Vés al contingut

Rafael Vehils i Grau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRafael Vehils i Grau
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 novembre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
8 juliol 1918 – 24 juliol 1919
← Francesc Cambó i Batlle – Josep Umbert i Rosàs →
Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, advocat, jurista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista
Família
PareJoaquim Vehils i Fochs Modifica el valor a Wikidata
ParentsMarià Vehils i Salvat, besavi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rafael Vehils i Grau (castellà: Rafael Vehils) (Barcelona, 8 de novembre de 1886 - Buenos Aires, 15 de novembre de 1959) fou un advocat i polític català.[1]

Trajectòria

[modifica]

Rafael Vehils va néixer a Barcelona, fill de Joaquim Vehils i Fochs (1857-1934) i de la cubana Rafaela Grau i Bolívar (†1940).[2] En algun moment de la seva vida va canviar legalment el seu nom a Rafael Vehils Grau-Bolívar, a l'igual que la seva mare, que apareix en hemeroteques com a Rafaela Grau-Bolívar.[3]

El 1909 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i poc després ingressà a la Lliga Regionalista, partit amb el qual fou elegit diputat per Castellterçol a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919. Fou membre del Consell Superior d'Economia, del Consell de Preus i Tarifes, secretari general del Comitè Nacional de Comerç Exterior i persona de confiança de Francesc Cambó quan fou ministre de Foment.[cal citació]

El 1911 va substituir Frederic Rahola i Trèmols com a president de la Casa d'Amèrica a Barcelona fins a 1936. El 1924 es traslladà a Montevideo, on fou director de la companyia de tramvies La Transatlántica fins al 1928. Després marxà a Buenos Aires, on fou director de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad (CHADE) (1931-36). Fou l'encarregat de transferir els actius de la CHADE a la Compañía Argentina de Electricidad (CADE), durant els darrers mesos de 1936, per tal de salvar la propietat davant del règim de Franco. Posteriorment fundaria l'Editorial Sudamericana amb Victoria Ocampo i Oliverio Girondo, i fou nomenat president de la Institución Cultural Española i de la Cámara Oficial Española de Comercio.[cal citació]

Rafael Vehils es va casar amb Blanca Vallery. La seva mare Rafaela va morir a Buenos Aires l'any 1940.[3] Rafael va residir en aquella ciutat al llarg de més de trenta anys i hi va morir el 15 de desembre de 1959, rebent sepultura en aquella ciutat.[4]

Maria del Carme Vehils Grau-Bolívar, que fou l'esposa de Domènec Casimir Arrigo Cacciotola (Itàlia, ca.1885 - Barcelona, 1918), marquès d'Arrigo, es va donar a conèixer a la Revista Comercial Hispano-Americana MERCURIO amb el nom de M. Arrigo, col·laborant activament amb el seu germà, Rafael Vehils, que fou un dels directors d'aquella revista.[cal citació]

Obres

[modifica]
  • Los principios sociales de la conferència de Chapultepec (Montevideo, 1945)
  • La inmigración española en la Argentina (Buenos Aires, 1947)
  • Sentido y modos de la cooperación intelectual hispano-argentina (1958)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Rafael Vehils i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «targeta d'emigració a Brasil», 18-08-1944.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Esquela funerària de Rafaela Grau, viuda de Joaquim Vehils». La Vanguardia, 10-11-1940, pàg. 4.
  4. ↑ «Ha fallecido en Buenos Aires don Rafael Vehils». La Vanguardia, 17-11-1959, pàg. 12.

BIbliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_Vehils_i_Grau&oldid=33621733»