Vés al contingut

Iauanauàs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Poble iauanauà)
Infotaula grup humàIauanauàs
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població total> 1 miler[1]
Llenguallengües pano i portuguès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deAcre (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Perú i Bolívia Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Brasil Brasil849 (any 2020)
Perú Perú324 (any 1993)
Bolívia Bolívia132 (any 2012)

Els iauanauàs o yawanawás són un poble amerindi que habita en la regió amazònica compartida pel Brasil, Perú i Bolívia. El principal nucli de població es troba a la Terra Indígena del Riu Gregório, al municipi brasiler de Tarauacá (estat d'Acre).[1] La llengua pròpia és el iauanauà.[2]

Origen

[modifica]

La formació ètnica del poble Iauanauà inclou altres pobles (o clans) de la família lingüística pano (també anomenada, genèricament, "Náwa"). El nom prové de la conjuntura dels mots yawa (pècari barbablanc) i nawá (poble).[1]

Societat

[modifica]

Practiquen la caça, pesca i l'agricultura de subsistència. Cultiven principalment blat de moro, iuca, arròs i banana, a més de patata, papaia, pinya i canya de sucre. També es dediquen a activitats comercials, entre les quals es destaca la producció de bixa —que exporten per a la fabricació de cosmètics—[3] o d'oli de caoba. També produeixen mobles de fusta artesanals.[1]

El sistema de parentiu, que recorda als dels pobles dravidians, promou el matrimoni entre cosins creuats, fills de la germana del pare o del germà de la mare. Encara avui la parella segueix la regla d'uxorilocalitat (residència matrilocal), quan els matrimonis passen a viure prop de la família de la núvia.[4][5] Encara que actualment l'aspecte més destacable del xamanisme Iauanauà sigui la curació, en el passat les seves funcions estaven més diversificades i aconseguien altres aspectes de la cultura com la guerra o la cacera. Els principals rituals tradicionals dels Yawanawá són Uni i Rume, que inclouen cerimònies espirituals de purificació, reenergització i curació, emprant ayahuasca o rapè.[6] Les festes tenen una especial importància en la construcció de les relacions sociopolítiques que els Iauanauàs mantenen amb altres ètnies i entre ells mateixos. Quan les festes reuneixen diversos grups es dissol l'oposició entre ells emfatitzant-se aquella entre homes i dones i promovent les aliances a través d'unions matrimonials.[1]

Demarcació i ressorgiment

[modifica]
Els iauanauàs són reconeguts per l'habilitat en l'art plomari.[7]

La Terra Indígena Rio Gregório es va demarcar als anys vuitanta —la primera terra demarcada a l'Acre—[8] i va ser ampliada per la FUNAI a 182 mil hectàrees l'any 2007.[9]

Històricament, els iauanauàs van ser víctima del genocidi cultural practicat per l'home blanc, tant dels seringueiros (terratinents extractors de cautxú) com dels missioners evangèlics; que els negaven el dret a parlar la llengua pròpia i només ensenyaven el portuguès i la fe cristiana. Als anys noranta, Biraci Brasil Yawanawá va passar a ser-ne el capitost; va fer fora els religiosos i va fer construir una escola per recuperar la transmissió de l'idioma iauanauà i les tradicions ancestrals. Mentre que, poc abans de la demarcació, la població era de 120 habitants, a començaments de la dècada del 2020 ja havia arribat al miler de persones.[10]

El retrobament amb les tradicions no ha significat l'aïllament del poble, ans al contrari. S'han signat acords comercials (com el de la venda de bixa a la multinacional estatunidenca Aveda), es permeten visites etnoturístiques i inclús s'han instal·lat antenes wifi que permeten l'ús de telèfons intel·ligents a les aldees. Els iauanauàs han fet un pas endavant pel que fa a la situació de les dones dintre de la comunitat, que han assolit llocs de lideratge que fins fa poc els eren prohibits, com ara la posició de xaman.[4][8][10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Yawanawá». Povos Indígenas no Brasil. [Consulta: 10 desembre 2024].
  2. «Yawanawa | Língua» (en portuguès brasiler). Museu do Índio. Arxivat de l'original el 2024-06-25.
  3. «Questão indígena: Urucum transforma vida de comunidade» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 26-11-2000. [Consulta: 10 desembre 2024].
  4. 4,0 4,1 Thalji, Nadia Khalil; Yakushko, Oksana «Indigenous Women of the Amazon Forest: The Woman Shaman of the Yawanawa Tribe» (en anglès). Women & Therapy, 41, 1-2, 03-04-2018, pàg. 131–148. Arxivat de l'original el 2022-07-22. DOI: 10.1080/02703149.2017.1330916. ISSN: 0270-3149 [Consulta: 10 desembre 2024].
  5. Barúa, Guadalupe «Alianzas y proximidad social» ( PDF) (en castellà). Runa, XXI, 1994, pàg. 53-70. ISSN: 0325-1217.
  6. de Almeida Gdowski Bomfim, Virgilio «Chamanismo, relaciones interétnicas y revitalización cultural entre los Yawanawa». Revista del CESLA: International Latin American Studies Review, 24, 31-12-2019, pàg. 131–152. DOI: 10.36551/2081-1160.2019.24.131-152.
  7. Vinnya, Aldaiso Luiz. Ochoa, Maria Luiza Pinedo. Teixeira, Gleyson de Araújo. (Orgs.). Costumes e Tradições do Povo Yawanawá ( PDF) (en portuguès). Rio Branco: Comissão Pró-Índio do Acre / Organização dos Professores Indígenas do Acre, 2006, p. 123-129.  Arxivat 2024-09-07 a Wayback Machine.
  8. 8,0 8,1 Freitas Honorato, Bruno Eduardo; Silva Saraiva, Luiz Alex «Turismo étnico y dinámica cultural en la tierra indígena de Rio Gregório – Acre, Brasil» (en castellà). Estudios y perspectivas en turismo, 28, 2, 2019, pàg. 465–485. ISSN: 0327-5841.
  9. «Terra Indígena Rio Gregório» (en portuguès brasiler). Terras Indígenas no Brasil. [Consulta: 10 desembre 2024].
  10. 10,0 10,1 Wanick Salgado, Lélia. Amazônia. Sebastião Salgado ( PDF) (en portuguès brasiler). Rio de Janeiro: Museu do Amanhã - Ministeri de Turisme del Brasil, p. 69. 

Bibliografia complementària

[modifica]