Vés al contingut

R dels Bessons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicR dels Bessons
Tipusestel de tipus S, estrella variable, Variable Mira i estel de tecneci Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)S3.5-6.5/6e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.880 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,68 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,6605 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)0,506 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−8,254 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−45,2 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 7m 21.27s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)22° 42' 12.7501''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

R dels Bessons (R Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.[5] Massa allunyada perquè el satèl·lit Hipparcos poguera mesurar de forma fiable la seua paral·laxi, la seva distància al sistema solar s'estima entre 2.000 i 2.300 anys llum.[6][7]

De tipus espectral S2,9e-S8,9e, R Geminorum és un estel de tipus S; aquestos són gegants vermells semblants als de tipus M, excepte que els òxids dominants al seu espectre són els formats per metalls del cinquè període de la taula periòdica, com zirconi o itri.[6] Són estels considerablement lluminosos en les últimes fases de la seva evolució estel·lar. R Geminorum posseeix una lluminositat 5.500 vegades superior a la lluminositat solar[7] —un altre estudi ofereix una lluminositat notablement major equivalent a 9.600 sols—.[6] Una altra característica d'aquesta classe d'estels és la pèrdua de massa estel·lar; en el cas de R Geminorum aquesta s'estima en ~ 4 × 10-7 vegades la massa solar per any.[7][6] La mesura del seu diàmetre angular durant una ocultació lunar, 4,90 ± 1,40 mil·lisegons d'arc, permet estimar el seu diàmetre real, sent aquest ~ 340 vegades més gran que el diàmetre solar; aquest valor, en dependre de la distància —que no és ben coneguda— i de l'error inherent a la pròpia mesura, té un caràcter només aproximat.[8]

R Geminorum és una variable Mira la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud +6,0 i +14,0 al llarg d'un període de 369,91 dies.[9] En les variables Mira —l'arquetip de les quals és Mira (ο Ceti)— la inestabilitat prové de pulsacions en la superfície estel·lar, cosa que provoca canvis de color i lluentor. Algunes d'elles, entre les quals s'hi troba R Geminorum, mostren emissió màser de SiO.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Spectral types of S and SC stars on the revised MK system». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1980, pàg. 379–391. DOI: 10.1086/190673.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. «R Geminorum - Variable Star of Mira Cet type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 8 gener 2021].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Guandalini, R. «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. III. Mass loss rates of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics, 513, 2010. A4.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H.; Lundgren, A. A. «Mass-loss properties of S-stars on the AGB». Astronomy and Astrophysics, 454, 2, 2006. pp. L103-L106.
  8. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).
  9. R Geminorum (General Catalogue of Variable Stars)