La guerra és un estat de conflicte entre dues o més societats humanes, les quals s'enfronten de manera organitzada amb la finalitat de, o bé destruir la força enemiga, o bé capturar els seus recursos.
La guerra es pot desenvolupar simultàniament en un o diversos gran escenaris geogràfics continentals anomenats teatre d'operacions. En cadascun d'aquests teatres d'operacions hi pot haver un o més fronts de guerra. En cadascun d'aquests fronts de guerra geogràfics es poden desenvolupar al llarg del temps una o més campanyes militars. Les campanyes militars estan formades pel conjunt d'accions bèl·liques que, segons la seva envergadura i tipologia, es poden qualificar com a batalles, combats o setges.
Una batalla és un conjunt de combats entre dos o més contendents en què cadascun d'ells intenta derrotar l'oponent, i normalment es poden definir amb precisió en termes d'espai, temps i acció duta a terme.
Les guerres i les campanyes militars són guiades per l'estratègia, mentre que les batalles són les fases on s'empra la tàctica. L'estratega alemany Karl von Clausewitz manifestà que «l'ús de batalles per guanyar al final la guerra» era l'essència de l'estratègia.
El 1285, Felip III l'Ardit decidí envair Catalunya amb un gran exèrcit, al qual el Papa Martí IV donà la consideració de croats, per a donar suport al seu cosí Carles I d'Anjou en conflicte amb la Corona d'Aragó pel tron de Sicília. El Rei de Mallorca, Jaume el Just, també li donava suport. Pere el Gran havia ofès els nobles a causa del seu vigorós exercici de l'autoritat reial, rebent escàs suport per la seva part. Això no obstant, les atrocitats comeses pels invasors aixecaren les ciutats i el camp en contra d'ells.
La frase A partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó fou dita per Roger de Llúria, per tal d'indicar el domini de la Corona d'Aragó a la Mediterrània l'any 1285.
