p. 105. ISBN 140201371X.
- ↑ Seaborg, Glenn Theodore. Modern Alchemy. World Scientific, 1994, p. 172. ISBN 9810214405.
- ↑ Chemical Data. Oganesson - Og, Royal Chemical Society
- ↑ «Oganesson». WebElements Periodic Table.
- ↑ Oganessian, Iu. Ts.; Utyonkov, V.K.; Lobanov, Yu.V.; Abdullin, F.Sh.; Polyakov, A.N.; Sagaidak, R.N.; Shirokovsky, I.V.; Tsyganov, Yu.S.; Voinov, Yu.S.; Gulbekian, G.G.; Bogomolov, S.L.; B. N. Gikal, A. N. Mezentsev, S. Iliev; Subbotin, V.G.; Sukhov, A.M.; Subotic, K; Zagrebaev, V.I.; Vostokin, G.K.; Itkis, M. G.; Moody, K.J; Patin, J.B.; Shaughnessy, D.A.; Stoyer, M.A.; Stoyer, N.J.; Wilk, P.A.; Kenneally, J.M.; Landrum, J.H.; Wild, J.H.; and Lougheed, R.W. «Synthesis of the isotopes of elements 118 and 116 in the 249Cf and 245Cm+48Ca fusion reactions». Physical Review C, 74, 4, 09-10-2006, pàg. 044602. Bibcode: 2006PhRvC..74d4602O. DOI: 10.1103/PhysRevC.74.044602.