Vés al contingut

Principat d'Antioquia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Príncep d'Antioquia)
Principatus Antiochenus
Principat d'Antioquia
←
1098 – 1268 →

Escut de Principat d'Antioquia

Escut

Ubicació de {{{common_name}}}
Informació
CapitalAntioquia de l'Orontes
Altres idiomesFrancès, italià, grec, àrab
ReligióEsglésia catòlica, església ortodoxa grega, Església Ortodoxa Siríaca, islam, judaisme
Període històric
Primera Croada1098
Conquesta del principat per Bàybars I1268
Política
Forma de governMonarquia

El Principat d'Antioquia (llatí: Principatus Antiochiae; francès: Principauté d'Antioche) fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada. Va perdurar fins a l'any 1144.

Antecedents

[modifica]
Article principal: Primera Croada
L'Orient Pròxim el 1135, amb els estats croats en tons verds.

El 1095, el nou papa Urbà II va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaçaments religiosos a Palestina i ajudar l'emperador romà d'Orient, Aleix I Comnè, a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia central i Pèrsia. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perdó de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs de les seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofred i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament, comprometent-se a retornar algunes terres a l'emperador romà d'Orient. La primavera de 1097 els croats van marxar cap a la guerra.

Durant la campanya croada cap a Jerusalem es va aconseguir repel·lir les forces seljúcides a la batalla de Dorilèon, i el 1098 es va assetjar Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador romà d'Orient quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre. Bohemon de Tàrent, que havia estat el primer a entrar a Antioquia reclamava la ciutat per a ell, i va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia.

Caiguda

[modifica]

El 1268 Bàybars I es va apoderar de Jaffa i del castell de Beaufort defensat per l'Orde del Temple i després va pujar en direcció nord cap al Principat i va posar setge a Antioquia. El 18 de maig les tropes del soldà van obrir una bretxa a les muralles per on van aconseguir entrar els mamelucs en massa apoderant-se de la capital. Amb la caiguda de la gran ciutat, que s'havia mantingut més de 160 anys com a capital franca, Bohemon VI va veure el seu títol rebaixat al de comte.

Convertida Latakia en la darrera fortalesa de l'extint principat, i governada des del comtat de Trípoli, el 22 de març de 1287, les seves defenses es van malmetre pels efectes d'un terratrèmol, i Qalàwun va aprofitar l'oportunitat per conquerir-la el 20 d'abril, ja que no estava coberta per les treves amb els llatins.[1]

Llista de prínceps d'Antioquia

[modifica]
Prínceps titulars d'Antioquia 1268-1457

Referències

[modifica]
  1. ↑ Nicolle, David; Turner, Graham. Acre 1291: Bloody Sunset of the Crusader States (en anglès), p. 15-16. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Principat d'Antioquia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Principat_d%27Antioquia&oldid=34228678»