Portal:Corona d'Aragó
Viquiportal de la Corona d'Aragó
| ||
|
| ||
| Directori | ||
| ||
| Art de la Corona d'Aragó | Categories | |
|---|---|---|
 L'escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el segle xvi, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V La major part de l'escultura va ser feta per artistes forans italians o bé arribats de la resta de la península. Entre els provinents d'Itàlia destaca Giovanni Merliano da Nola i el florentí Juan de Moreto, i el burgalès Bartolomé Ordóñez, format a Itàlia, autor de les mampares per a l'accés al cadiratge del cor i del rerecor de la catedral de Barcelona entre els anys 1515 fins a la seva mort el 1520; al seu taller van treballar artistes d'origen italià: Simón de Bellalana, Vitorio Cogono, Juan Florentino i el flamenc Joan Petit Monet. Després de la defunció d'Ordóñez, l'aragonès Pedro Villar es va fer càrrec de l'acabament dels treballs del rerecor de la catedral, i tot i tenir personalment una clara influència de Damià Forment, va haver de realitzar aquesta obra amb l'obligació que s'imposava al seu contracte, és a dir, de «fer-la a la màxima semblança per a l'harmonització amb els relleus realitzats per Ordóñez».
|
Categories[modifica]
| |
| Article destacat | Imatge del mes | |
 Joan I el Caçador,[1] dit també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó[2]) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan;[3] en llatí: Johannes.[4] Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-87). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.[5] Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el futur rei Martí I l'Humà, nascut l'any 1356.
|
 
| |
| Sabíeu que... | Com podeu contribuir-hi | |
 ... Agnès de Poitiers es va casar amb Ramir II d'Aragó, el Monjo a la Catedral de Jaca en 1135, i fruit d'aquesta unió va néixer un any després la reina Peronella? Agnès ja havia estat casada, i la seva comprovada fertilitat va ser tinguda en compte per a aquest segon matrimoni. No obstant això, sembla ser que va tornar al Poitou poc després de donar a llum, i es va retirar a l'Abadia de Fontevraud, on hi va morir. |
Articles per començar[modifica]Articles per ampliar[modifica] | |
| Viquiportals | ||
| Altres wikis relacionades amb Corona d'Aragó | ||
- ↑ Vegeu: Numeració del Casal d'Aragó
- ↑ Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó
- ↑ Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
- ↑ Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes:: Arxiu Jaume I
- ↑ Com a rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló, i de Cerdanya