Rànids
(S'ha redirigit des de: Rànid)
Ranidae  | |
|---|---|
 Rana ridibunda | |
| Període | |
Cretaci inferior – actualitat
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Anura |
| Superfamília | Ranoidea |
| Família | Ranidae Rafinesque, 1814 |
.svg){kind=icon}
Els rànids (Ranidae) són una família de granotes del subordre dels neobatracis que ocupa tota la Terra llevat d'Austràlia i de l'Antàrtida.
Característiques
[modifica]- La cintura pectoral és firmisterna, és a dir, amb els ossos epicoracoïdals soldats i, per tant, fixa.
- Les mandíbules són dentades, la pupil·la horitzontal i l'amplexus axil·lar.
- Molt variables tant per la mida com per la forma de vida.
- Tenen les potes posteriors molt desenvolupades i proveïdes d'una gran membrana interdigital que denuncia els seus costums aquàtics.
Evolució
[modifica]Els Ranidae estan relacionats amb diverses altres famílies de granotes que tenen orígens eurasiàtics i indis, incloent Rhacophoridae, Dicroglossidae, Nyctibatrachidae, Micrixalidae, i Ranixalidae. Es creu que estan més estretament relacionats amb els Nyctibatrachidae, endèmics de l'Índia, dels quals van divergir a principis de l'Eocè. Tanmateix, altres estudis recuperen una relació més estreta amb els Dicroglossidae.[1][2]
Abans es pensava que els Ranidae i els seus parents més propers eren originaris de Gondwana, havent evolucionat a l'Índia Insular durant el Cretaci. Aleshores es limitaven completament al subcontinent indi fins a finals de l'Eocè, quan l'Índia va xocar amb Àsia, permetent als rànids colonitzar Euràsia i, finalment, la resta del món.[2] Tanmateix, estudis més recents proposen que els Ranidae es van originar a Euràsia, i la seva estreta relació amb els llinatges de granotes endèmics de l'Índia es deu als llinatges que van colonitzar l'Índia des d'Euràsia durant el Paleogen.[1][3]
Gèneres
[modifica]- Afrana (Dubois, 1992)
- Allopaa (Ohler & Dubois, 2006)
- Amietia (Dubois, 1987)
- Amnirana (Dubois, 1992)
- Amolops (Cope, 1865)
- Anhydrophryne (Hewitt, 1919)
- Arthroleptella (Hewitt, 1926)
- Arthroleptides (Nieden, 1911)
- Aubria (Boulenger, 1917)
- Batrachylodes (Boulenger, 1887)
- Cacosternum (Boulenger, 1887)
- Ceratobatrachus (Boulenger, 1884)
- Chaparana (Bourret, 1939)
- Chrysopaa (Ohler & Dubois, 2006)
- Clinotarsus - separat recentment del gènere Rana
- Conraua (Nieden, 1908)
- Dimorphognathus (Boulenger, 1906)
- Discodeles (Boulenger, 1918)
- Ericabatrachus (Largen, 1991)
- Euphlyctis (Fitzinger, 1843)
- Fejervarya (Bolkay, 1915)
- Glandirana - separat recentment del gènere Rana
- Hildebrandtia (Nieden, 1907)
- Hoplobatrachus (Peters, 1863)
- Huia (Yang, 1991)
- Hydrophylax - separat recentment del gènere Rana
- Indirana (Laurent, 1986)
- Ingerana (Dubois, 1987)
- Lankanectes (Dubois & Ohler, 2001)
- Lanzarana (Clarke, 1982)
- Limnonectes (Fitzinger, 1843)
- Meristogenys (Yang, 1991)
- Micrixalus (Boulenger, 1888)
- Microbatrachella (Hewitt, 1926)
- Minervarya (Dubois, Ohler & Biju, 2001)
- Nannophrys (Günther, 1869)
- Nanorana (Günther, 1896)
- Natalobatrachus (Hewitt and Methuen, 1912)
- Nothophryne (Poynton, 1963)
- Nyctibatrachus (Boulenger, 1882)
- Occidozyga (Kuhl & Hasselt, 1822)
- Paa (Dubois, 1975)
- Palmatorappia (Ahl, 1927)
- Pelophylax - separat recentment del gènere Rana
- Petropedetes (Reichenow, 1874)
- Phrynobatrachus (Günther, 1862)
- Phrynodon (Parker, 1935)
- Platymantis (Günther, 1858)
- Pseudoamolops (Jiang, Fei, Ye, Zeng, Zhen, Xie & Chen, 1997)
- Poyntonia (Channing and Boycott, 1989)
- Pterorana (Kiyasetuo & Khare, 1986)
- Ptychadena (Boulenger, 1917)
- Pyxicephalus (Tschudi, 1838)
- Rana (Linnaeus, 1758)
- Sphaerotheca (Günther, 1859)
- Staurois (Cope, 1865)
- Strongylopus (Tschudi, 1838)
- Sylvirana - separat recentment del gènere Rana
- Tomopterna (Duméril & Bibron, 1841)
- Wurana (Li, Lu & Lu 2006)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Feng, Yan-Jie; Blackburn, David C.; Liang, Dan; Hillis, David M.; Wake, David B.; Cannatella, David C.; Zhang, Peng «Phylogenomics reveals rapid, simultaneous diversification of three major clades of Gondwanan frogs at the Cretaceous–Paleogene boundary» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 114, 29, 18-07-2017, pàg. E5864–E5870. Bibcode: 2017PNAS..114E5864F. DOI: 10.1073/pnas.1704632114. ISSN: 0027-8424. PMC: 5530686. PMID: 28673970.
- ↑ 2,0 2,1 Bossuyt, Franky; Brown, Rafe M.; Hillis, David M.; Cannatella, David C.; Milinkovitch, Michel C. «Phylogeny and Biogeography of a Cosmopolitan Frog Radiation: Late Cretaceous Diversification Resulted in Continent-Scale Endemism in the Family Ranidae». Systematic Biology, vol. 55, 4, 01-08-2006, pàg. 579–594. DOI: 10.1080/10635150600812551. ISSN: 1076-836X. PMID: 16857652.
- ↑ Karanth, K. Praveen «Dispersal vs. vicariance: the origin of India's extant tetrapod fauna» (en anglès). Frontiers of Biogeography, vol. 13, 1, 2021. DOI: 10.21425/F5FBG48678.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rànids
Bibliografia
[modifica]- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 61. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- Cogger, H.G.; R.G. Zweifel, and D. Kirschner. Encyclopedia of Reptiles & Amphibians Second Edition. Fog City Press, 2004. ISBN 1-877019-69-0.
- Frost, Darrel R. 2006. Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 4 (17 d'agost del 2006). Base de dades accessible a American Museum of Natural History, Nova York, Estats Units.
- Frost i cols. 2006. The amphibian tree of life. Bulletin of the American Museum of Natural History. Number 297. Nova York. Publicat el 15 de març del 2006.
- Hillis, D.M. & Wilcox, T.P. (2005): Phylogeny of the New World true frogs (Rana). Mol. Phylogenet. Evol. 34(2): 299–314. doi:10.1016/j.ympev.2004.10.007 PDF fulltext Arxivat 2008-05-28 a Wayback Machine..
- Hillis, D. M. (2007) Constraints in naming parts of the Tree of Life. Mol. Phylogenet. Evol. 42: 331–338.
