Vés al contingut

President del Govern de les Illes Balears

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: President de les Illes Balears)
Infotaula de càrrec políticPresident del Govern de les Illes Balears
TitularMargalida Prohens Rigo Modifica el valor a Wikidata
des del 6 juliol 2023 Modifica el valor a Wikidata
TractamentMolt Honorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Residènciaedifici del Consolat de Mar Modifica el valor a Wikidata
Nomenat perParlament de les Illes Balears i monarca d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióIlles Balears Modifica el valor a Wikidata
InstitucióGovern de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Mandat4 anys Modifica el valor a Wikidata
Creació24 de juliol de 1978
Salari69.084,68 euros Modifica el valor a Wikidata
Suplentvicepresident del Govern de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Llistallista de presidents del Govern de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata

El president del Govern de les Illes Balears és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a pròpies de la Comunitat Autònoma, juntament amb el Parlament, el Govern, els Consells insulars, els municipis i entitats locals, el Consell Consultiu de les Illes Balears, el Consell Audiovisual de les Illes Balears, i el Consell Econòmic i Social. Aquest càrrec té el títol de president de la comunitat autònoma, és elegit pel Parlament de les Illes Balears i nomenat pel rei. A més, nomena els membres del Govern i en dirigeix i coordina la seva acció, a la vegada que exerceix la màxima representació de les Illes Balears.

El càrrec es va crear el 1978 amb la instauració del Consell General Interinsular, òrgan preautonòmic de les Illes Balears, i adquireix la seva forma definitiva el 1983 amb l'aprovació i entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de 1983. Actualment ocupa el càrrec Margalida Prohens Rigo (PP) des del 6 de juliol de 2023.

Antecedents

[modifica]

Diputació provincial

[modifica]

Les diputacions provincials van tenir el seu origen a les Corts de Cadis l'any 1812, encara que el regnat absolutista de Ferran VII va fer que no s'establissin fins al 1833, coincidint amb la divisió provincial de Javier de Burgos. La diputació provincial substituïa l'audiència, òrgan creat arran dels Decrets de Nova Planta amb atribucions polítiques i militars. La diputació era un organisme d'administració local amb escasses competències en matèria de cultura, beneficència i obres públiques. Estava formada per un nombre determinat de diputats, elegits de manera indirecta en funció de la composició dels consistoris municipals de la província, d'entre els quals s'elegia al president de la Diputació.

La creació de les diputacions provincials ha d'enquadrar-se en el desenvolupament de l'estat liberal decimonònic, centralitzat i uniforme.[1] En aquest sentit, és ressenyable que mentre en zones amb identitat pròpia, la divisió provincial va suposar una fragmentació del territori — Catalunya i Galícia van quedar dividides en quatre províncies, els regnes de València i d'Aragó en tres províncies, etc. — en el cas balear va implicar un doble centralisme, ja que es van concentrar tots els poders a Mallorca i van desaparèixer les tradicionals delegacions que hi havia hagut, pràcticament des de l'Edat Mitjana, a Menorca i Eivissa. Aquesta conjuntura es reflectiria durant la redacció de l'Estatut d'Autonomia a l'hora de dissenyar la composició del parlament autonòmic, entre els partidaris d'una representació proporcional a la població i els defensors d'una representació equitativa entre Mallorca i la resta d'illes.[2]

La Diputació Provincial de Balears va tenir la seu al Palau Reial, situat al carrer homònim de Palma, i on té la seu des de la Transició el Consell Insular de Mallorca. La diputació va continuar existint fins al 1979, any en què totes les seves competències van ser transmeses als consells insulars, encara que jurídicament no seria dissolta de manera definitiva fins a la formació del primer Govern balear el 1983.[3]

Consell General Interinsular

[modifica]

La Constitució espanyola de 1978 preveia l'organització de l'estat en comunitats autònomes. Les diferents regions i les nacionalitats històriques podrien accedir a l'autonomia mitjançant dues vies; l'anomenada via ràpida (article 151) i l'anomenada via lenta o comuna (article 143). Durant el procés d'assoliment, la província o les províncies podien sol·licitar al Congrés dels Diputats el règim de preautonomia, com a període de transició des del centralisme cap a l'autogovern. El 13 de juny de 1978 es va constituir per reial decret el Consell General Interinsular, òrgan preautonòmic per a les Illes Balears que va substituir la Diputació Provincial de Balears[a] i que posseïa algunes competències molt bàsiques en matèria d'higiene i cultura, encara que la seva funció principal era la de redactar un estatut d'autonomia per a l'arxipèlag. L'1 de març de 1983 va entrar en vigor l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, per la qual cosa va desaparèixer el Consell General Interinsular i va ser succeït pel Govern Balear.[4]

Durant els cinc anys en què va existir la institució, dues persones la van presidir, tots dos d'Unió de Centre Democràtic (UCD). El primer, Jeroni Albertí, va dimitir el 1982 per centrar els seus esforços en la creació d'un partit regionalista i d'ideologia centrista, la futura Unió Mallorquina (UM).[5] Va ser succeït pel fins aleshores vicepresident, el menorquí Francesc Tutzó; durant el mandat les Corts Generals van aprovar l'estatut d'autonomia de les Illes Balears. Tutzó va romandre al càrrec fins al juny de 1983, quan després de les eleccions autonòmiques d'aquell any es va constituir el primer govern de la història autonòmica de les Illes Balears.[6]

Llista dels presidents

[modifica]

Consell General Interinsular (institució preautonòmica)

Fotografia Nom
(Naixement–Mort) 		Mandat Partit Gabinet Legislatura
Inici mandat Fi mandat Dies
1 Jeroni Albertí i Picornell
(1927-) 		24 de juliol de 1978 27 de setembre de 1982 1526 UCD Albertí
UCD-PSIB-PSOE-AP 		Preautonòmica
2 Francesc Tutzó Bennàsar
(1940-) 		27 de setembre de 1982 10 de juny de 1983 256 UCD/ind. Tutzó
UCD-PSIB-PSOE-AP

Govern de les Illes Balears (període autonòmic)

Fotografia Nom
(Naixement–Mort) 		Mandat Partit Gabinet Legislatura
Inici mandat Fi mandat Dies
1 Gabriel Cañellas i Fons
(1941-) 		10 de juny de 1983 1 d'agost de 1995 4435 AP/PP Cañellas I
AP 		I
Cañellas II
AP/PP-UM 		II
Cañellas III
PP-UM 		III
Cañellas IV
PP 		IV
2 Cristòfol Soler i Cladera
(1956-) 		1 d'agost de 1995 18 de juny de 1996 322 PP Soler
PP
3 Jaume Matas i Palou
(1956-)
(Primer mandat) 		18 de juny de 1996 27 de juliol de 1999 1134 PP Matas I
PP
4 Francesc Antich Oliver
(1958-)
(Primer mandat) 		27 de juliol de 1999 27 de juny de 2003 1431 PSIB-PSOE Antich I
PSIB-PSOE-PSM-EN-EU-Verds 		V
5 Jaume Matas i Palou
(1956-)
(Segon mandat) 		27 de juny de 2003 6 de juliol de 2007 1470 PP Matas II
PP 		VI
6 Francesc Antich Oliver
(1958-)
(Segon mandat) 		6 de juliol de 2007 18 de juny de 2011 1443 PSIB-PSOE Antich II
PSIB-PSOE-UM-BLOC 		VII
7 José Ramón Bauzà Díaz
(1970-) 		18 de juny de 2011 30 de juny de 2015 1473 PP Bauzà
PP 		VIII
8 Francina Armengol Socías
(1971-) 		30 de juny de 2015 19 de juny de 2023 2911 PSIB-PSOE Armengol
PSIB-MÉS-MpM 		IX
Armengol II
PSIB-MÉS-Unidas Podemos 		X
9 Mae de la Concha García-Mauriño
(1954-)
(interina) 		19 de juny de 2023 6 de juliol de 2023 17 Unides Podem Armengol II
PSIB-MÉS-Unidas Podemos 		X
10 Margalida Prohens Rigo
(1982-) 		6 de juliol de 2023 Actualitat 516 PP Prohens
PP 		XI

Notes

[modifica]
  1. ↑ Al llarg de la seva existència, el nom de la institució va variar entre la Diputació Provincial de les Balears, Diputació Provincial de les Balears, Diputació Provincial de les Illes Balears i fins i tot Diputació Provincial de Palma de Mallorca.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Piña Homs, 1979, p. 12-19.
  2. ↑ Casasnovas, Ginard, p. 76.
  3. ↑ «Real Decreto 1709/1979, de 8 de junio, por el que se aprueban normas para la distribución de las competencias de la Diputación Provincial de Baleares a los Consejos Insulares y Consejo General Interinsular de Baleares» (en castellà) p. 16290–16291. Ministeri d'Administració Territorial. [Consulta: 7 novembre 2022].
  4. ↑ Serra Busquets, 2004, p. 396-408.
  5. ↑ Oliver Campins, Antoni. «Jeroni Albertí Picornell (Banyalbufar, 1927)» p. 72. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Arxivat de l'original el 8 març 2018.
  6. ↑ Casanovas, Ginard, p. 76-77.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=President_del_Govern_de_les_Illes_Balears&oldid=34033377»