Iauanauàs
Tipus | pobles indígenes |
---|---|
Població total | > 1 miler[1] |
Llengua | llengües pano i portuguès |
Geografia | |
Originari de | Acre (Brasil) |
Estat | Brasil, Perú i Bolívia |
Regions amb poblacions significatives | |
Brasil | 849 (any 2020) |
Perú | 324 (any 1993) |
Bolívia | 132 (any 2012) |
Els iauanauàs o yawanawás són un poble amerindi que habita en la regió amazònica compartida pel Brasil, Perú i Bolívia. El principal nucli de població es troba a la Terra Indígena del Riu Gregório, al municipi brasiler de Tarauacá (estat d'Acre).[1] La llengua pròpia és el iauanauà.[2]
Origen
[modifica]La formació ètnica del poble Iauanauà inclou altres pobles (o clans) de la família lingüística pano (també anomenada, genèricament, "Náwa"). El nom prové de la conjuntura dels mots yawa (pècari barbablanc) i nawá (poble).[1]
Societat
[modifica]Practiquen la caça, pesca i l'agricultura de subsistència. Cultiven principalment blat de moro, iuca, arròs i banana, a més de patata, papaia, pinya i canya de sucre. També es dediquen a activitats comercials, entre les quals es destaca la producció de bixa —que exporten per a la fabricació de cosmètics—[3] o d'oli de caoba. També produeixen mobles de fusta artesanals.[1]
El sistema de parentiu, que recorda als dels pobles dravidians, promou el matrimoni entre cosins creuats, fills de la germana del pare o del germà de la mare. Encara avui la parella segueix la regla d'uxorilocalitat (residència matrilocal), quan els matrimonis passen a viure prop de la família de la núvia.[4][5] Encara que actualment l'aspecte més destacable del xamanisme Iauanauà sigui la curació, en el passat les seves funcions estaven més diversificades i aconseguien altres aspectes de la cultura com la guerra o la cacera. Els principals rituals tradicionals dels Yawanawá són Uni i Rume, que inclouen cerimònies espirituals de purificació, reenergització i curació, emprant ayahuasca o rapè.[6] Les festes tenen una especial importància en la construcció de les relacions sociopolítiques que els Iauanauàs mantenen amb altres ètnies i entre ells mateixos. Quan les festes reuneixen diversos grups es dissol l'oposició entre ells emfatitzant-se aquella entre homes i dones i promovent les aliances a través d'unions matrimonials.[1]
Demarcació i ressorgiment
[modifica]La Terra Indígena Rio Gregório es va demarcar als anys vuitanta —la primera terra demarcada a l'Acre—[8] i va ser ampliada per la FUNAI a 182 mil hectàrees l'any 2007.[9]
Històricament, els iauanauàs van ser víctima del genocidi cultural practicat per l'home blanc, tant dels seringueiros (terratinents extractors de cautxú) com dels missioners evangèlics; que els negaven el dret a parlar la llengua pròpia i només ensenyaven el portuguès i la fe cristiana. Als anys noranta, Biraci Brasil Yawanawá va passar a ser-ne el capitost; va fer fora els religiosos i va fer construir una escola per recuperar la transmissió de l'idioma iauanauà i les tradicions ancestrals. Mentre que, poc abans de la demarcació, la població era de 120 habitants, a començaments de la dècada del 2020 ja havia arribat al miler de persones.[10]
El retrobament amb les tradicions no ha significat l'aïllament del poble, ans al contrari. S'han signat acords comercials (com el de la venda de bixa a la multinacional estatunidenca Aveda), es permeten visites etnoturístiques i inclús s'han instal·lat antenes wifi que permeten l'ús de telèfons intel·ligents a les aldees. Els iauanauàs han fet un pas endavant pel que fa a la situació de les dones dintre de la comunitat, que han assolit llocs de lideratge que fins fa poc els eren prohibits, com ara la posició de xaman.[4][8][10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Yawanawá». Povos Indígenas no Brasil. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ «Yawanawa | Língua» (en portuguès brasiler). Museu do Índio. Arxivat de l'original el 2024-06-25.
- ↑ «Questão indígena: Urucum transforma vida de comunidade» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 26-11-2000. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Thalji, Nadia Khalil; Yakushko, Oksana «Indigenous Women of the Amazon Forest: The Woman Shaman of the Yawanawa Tribe» (en anglès). Women & Therapy, 41, 1-2, 03-04-2018, pàg. 131–148. Arxivat de l'original el 2022-07-22. DOI: 10.1080/02703149.2017.1330916. ISSN: 0270-3149 [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ Barúa, Guadalupe «Alianzas y proximidad social» ( PDF) (en castellà). Runa, XXI, 1994, pàg. 53-70. ISSN: 0325-1217.
- ↑ de Almeida Gdowski Bomfim, Virgilio «Chamanismo, relaciones interétnicas y revitalización cultural entre los Yawanawa». Revista del CESLA: International Latin American Studies Review, 24, 31-12-2019, pàg. 131–152. DOI: 10.36551/2081-1160.2019.24.131-152.
- ↑ Vinnya, Aldaiso Luiz. Ochoa, Maria Luiza Pinedo. Teixeira, Gleyson de Araújo. (Orgs.). Costumes e Tradições do Povo Yawanawá ( PDF) (en portuguès). Rio Branco: Comissão Pró-Índio do Acre / Organização dos Professores Indígenas do Acre, 2006, p. 123-129. Arxivat 2024-09-07 a Wayback Machine.
- ↑ 8,0 8,1 Freitas Honorato, Bruno Eduardo; Silva Saraiva, Luiz Alex «Turismo étnico y dinámica cultural en la tierra indígena de Rio Gregório – Acre, Brasil» (en castellà). Estudios y perspectivas en turismo, 28, 2, 2019, pàg. 465–485. ISSN: 0327-5841.
- ↑ «Terra Indígena Rio Gregório» (en portuguès brasiler). Terras Indígenas no Brasil. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 10,0 10,1 Wanick Salgado, Lélia. Amazônia. Sebastião Salgado ( PDF) (en portuguès brasiler). Rio de Janeiro: Museu do Amanhã - Ministeri de Turisme del Brasil, p. 69.
Bibliografia complementària
[modifica]- Astete, Alvaro Díez. «Etnoregión Amazonía Norte». A: Compendio de etnias indígenas y ecoregiones: Amazonía, Oriente y Chaco (en castellà). Plural editores, 2011, p. 127-ss. ISBN 978-99954-1-383-5.
- Pérez-Gil, Laura «O sistema médico Yawanáwa e seus especialistas: cura, poder e iniciação xamânica» (en portuguès). Cadernos de Saúde Pública, 17, 3-2001, pàg. 333–344. DOI: 10.1590/S0102-311X2001000200008. ISSN: 0102-311X.
- Waddington, May. «Incorporação de uma nova atividade comercial em uma comunidade indígena Yawanawa». A: Anderson, Anthony; Clay, Jason (orgs.). Esverdeando a Amazônia: comunidades e empresas em busca de práticas para negócios sustentáveis (en portuguès brasiler). Brasília: Editora Peirópolis, 2002, p. 53-66. ISBN 978-85-85663-89-6.