Pseudomertieïta
Pseudomertieïta | |
---|---|
Fórmula química | Pd₁₁(Sb,As)₄ |
Epònim | John Beaver Mertie |
Localitat tipus | placer de platí de Fox Gulch, Goodnews Bay, Bethel Borough, Alaska, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > aliatges |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AC.15b |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.15b |
Dana | 2.16.1.1 |
Heys | 3.12.38 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 15,04Å; c = 22,41Å |
Color | groc rogenc |
Duresa (Mohs) | 5,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Impureses comunes | Cu |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA1971-016 |
Any d'aprovació | 1973 |
Símbol | Pmet |
Referències | [1] |
La pseudomertieïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del geòleg nord-americà John Beaver Mertie, Jr. (1888-1980). Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava mertieïta-I, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]
Característiques
[modifica]La pseudomertieïta és un sulfur de pal·ladi, arsènic i antimoni, de fórmula química Pd₁₁(Sb,As)₄. Cristal·litza en el sistema hexagonal, possiblement monoclínic pseudohexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És dimorfa de la isomertieïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1973 al placer de platí de Fox Gulch, a Goodnews Bay (Alaska, Estats Units). També se n'ha trobat a Finlàndia, Marroc, Noruega, Rússia i Sud-àfrica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: or, cromita, laurita, mertieïta-II i aliatges de platí, iridi i osmi.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Mertieite-I» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ «Mertieite-I» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 1r febrer 2016].